Estic convençut de què es tracta d’una altra manifestació de la coneguda s
índrome de tindre-ho tan a mà. Però no deixa de resultar(-me) cridaner que, malgrat el meu interès per la història en general i per la denominada època Ibèrica en particular, molts dels
testimonis valencians d’aquesta cultura fascinant --la majoria, de fet, si deixe de banda els que tinc literalment al costat de casa-- em resulten encara hui desconeguts. Així que, sense desdir de l’objectiu fonamental d'ajuntar-nos després de massa temps sense haver-ho pogut fer, la possibilitat d’aprofitar per fer una visita (magníficament guiada, a més a més) a l’extraordinari enclavament moixentí de
la Bastida de les Alcusses va ser un complement perfecte a una trobada ja de per si més que abellidora. Afegiu-ne, a més a més, un il·lustrador recorregut per l’emblemàtic i prestigiós
Celler del Roure (un privilegi, també, haver comptat amb les detallades explicacions de Pablo Calatayud, promotor i ànima del projecte), l’oportunitat d’
un bon menjar envoltats pel
bellíssim paisatge d’allò que ha vingut en denominar-se
Terres dels Alforins --i que no necessita, des del meu punt de vista, comparar-se amb res, ni que siga amb la Toscana--, i l’hospitalitat amb la què
sempre comptem quan ens deixem caure per
la Font de la Figuera, i convindreu en què el
programa d'actes del darrer cap de setmana ha deixat el llistó francament alt. Superar aquest nivell en pròximes visites al que van ser terres d'
edetans,
contestans i
ilercavons no serà, doncs, tasca senzilla, però estic segur de que farem tot el possible per tal d'aconseguir-ho. I la veritat, només amb poder comptar amb tan bona companyia com en aquesta ocasió em donaré, vos ho puc assegurar, per molt més que satisfet.
De vegades no cal anar-se'n molt lluny per trobar "coses" belles i, a més, si és amb bona companyia molt millor.
ResponEliminaAferradetes, Pep.
Així és, Paula. Trobe que està bé --ja ho he dit altres vegades-- voler conèixer altres terres, altres cultures i altres paisatges, però això no vol dir que hagem d'ignorar allò que tenim més a prop, que forma part del nostre patrimoni i que ens serveix també per reconèixer-nos. Més encara si, com ha estat el cas, no solament ho hem pogut compartir amb gent estimada, sinó que fins i tot hem pogut comptar amb ella com a guies d'excepció; tan de bo que no hagem d'esperar massa per repetir-ho :) Una abraçada i moltes gràcies!
Elimina