"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 28 de novembre del 2011

En casa del dimoni

El dimoni és molt ric
i ens tractarà d'amic.
Això és un vici antic
per ells treure'n profit.

Ovidi Montllor, “Els banyetes

Ves per on, ha hagut de vindre un autèntic professional en la matèria per tal de confirmar una sospita que alguns presumíem des de fa molt de temps: segons l’exorcista de l’Arxidiòcesi de Barcelona, al País Valencià “hi ha un gran nombre de presències demoníaques”. I no sap ben bé, aquest home, fins a quin punt deu ser cert això. Només cal fer una ullada al voltant i, a la vista dels símptomes que segons els entesos caracteritzen les possessions diabòliques, els resultats posen els pèls de punta. Hi ha d'aquells que, quan veuen segons quins símbols (una senyera estelada, posem per cas; però en alguns casos extrems, simplement un llibre escrit en català) perden el poc coneixement que tenien, convulsionen i es posen extremadament violents. D’altres, de forma incomprensible, deixen de parlar la seua llengua i comencen a abocar incoherències i brofegades en algun idioma estranger (que, casualment, sempre sol ser el mateix; la qual cosa podria interpretar-se, i em limite a deixar-ho exposat per si algun demonòleg considera rellevant investigar-ho, com una certa predilecció satànica per segons quines llengües). Crida l’atenció, també, la força sobrehumana que poden arribar a mostrar, exemplificable, en el cas dels endimoniats valencians, per la inusitada capacitat per carregar-se coses feixugues a l’esquena –tan se val que siguen substancioses pagues vitalícies com contractes milionaris i inexplicables. Com també, segons diuen, destaquen per l’habilitat per fer bots espectaculars: conten que s’han donat casos de salts entre un ajuntament i el Palau de la Generalitat pràcticament sense despentinar-se; però no és estrany, fins i tot, que en plena possessió hi haja qui ha estat capaç de cobrir amb un sol brinco i sense fer servir l’AVE, la distància completa entre València i Madrid.

Imatge de la xarxa
Em preocupa, però, saber si hi haurà cap exorcisme realment efectiu que siga capaç d'alliberar aquesta terra de la infausta presència del maligne i els seus íncubes i súcubes. Els ritus tradicionals –altrament denominats democràcia representativa— no semblen haver donat els resultats esperats, i els casos de posseïts –i posseïdes— segueixen creixent sense pausa i desborden, ja, les entranyables fronteres de la comunidad: els comportaments estranys i els fenòmens inexplicables amb olor a sofre han començat a escampar-se per la resta dels Països Catalans, i encara més enllà (i, evidentment, no és dels correfocs que parle). Així que, mentre esperem l’exorcisme definitiu, potser ens convindria enterrar la por a l'infern i a les calderes de Pere Botero, fer una passa avant i, d’una vegada per totes, agafar –deixeu-me que ho diga així— al diable per les banyes

Que són molts els que volen, tiroram
que el foc s'apague, ram tiroram
que cadascú tinga lo que és d'ell
que el foc s'apague






La bona notícia del dia, la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les festes de la Mare de Déu de la Salut, muixerangues incloses. Felicitacions al poble d’Algemesí per haver sabut servar aquest patrimoni col·lectiu, i una satisfacció per a tots els valencians i valencianes que ens sentim orgullosos de ser-ho cada dia.


Foto de la web de la Nova Muixeranga d'Algemesí

9 comentaris:

  1. He, he, he... que bo, m'ho he passat molt bé llegint-te

    ResponElimina
  2. El diable mai té l'aparença que li pressuposem

    ResponElimina
  3. ¿Alfred, té n'has adonat que les flames d'aquest infern són blaves, com si la companyia del Gas Natural estigués al rerefons de tot plegat?

    ResponElimina
  4. A més d'un li haurà fet poca gràcia, i a més de quatre, no gens. Però ja veuran vostés què poquet tarden a atribuir-se l'èxit i penjar-lo a les vitrines putrefactes que malgovernen. I si es presenta, cantaran també la Muixeranga i diran que la va compondre algun parent de donya Rita. Frivolitat, no els en falta, i burrera de l'altra, tampoc. Malgrat tot, amic Pep, les teues lletres dignifiquen "la bloqueria", ens alegren l'existència i tonifiquen l'esperit. Sonen tan bé com la mateixa Muixeranga.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Carme :) Hi ha vegades que la premsa seriosa té aquestes coses, que t'ho posen tan fàcil que sap un poc mal i tot ;)

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó, Cinderella. De vegades, ens quedem només amb un tipus de "dimonis" --jo mateix ho he fet-- quan és ben sabut que hi ha de moltes classes, colors i adscripcions... I, una volta més, com resulten d'actuals les cançons de l'Ovidi (i quina por que fa això, segons es mire...) Salut i gràcies!

    ResponElimina
  7. Com sempre, una bona observació, Vicicle ;) Ja podria ser que allò que ens esperara als descreguts fóra un infern blau, amb Gas Natural darrere --i Felipe González, per cert i si no recorde malament, com a membre del consell d'administració... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  8. Salut, amics de BUCOMSA! Trobe que encerteu, una volta més: en privat els fotrà que aquest patrimoni haja estat reconegut (que horror, fijate, esa música horrible de los catalanistas), però en públic s'hi apuntaran els mèrits que faça falta, metre segueixen pensant la manera que altres "patrimonis" --materials i immaterials-- passen desapercebuts, no siga que se'ns desperte la consciència i se'ls desmunte la paradeta... I, ara com sempre, gràcies a Vós, dignificadors de la vera Burrera (no de l'altra: de la bona) i agitadors incansables de consciències: que mai no ens falte la ironia...
    Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
    armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
    Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!

    ResponElimina
  9. (inici de mode cínic)Bé, Pep. Segons alguns és cosa de dimonis, encara que per d'altres és cosa de l'aigua o d'algun tipus de contaminant ambiental, com puga ser la tvv... el què està més que clar és que no pot ser cosa de la gent: és absolutament impossible que siga tan imbècil (fi de mode cínic). Salut!

    ResponElimina