 |
| Costa del Marroc a prop d'Iftane, al sud d'Essaouira |
Primers dies de faena --m’hi vaig reincorporar dimarts-- després d’unes vacances més tardanes enguany del que sol ser habitual, però tan viatgeres (o fins i tot més) com les dels últims anys: a banda del magnífic tast previ a Ellan Vannin, del qual ja vaig deixar escrita alguna cosa, he tingut ocasió aquestes últimes setmanes de fer dos recorreguts magnífics --tots dos amb l'amic Pako Crestas i pràcticament, com se sol dir, sense solució de continuïtat-- primer per la costa atlàntica del Marroc i després per les terres dels samis al nord de Noruega. Un carpe diem, doncs, en tota regla, amb la millor de les companyies i ple de moments memorables, que encara que ha complert a bastament allò que hom pot esperar d’unes vacances en tant que desconnexió de la rutina, potser se m’ha quedat un poc justet pel que fa a allò de descansar, si més no físicament. Segur que després del cap de setmana i un parell de bones dormides ho veig amb uns altres ulls, però assumisc que, a efectes de descans, no m’anirà malament prescindir de viatges almenys durant un temps; això si, ni més ni menys del que siga estrictament imprescindible.
 |
| Cap Nord (Davvinjárga o Nordkapp) des de Knivskjellodden |
Encara que també aquest any la Diada Estellés m’ha agafat lluny de casa i del blog, no he volgut renunciar a recordar-la, com tantes altres vegades, en aquestes planes. Amb alguns dubtes quant a la tria de poemes, com sol ser també habitual, per bé que dins d’un marc malauradament ben definit: si hi ha alguna cosa que abunde ara mateix, són els qui mereixen que se’ls lliure, amb totes les seues conseqüències, el “títol greu de Fills de la Gran Puta”...
Ara us diria el pare:He lluitat, he patit.He de lluitar encara,fills.Tinc un gran cansament.Tot açò és avorrit.I al capdavall... No sé,fills.Mai sabreu quina penaara em creuava el pit,perquè us escric açò,fills.Els patiments, les còleres,la pena sense fi,l'empenta inesperada,fills.Totes aquelles cosesd'un món amarg i tristque voldria evitar-vos,fills.Un dia em moriré-tots ens hem de morir-,i no serà la pau,fills.Ni la pau ni el descans,que diuen en llatí.Us deixaré a vosaltres,fills.Us deixaré en aquestaselva del bes i el crim,les cauteles, les tàctiques,fills.En aquest món que creuebrut d'amor i tarquim,cansat de cap a peus,fills.Un món de gents astutes,rancoroses, gentils,d'impersonals prosòdies,fills.Creixen roses i creixengeranis i gesmils,i els fills de mala mare,fills.Un món d'ungles, de tigres,de cor ocult i prim,que espera entre les canyes,fills.Assetjances, enveges,cobejances, oblits,les paraules que maten,fills.He tornat ara a casacreuant, amarg, la nit.Duc els ulls arrapats,fills.Torne d'haver viscutl'heroisme mesquí,obscur, quotidià,fills.Escric no sé per què,mentre dormiu als llits.Escric lletres de sang,fills.Creix, de boira, i prospera,un sentiment hostil.Hi ha molt de fill de puta,fills.Lentament, tristament,lletres de sang escric.Una nit com una altra,fills.
