Ara fa cinc anys parlava ací mateix de l’inici d’un projecte LIFE (que com probablement sabeu és el programa de la Unió Europea dedicat de forma específica a finançar actuacions mediambientals i d’acció climàtica) l’objectiu del qual era la millora de l’estat de conservació de la rosseta, un singular ànec críticament amenaçat de desaparició a les nostres terres: quan es va plantejar el projecte, poc més de trenta parelles criaven a tota la Península Ibèrica, moltes d’elles als aiguamolls del migjorn valencià i, en particular, al parc natural del Fondo d’Elx-Crevillent. El projecte proposava diferents accions de gestió de l’hàbitat, cria en captivitat, investigació i sensibilització a desenvolupar al llarg del seu període de vigència, que acaba de finalitzar; fa uns dies va tindre lloc a Elx la presentació dels resultats obtinguts, en un acte que representa el seu tancament formal i al qual van assistir els socis i col·laboradors que n’han participat durant tots aquests anys.
Encara que la situació d’amenaça persisteix, a la vista de les dades presentades sembla indubtable que la situació de la rosseta és a hores d’ara molt millor que l’any 2021, amb més de cent setanta parelles reproductores, noves poblacions en comunitats autònomes on havia desaparegut, i milers d’hectàrees d’aiguamolls restaurats com a hàbitat d’aquesta peculiar espècie. Dues d’aquestes zones, les finques conegudes com La Raja i l’Espigar, incloses al ja esmentat parc natural del Fondo i dedicades tradicionalment a la cacera d’aus aquàtiques, han estat adquirides gràcies al projecte per la Confederació Hidrogràfica del Segura i les entitats conservacionistes ANSE i SEO/BirdLife; una volta restaurades i amb les instal·lacions necessàries per al maneig adequat de l’aigua, la seua gestió té ara com a objectiu principal la preservació de l’ànec i d’altres espècies d’interès associades a aquests hàbitats.
No m’estendré en altres resultats de les actuacions dutes a terme, que podeu consultar si teniu interès en la pàgina web del projecte i que, des del meu punt de vista, justifiquen que en l’acte de l’altre dia s’utilitzara amb freqüència el terme “esperançador”: s’ha treballat molt i bé (la col·laboració entre administracions, entitats conservacionistes i altres agents com regants i fins i tot caçadors, que ha permès accions certament interessants, no és malauradament habitual en aquests dies), es coneix molt millor la biologia de l’espècie, i s’han posat unes bases sòlides per a seguir avançant. Però també hi va haver coincidència en què queda encara molta faena per davant, en el paper fonamental de la societat local, i en la fragilitat dels avanços assolits si no hi ha una voluntat expressa, sobretot per part de les administracions, de consolidar el que s’ha fet.
