"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 7 d’agost del 2022

Vacances



"La classe especial d’avorriment que pateixen les poblacions urbanes modernes està íntimament relacionada amb la seua separació de la vida en la terra. Això és el que fa que la vida estiga plena de calor, pols i set, com una peregrinació pel desert. Entre aquells que són prou rics per escollir la seua forma de vida, la classe particular d’insuportable avorriment que pateixen es deu, per paradoxal que semble, a la seua por a avorrir-se. En fugir de l’avorriment fructífer cauen en les urpes d’un altre molt pitjor. Una vida feliç ha de ser, en gran mesura, una vida tranquil·la, doncs només en un ambient tranquil pot viure l’autèntica alegria".

Bertrand Russell, "La conquesta de la felicitat"


Muntanya n'ha d'haver precís, i no solament de rodalia perquè de fet demà mateix marxaré cap al Pallars a passar uns dies entre boscos, cims, prats i bordes. I un poc de mar segurament també, que tot i que no és aquest el moment que més m'agrada per anar-hi, tampoc em queda tan lluny i la veritat és que la tinc darrerament bastant abandonada. Però quant a la resta, que serà la majoria, les meues aspiracions per aquestes vacances que acabe d'encetar són indubtablement modestes i poc o gens originals: veure als amics, llegir a l'ombra del pati amb alguna cervesa a prop, potser escriure una mica, i poca cosa més; el que vindria a ser, en paraules de Russell (més que un filòsof un 'desinfectant', en deia Joan Fuster), tractar d'avorrir-me fructíferament, que un poc --només un poc-- de vida tranquil·la tampoc m'ha d'anar malament... Ens veiem ben aviat, que passeu bon estiu! 





9 comentaris:

  1. Bones vacances, Alfred. Que tinguis un plàcid i un interessant avorriment. 😂😂

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc queixar-me de com ha anat això de l'avorriment, Carme; espere que, malgrat la calor, hages tingut també un bon estiu :) Amb retard, moltíssimes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. També és bo avorrir-se de tant en tant.😉

    Bones vacances, Pep.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També amb retard, moltes gràcies, Paula :) No solament bo; quasi diria que, de tant en tant, avorrir-se és imprescindible... Salut i abraçada!

      Elimina
  3. Lliris de mar al Pallars? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc cap dubte que, si s'ho proposaren, els pallaresos ho aconseguirien; en aquest cas, però, era més aviat per allò d'aprofitar també les vacances per anar a la mar --cosa que, per cert, pràcticament no he fet al remat-- i perquè, quan pense en l'estiu, aquesta és una de les plantes que sempre em venen al cap :) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. No sols és causa de l'avorriment "la separació de la vida en la terra", tal com diu Bertrand
    Russell. Si és per eixe motiu, no pense avorrir-me, ni crec que tu tampoc :))
    Però, reconec que no ens vindria malament un manual de saber com fer-ho.

    Sé que estàs passant-ho genial en la ruta que estàs fent, gaudix-ne bona cosa! I sé que trauràs profit del temps de descans, eixe cabet no atura (ni eixes cames)!

    Seguir les teues entrades/aventures/reflexions/imatges... des d'Iowa, és tot un plaer,
    Bon estiu!!
    Llum :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots dos coincidim, en efecte, en això d'estar (o de tractar d'estar-ho) arrelats a la terra, encara que tu ara ho estigues fent en una que queda un poc llunyana; ja tardes en fer un blog per a contar-nos l'experiència...

      La ruta pirinenca va ser magnífica, com saps, pel paisatge i per la companya, i tot i els maleïts incendis, l'estiu ha complit les previsions. Ara caldrà anar agafant ritme a poc a poc, que venen uns mesos animats.

      Moltes gràcies com sempre; saber que et segueixen des d'Iowa, quina responsabilitat ;) Salut i abraçada gran!

      Elimina