"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 16 de gener de 2012

Dilluns de pluja


Ja he parlat, alguna altra vegada, de la meua inclinació natural pels dies plujosos i els cels ennuvolats. No diré que no gaudisca, també, de la lluminositat esclaridora dels matins assolellats, o de la plàcida brillantor d'una vesprada serena. Però posats a escollir, m'estime més haver començat la setmana sota aquesta pluja hivernal i encara lleugera que, a més, s'ha fet esperar: des dels últims i generosos temporals de la tardor avançada, a penes han descarregat un parell d'arruixons en aquestes contrades eixutes que sempre agraeixen que l'aigua hi arribe quan toca i com cal. Siga com siga, després de setmanes de matins assolellats i vesprades serenes, han tornat el gregal i la pluja, i la meua part vegetal --la que s'arrela a la terra, parla més aviat poc i creix lentament i només quan hi ha saó-- se n'alegra i ho celebra. I a la muntanya, potser ara mateix, ja està nevant...





He de reconéixer que sempre m'ha costat alegrar-me de la mort d'algú. Però hi ha morts que, simplement, em resulta impossible lamentar. No l'ha jutjat un tribunal, com sense dubte hauria merescut per molts dels seus actes. Però vull creure que, tard o d'hora, serà la Història qui ho farà i el posarà al lloc que li correspon. I posats a recordar --molta altra gent ho ha fet hui, també, de la mateixa manera-- m'estime més fer-ho del costat de les víctimes que no del dels botxins ni dels seus còmplices.










6 comentaris:

  1. Molt bona l'entrada.

    A mi també m'agraden els dies de pluja, tal vegada perquè no són tan freqüents en la nostra geografia com els assolellats.

    ResponElimina
  2. Jo també em trobe molt a gust, en els dies de pluja, amb aquells grisos al cel que anuncien aigua. No sé què devem portar a dintre, per tal que uns se senten bé amb el sol i els altres amb la pluja. Però creu-me que les quatre últimes línies m'han esborronat, i que tenen una força literària de primera magnitud. Uuuff!, quin goig llegir-te. Ara mateix, a la Ribera, plou aigua a cànters. A veure si dura una miqueta.

    ResponElimina
  3. Gràcies, David! Potser és per això que dius, i si visquera posem per cas a Anglaterra seria diferent. Però la qüestió és que, d'ençà que recorde, sempre m'han posat de bon humor els dies ennuvolats... Alguna amiga tinc que encara està convençuda que només ho dic per dur la contrària ;) Salut!

    ResponElimina
  4. I aquella llum tamissada dels dies ennuvolats, Maria Josep, que dóna a tot una apariència diferent, més assossegada i serena fins i tot quan plou amb força... Tens raó, alguna cosa ha d'haver, perquè sol ser una preferència profunda, que es manifesta prompte i que rarament canvia amb el temps.

    No ens ha durat molt, aquesta vegada, però almenys --com diuen al meu poble-- ha plogut bé; a veure si la pròxima no es fa esperar tant. I moltíssimes gràcies, com sempre, per les teues paraules :) Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Aquí de pluja, ben poqueta, si de cas alguns dies grisos i amb un espurnejar d'aigua que ni fa saó ni fa neu a les muntanyes :(

    Tant de bo la història posi a cadascú al seu lloc, ja que pel què sembla, els contemporanis no ho acabem de tenir clar.

    ResponElimina
  6. Porquet, a la rodalia d'Alcoi la cosa no ha anat malament --160 litres en menys de dos dies i sense fer mal-- però també esperava un poc de neu a la muntanya i, quant a això, haurem d'esperar encara...

    No solament no ho tenim clar, és que resulta obscè veure com s'obliden interessadament certes coses i s'exageren --més interessadament encara-- unes altres... cert que sol ser normal, això, però no hauriem d'acostumar-nos. Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...