"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 6 d’agost del 2012

Gust

 

Entre la magdalena de Proust i el pimentó torrat d'Estellés --o els ous ferrats de Martí i Pol-- s'obre un extens i variat paisatge sensorial, en el qual el gust constitueix l'element primordial i definitori. Font indiscutible de plaers actuals o incontrolable evocador d'emocions oblidades (la mateixa síndrome de Proust, que hom vincula generalment a l'olfacte, té molt més a veure amb els estímuls gustatius), és diu que és el sentit més lligat a aspectes anímics i culturals. Potser per això, al seu recer, hi han prosperat espècies tan originals i cridaneres com els gourmets, els sommeliers o els tastadors de tot allò susceptible de ser tastat, des de la mel fins a l'aigua. Quant a mi, tot i que reconec haver-me emocionat fins a la llàgrima davant algunes combinacions gastronòmiques especialment reixides (sovint amb algun bolet com a protagonista), sóc poc amic de les sofisticacions innecessàries, com també de les dolçors excessives --amb l'única excepció, si de cas, d'allò que continga xocolata en la seua composició. Per la qual cosa, pel que fa als sabors, m'incline decididament pels que em semblen francs, senzills i naturals: potser serà també cosa de la calor, però pense ara mateix, per exemple, en una bresquilla de Gorga, unes cireres de Patró o una bona magrana mollar, millor si és d'Elx. I posats a triar la meua magdalena, crec que inclinararia per aquell caldero de Tabarca. En Tabarca, evidentment.



"La tomate, pourtant, je la connaissais depuis toujours, depuis le jardin de tante Marthe, depuis l'été qui gorge la petite excroissance chétive d'un soleil de plus en plus ardent, depuis la déchirure qu'y faisaient mes dents pour asperger ma langue d'un jus genereux, tiède et riche que la fraîcheur des réfrigérateurs, l'affront des vinaigres et la fausse noblesse de l'huile masquent en sa generosité essentielle. Sucre, eau, fruit, pulpe, liquide ou solide? La tomate crue, dévorée dans le jardin sitôt recoltée, c'est la corne de l'abondance des sensations simples, une cascade qui essaime dans la bouche et en réunit tous les plaisirs. La résistance de la peau tendue, juste un peu, juste assez, le fondant des tissus, de cette liqueur pépineuse qui s'écoule au coin des lèvres et qu'on essuie sans crainte d'en tacher ses doigts, cette petite boule charnue que déverse en nous des torrents de nature: voilà la tomate, voilà l'aventure."
Muriel Barbery, "Une gourmandise"

7 comentaris:

  1. Magnifica barreja entre gust, art culinari i cultura ....jo amb un bon pa sucat amb tomàtec i un bon raig d'oli ja faig

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfreelang! Jo també m'apunte al pa amb tomàquet, però tampoc diré que no si li pose damunt una llesqueta de pernil --o de cuixot, que diem al meu poble ;)

      Elimina
  2. Veig que compartim gustos culinaris força similars... almenys pel que fa als sabors bàsics, fins (que no refinats), senzills, frescos i agradables (a part d'una passió xocolatera que reconec, en el meu cas, que voreja la malaltia).

    M'encanten els teus textos. Flueixen, m'atrapen, aprenc i, a més, ho fas en bell catalanesc del sud. Preciós.

    Bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I m'atrevisc a aventurar també que compartim el gust per menjar-se una peça de fruita --o una unça de xocolata: un autèntic vici-- dalt d'un cim, on tot sembla que té millor sabor... Moltíssimes gràcies, com sempre, i una abraçada!

      Elimina
  3. Doncs ara que ja has completat el periple dels sentits... bones vacances!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon gust, bon olfacte. I bon estiu, amic.

      Elimina
    2. Joan, Jordi, bon estiu també per vosaltres i moltes gràcies!

      Elimina