Cinc dies faeners (comptant també el de hui, que done pràcticament per passat) em separen d'unes vacances que s'estan fent esperar com feia temps que no em passava. Cinc dies em falten, doncs, per posar-me temporalment entre parèntesis i per tractar de recuperar unes forces que ja curtegen ostensiblement i que, si molt no canvien les coses, faran bona falta cara a la tardor. Pel moment, a banda d'encetar-la amb un parell de dormides descomunals i d'alguna escapada cap al nord pendent encara de concretar, tot el que he previst per a aquesta pausa es resumeix en la voluntat manifesta de gaudir-la tant com puga i posant-hi tots cinc sentits. I ha estat precisament divagant sobre això --els sentits i els seus plaers-- que he pensat que enguany podien ser ells els qui em serviren per marcar el ja tradicional compte enrere que m'ha de dur des de hui fins a la delejada dormida inaugural: mentre espere el moment de descansar-los tots alhora, em distrauré pensant on duria de vacances cadascún dels meus sentits. De fet m'adone que, d'alguna forma, ja fa dies que ho estic fent.
Obric, per tant, aquest (des)compte, i com que per algun lloc s'ha de començar, he pensat fer-ho per la vista. No cal dir que m'agradarà saber sobre què --o sobre qui-- voldrieu posar els vostres ulls perquè descansaren. Jo m'he decidit, finalment, per la vista del sol alçant-se sobre un mar de núvols des del cim de qualsevol muntanya. Però no ha estat gens fàcil escollir, i no solament perquè és molt el que hi ha de plaent als nostres ulls en la natura, l'art i la vida, sinó també perquè, com passa sovint amb la resta dels sentits, el plaer pot nàixer tant del que veiem com de la forma en què som vistos...
D'aquest estiu no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d'una veïna que prenia el sol
ben nua i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava,
i aquell instant fugaç, irrepetible,
de quietud total, que el món restà
desert de si mateix i era un cristall
transparent i compacte altra vegada.
Tota altra cosa no serà l'estiu,
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla
d'aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil·lament: no me'n recordo.
Miquel Martí i Pol, "Quadern de vacances"
Un post molt sensual i molt poètic... la meva vista ha reposat aquest primer dia de vacances... en un moment especial quan la claror del matí d'un sol que tot just sortia rere les muntanyes esbiaxada, il·luminava només la part de dalt dels arbres del bosc.
ResponEliminaDeu passar cada dia i jo no havia captat mai quest moment. De la resta de coses que he vist durant el dia "no me'n recordo" :) Una abraçadeta... i bones vacances per als teus sentits.
Una forma immillorable de començar, Carme, veient les coses que la resta de l'any se'ns mantenen ocultes... Un bon presagi: la resta de les vacances serà molt millor encara :) Que les gaudisques molt, una abraçada!
EliminaCom pots molt bé suposar aquesta imatge jo la signaria ara mateix sense pensar-m'ho gens. D'altres imatges també en podem trobar. Jo, a l'estiu, també sóc molt amant dels rius de muntanya que davallen juganers i frescos i que permeten fer una parada, remullar cap i peus (i poca cosa més si no vols acabar glaçat) i fer-ne un bon traguinyol, i que em fan sentir en comunió amb la natura, vivint d'ella.
ResponEliminaEn tot cas, vés descomptant els dies que ja en queden poquets per a donar la benvinguda, com es mereixen, a les grans dormides d'estiu!
I ja ens explicaràs aquestes escapades cap al nord! :)
Jo també m'apunte --com no-- als rierols muntanyers i a tot el que representen per als caminants... I a més de en "vista", quasi que poden entrar també dins la categoria de "música"; però això m'ho deixe per demà.
EliminaS'està fent llarg, però ja falta poc... Els merders no desapareixeran, però que esperen unes setmanes tampoc no estarà malament. I enguany quasi segur que el nord serà Euskadi: massa temps sense anar a Gaztelugatxe ;) Salut i moltes gràcies!
Et volem veure a la trobada, clar que sí!
ResponEliminaDescansa, dorm, menja, beu... Fins a la tornada!
Moltes gràcies, cantireta. De veres que ho he d'intentar, a vore si puc quadrar-ho... Bon estiu!
Elimina