"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 1 de novembre de 2015

Angles de visió


Abaixant la vista, gírgoles de panical, no moltes però de bona mida --"això ací no ho collim", em deia després un avi al poble; millor per a mi, vaig pensar jo. Apujant-la, un estol de bulliciosos trencapinyes, que m'observaven encuriosits des de dalt de les teulades i els cimals dels anouers. I al front, Capaimona i els seus masos, senyorejant un dels racons més singulars i encisadors d'aquestes comarques, pel qual feia massa temps que no em deixava caure i del que deixe pendent parlar-ne en millor ocasió i amb el detall que mereix. D'esclata-sangs, pel moment, cap ni un; però és evident que no vaig tornar a casa amb les mans buides. I no només per les gírgoles, que també.










8 comentaris:

  1. Fantàstic racó. Fa poc vaig anar per primera vegada amb la família des del poble d'Alcalà de la Jovada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Xarpolar, és un lloc fantàstic i --encara que sone a tòpic-- amb una màgia especial. Jo vaig eixir a fer una ullada a la serra a veure com anaven els esclata-sangs, i quasi sense adonar-me'n --i fugint de les escopetes-- vaig acabar passant-hi una bona estona. Per cert: al poble em deien que, pel moment, els esclata-sangs només estan fent-se per "la part solana", però que a l'ombria se n'esperen per a ben prompte. Tan de bo... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Jo mai he sabut identificar els bolets, només se que aquells que tenen una porta, dos finestres i a dins i viu un homenet blau amb barretina i pantalons blaus no s'han de collir.

    ResponElimina
  3. Al meu cunyat li agrada molt anar a buscar bolets, i se'n va ni se sap on. Però, de moment, els que ha trobat estaven cucats en la seua majoria (o tenien carn, que diu ell).

    ResponElimina
  4. És una passada anar a buscar bolets. Si en trobes, és clar, sinó és una passada d'avorriment. M'alegro de la bona estona que devies passar.

    ResponElimina
  5. No sabia que el trencapinyes era un ocell autòcton. Per la forma del bec sembla emparentat amb els lloros.
    De les teves excursions tots en collim alguna coseta.

    ResponElimina
  6. I llavors m'he dit. no està bé que s'acabe 2015 amb comentaris pendents, encara que siga amb dos mesos de retards. Així que vagen les meus disculpes per davant, i l'agraïment com sempre pels vostres comentaris, a saber:

    Fas molt bé, pons: cada temporada, milers d'homenets blaus veuen desaparèixer els seus habitatges a mans de desaprensius que no saben distingir un bolet d'una solució habitacional. I el més irònic de tot és que tot bon boletaire sap que els bolets amb porta i finestres són tòxics...

    Al remat --coses, també, dels tràfecs-- no vaig poder aprofitar molt la temporada, novesflors, però almenys vaig poder fer un parell d'escapadetes per la comarca, amb sengles culets de cistella --esclata-sangs, i quasi tots sanets-- que em van servir per matar el cuquet. Pel que diuen, no ha estat un mal any, sobretot en comparació amb els últims. Veurem 2016.

    Teresa, a Alcoi diem "fer pala" quan tornem amb la cistella buida. I si, no és gens agradable (especialment, quan l'única cistella que torna buida és la pròpia ;)

    El trencapinyes és autòcton, xavier, però és habitual que a la tardor hi haja irrupcions d'exemplars que venen del nord d'Europa, i és quan és més fàcil veure'ls formant grups relativament grans, com aquest que em va amenitzar l'esmorçar. El bec és certament original, i comparteix amb el dels lloros la seua utilitat per a obrir els fruits i consumir-ne les llavors.

    Salut i moltes gràcies de nou!

    ResponElimina
  7. M'ha sorprès que a Valencia, com a Mallorca, en dieu esclata-sang al Lactarius sanguifluus. Molts d'Anys i Molta Salut!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...