"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 9 de setembre del 2013

Enllaçat: una baula i una flor




M'arriba, la cadena, des del Quadern de mots, i segueix avant cap a Jo Rai!. Jo només hi pose, amb accent valencià i des dels peus de Mariola, una baula més. Perquè el Sénia no és frontera i com més curt ens lliguen, més perill tindran. Perquè crec que Catalunya és també una part de la meua terra, i la vull lliure. I perquè aspire a que el País Valencià hi puga compartir, algun dia, aquest futur en llibertat. No és miracle, ni és un malson: m'ha tocat, i és la meua feblesa...






Hi ha molts països que tenen flors o plantes com a símbol, des del card escocès al ceibo argentí, tot passant pel roure basc, la dàlia de Mèxic o el lliri d'aigua d'Etiòpia, per citar només uns pocs exemples. Alguna volta, com a passatemps sense més pretensions, he pensat quina planta podria fer aquest paper als Països Catalans. Mai he gosat passar d'ahi, perquè hi ha massa factors --històrics, simbòlics, estètics-- que ignore i que caldria prendre en compte; però quasi sempre, quan pense en aquestes coses, acaba venint-me al cap el bruc d'hivern, que al sud anomenem també cepell. I sobretot ho fa, ho reconec, per les meues inclinacions biogeogràfiques: sense ser exclusiu de les nostres terres --es troba també en la Mediterrània Central i en el nord d'Àfrica--, l'extrem occidental de la seua distribució s'estén per les Balears i les terres baixes de Catalunya i el País Valencià. Però també perquè forma part fonamental de les nostres frugals i tenaces brolles, i pels seus encisadors ramells de flors rosades, que comencen ara a esclatar i que ompliran de color les nostres muntanyes durant tot l'hivern. Segurament, hi ha moltes altres espècies amb mèrits molt majors per a ser elevades a la categoria de símbols. Però a mi, quan pense en aquestes coses, m'agrada dir que sóc del país en el què floreix el cepell...







31 comentaris:

  1. Visc envoltada de brucs, em sembla genial la teva idea, a mi m'encantaria. Cepell, és una bonica manera de dir-ho.

    Tant de bo ens poguéssim donar les mans i sentir-nos ben a prop. Gràcies per ser-hi!

    M'enduc l'enllaç del post.

    ResponElimina
  2. I escolto L'Ovidi, que sempre hem sentit tan a prop i tan vostre i tan nostre... i no em cansaré mai d'escoltar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Motíssimes gràcies a tu, Carme, i a Assumpta i Sargantana per la proposta i per la feinada. També les flors ens uneixen. I l'Ovidi, per suposat... Una abraçada i endavant!

      Elimina
  3. Des de fa temps que no crec massa en els Països Catalans, ho he de reconèixer. Els governs de les altres regions del que anomenem Països Catalans, que guanyen invariablement, em fan veure que en conjunt no creieu en aquest projecte. Però ara justament vinc d'un blog d'una mallorquina que també s'ha afegit a la cadena, i caic en el blog d'un valencià que diu unes paraules fantàstiques. No puc fer més que emocionar-me. Tant de bo tots els vostres conciutadans fossin com vosaltres, compartissin sentiment amb nosaltres. T'asseguro que llavors seria no només un plaer, sinó una obligació, unir forces amb vosaltres per tirar endavant un projecte comú de país que tindria una potència sorprenent. Algun dia, company. Potser algun dia serà possible. No us canseu de lluitar i reivindicar-vos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc jo qui m'emocione en llegir-te, XeXu. Per a mi, els Països Catalans són un punt d'arribada, no de partida. És evident que hi ha moltes --moltíssimes-- coses que ens uneixen, però també que hem caminat massa temps donant-nos l'esquena i acceptant, activament o passivament, l'estratègia de disgregació que tan bon resultat li ha donat durant segles als governs de Madrid i aquells que es limiten a ofrenar-los les 'glòries' per al seu propi benefici. Superar això no serà senzill --bé que ho sabem, i ho vivim dia a dia-- però crec que ha de ser un objectiu indefugible. Cada terra al seu ritme, però sense perdre de vista l'horitzó d'un futur compartit i en llibertat. I paraules com les teues em fan creure-hi encara més. Des del sud, endavant i una abraçada!

      Elimina
  4. La nostra aspiració és tan bonica com difícil d'abastar, almenys per ara, però és un somni i els somnis ens ajuden a viure, no devem perdre'ls mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somniem doncs, Jp. No serà fàcil i el camí serà llarg, però no podem renunciar-ne. I cada pas, per petit que siga, compta. Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. Durant la freda nit
    el cepell florit
    ens desperta els sentits.

    Salut i Bona Diada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós, montse. Ni el fred de l'hivern pot amb el bruc... Moltes gràcies i bona Diada!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Moltes gràcies, jomateixa! Una abraçada i feliç Diada!

      Elimina
  7. T'escric amb la pell de gallina. I és que qualsevol mostra de germanor que arriba des de fora del Principat és de treure's el barret. Només puc dir-te que gràcies per ser-hi, tu i els altres valencians que lluiteu cada dia en una realitat, possiblement, un xic més aspra que la nostra. És meravellós tenir-vos al costat i, no ho dubteu, també ens teniu al vostre costat. Jo sempre he cregut i seguiré creient en la "utopia" dels Països Catalans. D'altres utopies ja les tenim a tocar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, company! Som molts els valencians i valencianes que ens sentim part d'un projecte comú, per bé que, com li deia a XeXu, sabem també que hem de recórrer el nostre camí, i que aquest no serà fàcil. Però sabem que vos tenim al costat, i això ens reaferma. I ens emociona, també: encara tremole en recordar les imatges que he vist aquesta vesprada... Pot haver molts camins per arribar, i cadascú ho farà al seu ritme; però al remat, tots arribarem al mateix cim. Endavant i una abraçada!

      Elimina
  8. visca els països catalans! agermanats i enllaçat per la llibertat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la llibertat, sempre, Elfree. Salut i endavant!

      Prendrem la copa de terra
      i beurem àvidament
      tota la terra i el mar
      d'un lent got inacabable.
      Beurem el cel i la selva.
      Pujarem llargues escales,
      els extingits patrimonis,
      la queixa de les guitarres,
      i mirarem la finestra
      i enlairarem la bandera.

      Elimina
  9. La voluntat d'un poble no té fronteres! Bona Diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I molt menys encara quan aquestes fronteres ens les volen imposar per damunt dels fets i de la raó. Salut i bona Diada!

      Elimina
  10. Molt maca la flor que has triat com a símbol, qui sap!! :)

    Ens queda molt de camí per fer, però ens sentim agermanats amb el poble català i ens emocionem en cadascuna de les seves passes.

    Molt bona nit ... aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que a Mallorca se'n diu xiprell, lluna, la coneixes? En tot cas, símbol o no, és una de les meues flors preferides :)

      Pas a pas anirem fent camí, també nosaltres. Ja l'estem fent, de fet... Una abraçada i endavant!

      Elimina
  11. Junts les coses es poden aconseguir!!
    La Cadena ha esta un èxit i ha esta gràcies a tots!!
    Bona nit!
    Dolors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure les imatges ha estat molt emocionant, Dolors. M'hauria agradat molt acostar-me fins Vinaròs per viure-ho en directe, però no ha pogut ser. El camí, en tot cas, està obert, i no té marxa enrere. Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  12. Buf, res no em faria més feliç que poden caminar junts cap a la llibertat. Molt bonic el bruc d'hivern, segur que inspiraria grans textos. Bon final de Diada

    ResponElimina
    Respostes
    1. També a mi, Loreto. I estic segur que tard o d'hora, ho aconseguirem.

      Realment, la trobe una planta molt inspiradora; potser que la proposem per algun relat conjunt ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  13. Xè, un diàleg bonic i emocionant. Tant de bo que la nostra relació quotidiana fora aquesta. En tot cas, és un bon botó de mostra, i d'esperança!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes incomprensions i desconeixences acumulades a costat i costat, Jesus, i no sempre innocentment. Tan de bo, com tu dius, comencem a adonar-nos que ens convé més un altre tipus de relació, sense complexos ni subordinacions però amb un objectiu comú. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  14. Després de la intensa diada d'ahir segueixo la cadena de blogs. Bonic Cepell!!!

    No sé si faig bé però sóc de les que penso que un cop Catalunya ja sigui independent podrem lluitar amb més força pels nostres Països Catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Tal i com he deixat al teu blog, ha estat un plaer enllaçar amb tu.

      També jo vull creure que serà així, tot i que --com molts valencians i valencianes-- també em fa l'efecte que, l'endemà de la independència de Catalunya, Espanya ens ho posarà encara més difícil. En tot cas, seguirem fent camí. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  15. Als blocs valencians també els hi deixem encadenar? no seràs una baula trampa que es trencarà a la mínima? xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Don Mariano, don Mariano, que han descubierto lo del eslabón-trampa... No, Metodo3 no, un tal Pons, no sé como lo ha hecho, debe ser extraordinariamente inteligente..." ;)

      No patisques per res, pons. Els blogs valencians estem avesats a resistir i vos fem costat, com sabem que ens en fareu vosaltres quan arribe l'hora... Salut i endavant!

      Elimina
  16. m'agrada el post que has fet i els comentaris que he llegit...
    ...m'agraden els blogs veniu dels paisos catalans perque estireu la cadena mes enllà i aixo es genial, ens fa mes grans i millors

    moltes gracies, Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu! Ha estat emocionant anar seguint la cadena de blogs --bé, de fet encara vaig fent-ho-- i poder escoltar tantes veus diferents i amb diferents accents, però amb un mateix missatge. Una abraçada des del Sud!

      Elimina