"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 3 de juliol de 2013

Aroma a murta





El vi roig ens va donar com a coixins els massissos de murta, i semblàvem reis sobre el tron dels verds boscatges.
La mà de l'amor ens va enfilar per a la joia: nosaltres érem les perles, i els amors, els fils.
Ens atacaven com llances els pits de les donzelles, movent-nos guerra, i per defensar-nos no vestíem altra cota que les nostres pells de fanak.
Davant nostre es destapaven cares delicioses, que semblaven llunes entre la nit de les trenes.

Abu al Qasim ben al Saqqat, "Festa en un jardí



Vinculada pels antics grecs amb la deessa Afrodita, la rica simbologia associada a la murta remet amb freqüència als assumptes relacionats amb l'amor. Amor, en tot cas, considerat en un sentit indubtablement ampli, atès que abasta, segons fonts i èpoques, des de l'erotisme (segons sembla, la paraula grega myrtonμύρτον, designava tant els fruits de la murta com el clítoris femení) fins la virginitat, tot passant per la fecunditat, el matrimoni o la fidelitat. Per als andalusins, l'ufanosa i perfumada mata (el seu nom àrab, arrayḥān, significa precisament "aromàtic") era un element indispensable en qualsevol jardí, i no és estrany trobar-ne referències plenes de sensualitat en els poetes que els cantaren. Resulta curiós, però, que de tots els usos coneguts de la planta --a més de fer-se servir per aromatitzar licors, la murta ha estat secularment utilitzada com a medicinal per les seues propietats anticatarrals, antisèptiques i astringents-- els únics que semblen vinculats d'alguna forma a allò que simbolitza, són els cosmètics: segons Ibn al-Awwam, la planta és excel·lent per als cabells i fins i tot pot tornar negres els ulls blaus; però sobretot, l'aigua que s'obté de la destil·lació de les seues fulles --l'aigua de murta, antigament produïda en molts indrets de Mallorca-- és un eficaç desodorant, fins el punt que el Xeic Nefzaui recomana encaridament el seu ús per a eliminar les males olors, que poden arribar a fer fracassar una relació amorosa. La qual cosa, ara que sembla que la calor ha arribat finalment per quedar-se, no està de més recordar. Especialment, quan es tracta d'utilitzar els transports col·lectius. O quan passem a prop de segons quins Parlaments. 


Murterars selvàtics a la Vall de la Murta




Hui, 3 de juliol, es compleixen set anys de l'accident del Metro de València que va costar la vida a 43 persones i va deixar 47 més de ferides, sense que ningú haja assumit encara cap responsabilitat. Com diu Maria Josep Escrivà, "Molts dels que no serem a la plaça de la Verge aquesta vesprada hi serem, igualment, en el dol i en la ràbia". I també en l'esperança que, tard o d'hora, es farà justícia, perquè no hi ha res ni ningú capaç d'amagar eternament l'insuportable olor a podridura que fan algunes coses.



 










9 comentaris:

  1. Jo conec el licor de murta, el boss ens va regalar una ampolla per Nadal i només ho vaig provar. Com que no m'agrada l'alcohol (pel seu sabor) doncs no em va agradar molt. Però aquí veig que serveix per a moltes coses que desconeixia.

    Si hi ha justícia (que ho dubto) en aquests casos és quan hauria d'estar present. Vagi des d'aquí un record i el meu suport per a totes les víctimes i els seus familiars.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no l'he provat mai, lluna, però la veritat és que tampoc sóc molt de licors. Ara, és cert que és una planta que ha estat molt utilitzada per les seues propietats. Jo en tinc una al pati que està ara en flor --la imatge és seua-- i seure al seu costat a l'horabaixa és un autèntic plaer.

      La lluita dels familiars de les víctimes de l'accident per evitar que caiguera totalment en l'oblit i per reclamar les responsabilitats que pertoquen és realment exemplar. També a mi m'agradaria creure que al remat hi haurà justícia, tot i que reconec que a voltes costa mantindre l'esperança. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Bonica entrada. L'olor de la murta és subtil, delicadíssima, quasi irreal. Res a veure amb la pudor dels temps.
    Jo tampoc vull deixar de creure que algun dia es farà justícia amb les víctimes del metro. Però crec que serà al mateix temps que les coses i els polítics putrefactes que ara ho impedeixen desapareguen del mapa. Desapareixeran, ja veuràs com desapareixeran: és el destí de tota cosa podrida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Subtil i delicada --com sempre, les paraules justes-- però capaç, malgrat això, d'imposar el seu aroma sobre les pudors i de perfumar-nos un poc aquests temps complicats... Jo tampoc no en tinc cap dubte: més prompte que tard sabrem fer fora tots aquells que ens empesten; potser, fins i tot, molt més prompte del que ens pensem. Moltes gràcies, Maria Josep, i una abraçada forta!

      Elimina
  3. Déu n'hi do la de funcions, remeis, utilitats i pensaments que ha engendrat la murta. Jo sempre l'he duta molt associada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, lloc de visita indispensable!

    http://www.lamurtra.cat/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota del suggeriment, porquet: no conec Sant Jeeroni, però amb una ullada a l'enllaç que poses ja es veu que paga la pena fer una escapada, així que m'ho apunte per a la pròxima volta que m'hi acoste per Barcelona. Ara, deixa'm que et recomane també una visita a Santa Maria de la Murta --també monestir dels jerònims-- i la seua màgica valleta, a Alzira:

      http://www.uv.es/~solerm/alzira/page11.htm

      Agermanats, també, per la murta ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Tot un plaer llegir els teus articles. En aquest és com si estigués olorant la murta. Com molt ben diu Maria Josep, delicadíssima, quasi irreal, res a veure amb la pudor dels temps. (disculpa MªJosep per agafar les teves paraules, però no hauria sabut expressar-ho millor)
    A més a més, vull afegir-me al record, set anys després, de les víctimes de l'accident del metro de València, tot el meu suport. I com no, esperant que algun dia es puga fer justícia i jutjar els seus botxins. Molta força!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies! Coincidisc amb tu: Maria Josep sempre troba les paraules escaients, sobretot quan es tracta d'emocions. Així que he de dir que el plaer és meu, i tot un luxe poder comptar amb comentaris com els vostres :)

      Com he dit més amunt, vull creure que el cercle va estrenyent-se i que els temps de la impunitat tenen els dies comptats. Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...