P, sobretot i especialment, de pluja. Però P, també, de primavera, i diuen que per ella, P de poesia. I per totes tres, i per una raó o per una altra, m'ha vingut al cap Martí i Pol...
Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d'hivern,
i les flors al jardí d'hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l'aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara.
Celebre especialment que la ILC haja triat enguany a la meua admirada Olga Xirinacs per a commemorar el Dia Mundial de la Poesia. Que per cert, coincideix amb el Dia Internacional dels Boscos. Segurament, una casualitat; però a mi em sembla d'allò més oportú...
Una bonica coincidència, aquesta de la Poesia i els boscos! Jo també celebro que hagin encarregat aquest any el poema a la nostra estimada Olga.
ResponEliminaPer cert, que aquest poema que has triat per avui és d'aquests que s'ho valen!
Bona Primavera i Bona Poesia (als boscos, és clar)
Cert, August. Amb tants dies mundials com n'hi ha, és precís que n'hi haja alguns que coincidisquen perquè l'any no dóna per a tant; però en aquest cas, cal dir que la coincidència és ben encertada...
EliminaSort tenim de comptar amb tants i tan bons poetes en la nostra llengua que, a l'hora d'escollir un poema, sempre sap greu haver-ne de deixar d'altres... "Preneu les roses" hauria estat una magnífica il·lustració; però em vaig estimar més un per a després de la pluja. I que tot recomence, ara que cal i sempre que calga... Salut i moltes gràcies!
Una foto amb P de preciosa.
ResponEliminaUn poema amb P de pensar.
Poc ens va durar la pluja, xavier; tan de bo que no es faça esperar massa. Ens queda, mentre, la primavera, i la poesia.
EliminaAmb G de gràcies (moltes), amb A d'abraçada...
poesia i pins ( més que res perquè boscos no va amb p) permet pensar en passions poètiques i processos permeables et desitjo una pròspera primavera !
ResponEliminaSi que dóna joc la P, Elfree :) Pròspera primavera (i preciosa, poètica, pròdiga i prolífica) també per tu. Salut i una abraçada!
Elimina