"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 13 de març de 2011

Estar no sé com

"I no és que estiguem trists. Ni és que estiguem amargs.
És això. Són residus que duem entre el pit
i l'esquena. No pesen. Es noten de vegades.
Es noten en tot cas en l'accent de la veu,
en la manera de parlar d'un quadre, d'una
música, d'un poema o d'un fet qualsevol".

Vicent Andrés Estellés, "Coral Romput"

És això. Objectivament, les coses et van bé (algunes, fins i tot, caldria dir molt bé), però no et pots treure de sobre un regust incòmode, com d'assumpte pendent que no pots concretar. Una vaga melancolia, remota i subtil, que no sabries dir d'on ve: potser de les petites coses que van passant-te (o no passant-te), potser de les desgràcies immenses que s'esdevenen, ara mateix, a l'altra banda del món... És difícil de dir; només saps que passa de vegades, i que saps que està passant perquè et trobes no sé com: no pots dir que estàs mal, però tampoc que estàs bé. I recordes, quan passa, els "residus de problemes" (els tristíssims residus) que escrivia Estellés. Només saps que, al remat, les coses que et van bé --i aquella cançó, i el somriure que enyores-- disoldran els residus, que els acabaran desfent "com la cendra entre els dits, o bé entre les paraules que es diuen cada dia". De fet, només amb dir-ho, sembla fins i tot que ja et trobes millor...


5 comentaris:

  1. Es veu, a més, que aquest no sé què s'encomana...

    ResponElimina
  2. Home, amb les falles al damunt com vols estar? "Vivo sin vivir en mi" Doncs això, els valencians vivim sense viure en nosaltres. I la primavera al girar la cantonada...

    ResponElimina
  3. Que alce la mà aquell que no tinga de tant en tant un dia ple de melàngia (i amb aquesta griso imposada des dels cels, més encara). Tots tenim dret a estar "no sé com" a vegades... Segur que hi ha també moltíssimes coses que et retornen/retornaran el somriure :)
    La Fada

    ResponElimina
  4. Algo que has menjat i no t'ha sentat bé! :p

    Al cervell les zones que determinen els sentiments estàn molt a prop unes d'altres, llavors, és normal que a vegades siguen contradictoris o es mesclen. Lo millor és un "reinici" del sistema per recuperar l'equilibri, o siga, dormir i al despertar tot serà diferent, no creus?

    ResponElimina
  5. Anna, sembla que si, que hi ha un poc de passa... coses del canvi d'estació, dic jo.

    Ai, les falles, Vicicle... tants anys i cada volta igual: amb la mateixa sensació de desconcert, perquè malgrat tot el que no suporte d'elles --que no és poc--, hi ha en el fons alguna cosa que encara m'enganxa... l'atracció de l'abisme, supose; però poquet.

    Tens tota la raó, Fada: en què convé acceptar que tots els dies no poden ser festa --malament aniriem, sino--, i en que no hem d'oblidar mai aquells moments, aquelles persones que, fins i tot quan venen mal dades, són capaces de retornar-nos el somriure. Gràcies!

    No és mala idea, Thor, això de cuidar un poc el cos en aquestes èpoques. De fet, a aquestes hores, ben menjat i millor dormit, ja va millor la cosa. A partir d'ara, vigilaré la dieta, i les matinades ;)

    Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...