"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 7 d’agost de 2012

I tacte



Tanque, hui, aquest recorregut hedònic --i també un poc tòpic, ho reconec-- que m'ha tingut ocupat els últims dies i que, en tot cas, ha complert a bastament l'objectiu que tenia assignat: fer un poc més passadors els últims dies abans d'unes vacances en les quals he entrat, formalment, fa només una estoneta. Podria dir-se, doncs, que a partir d'aquest moment deixe d'escriure sobre plaers, per aplicar-me a jornada completa a tractar de copsar-los, si més no després d'un parell de bones dormides i en la mesura que es posen raonablement a l'abast. Però a banda d'això, que també, el que espere especialment de les vacances d'enguany és que complisquen com cal el paper de "pausa higiènica" que els atribuïa Fuster: a aquestes alçades, "relaxar els músculs, el cervell i l’ànim" ha esdevingut una necessitat imperiosa i inajornable. I amb aquesta intenció m'hi pose, des d'ara mateix, entre parèntesis, estat que faré també extensiu a aquestes planes durant un temps, fins que les calorades de l'agost comencen a perdre un poc d'espenta. Gràcies, una volta més, perquè sense vosaltres res de tot açò tindria cap sentit. I, si vos ve de gust, ens trobarem de nou en setembre; fins llavors, una abraçada i que, amb vacances o sense, passeu el millor dels estius possibles.



Quasi ho oblide: quant al tacte, el de la pell, sense cap dubte. I, ara que ho pense, potser el mateix hauria pogut dir per a tots els sentits anteriors... Salut i fins prompte!



La pell té memòria
El tacte es torna insuportable
en la mesura en que desapareix.
Mai no hi ha suficients carícies.
La pell però, té memòria i tu,
sempre acabes sent més que un pronom.
Tu.





16 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquest recorregut pels sentits. No només de raó vivim els humans, per a sort nostra. M'agrada que hages triat aquests versos d'Alba Àlvarez (el seu nom ja és un joc sonor, caram!), que trobe que és una jove amb un camí ben prometedor per davant. Que descanses, tant com necessites. I que tornes amb els ànims renovats i les piles carregades, per a gaudi i benefici dels seguidors de La línia... I del comandant! Salut, i no t'oblides de ser, i de fer, feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Maria Josep! Que seria de nosaltres sense la poesia i les persones que en feu? També a mi m'agraden molt els versos d'Alba --que a més, com saps, és companya blogaire i persona compromesa amb les lluites de la terra.

      Pel moment, la recàrrega progressa adequadament, tot i la basca ;) Una abraçada, bon estiu i fins molt prompte!

      Elimina
  2. Preciós recorregut pels sentits. Cert és que, millor que parlar d´ells, és fer-los servir i ara temps tens per fer-ho.

    Molt bones vacances, amic...uns bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això estem, lluna. I a veure si en tornar setembre no hem perdut la pràctica i seguim fent-los servir, malgrat tot.

      Moltes gràcies i molt bon estiu també per tu! :)

      Elimina
  3. Frueix molt de les vacances i dels sentits. Setembre, per ara, no existeix (tot i q t'esperarem, segur)

    Carpe Diem!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carpe diem, Cinderella! Me'n vaig a l'Entrà de Cocentaina a unflar-me de mentiretes. Encara que trone ;)

      Una abraçada i bon estiu!

      Elimina
  4. Bones vacances! Passa-t'ho bé, però fes-ho sense moderació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense cap moderació, Jp ;) Moltes gràcies i bon estiu també per tu!

      Elimina
  5. Doncs espero que palpis, engrapis, magregis, amassis i et facis ben teves aquestes vacances. Gaudeix-les que merescudes ho són! Espero que, a part de dormir, facis alguna escapadeta per aquestes muntanyotes que tenim al nord, àvides de rebre la bona gent del sud!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel moment, aquests primers dies avancen per bon camí, porquet :) A més, crec que ja he dormit prou, així que ja han caigut un parell de bones caminades per les serres de la comarca, preparant alguna escapada de més abast cap a Euskadi. Però en setembre em reserve un raconet per als Pirineus... Salut i una abraçada!

      (No se m'ha oblidat aquella antiga proposta de trobada a Penyagolosa, tot i que les circumstàncies no ho han posat a mà fins ara; però només tornar en setembre faré la proposta formal, i a veure si ho podem quadrar encara; de fet, ja fa algunes setmanes que faig voltes i el cap de setmana del 20-21 d'octubre és una opció raonable per a començar a parlar. Tot és mirar agendes...)

      Elimina
  6. dons molt bona la idea de fer un recorregut pels sentits, sovint els tenim oblidats...que la pausa et reporti el descans merescut! bones vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Elfreelnag. I tot i que sovint no els prestem molta atenció, hi ha encara molts petits plaers que no ens han pogut prendre i que hauriem de tindre més presents... Bones vacances i una abraçada!

      Elimina
  7. Gràcies per aquest viatge a través dels sentits, que pobrets els tenim una mica oblidats. Amb el teu recorregut ara intento captar més les sensacions que has descrit. Que ben triat el poema d'Alba Àlvarez, no la coneixia i promet molt. Doncs, que passis unes bones vacances ben sensitives! Tens tota la raó no faria sentit parlar de sentir sense sentir. Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia! Com he comentat més amunt, Alba té un blog imprescindible --amb el mateix títol que el llibre, "Sol de mitjanit a Reykjavík"-- en el que penja molts dels seus poemes, i moltes coses més. Bon estiu i una abraçada!

      Elimina
  8. Respostes
    1. Moltes gràcies, Àngels, bon estiu també per tu! (alguna escapadeta cap a l'Aitana caurà...)

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...