"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 12 de juliol de 2013

Aferradetes






Amb el fervor dels conversos va abraçar la fe. A la fe, pel que es veu, la va agafar un poc desprevinguda...



La meua aportació --tardana i amb bastant poc trellat, ho reconec-- per al joc d'estiu que ens proposa sa lluna al seu raconet. Diga el que diga el diccionari, molt millor abraçar algú que abraçar quelcom. I molt millor encara començar abraçant-se i acabar abrasant-se... Bon cap de setmana!


Pinyol i Blanca quan eren petits, dormint --abraçats-- en la gerra de les ametles



  



16 comentaris:

  1. Aferradeta amb humor, això que no falte. Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que ens dure bona cosa malgrat tot, novesflors :) Bona setmana i moltes gràcies!

      Elimina
  2. jejjej...molt bona!!
    Estic amb tu en totas les afirmacions fetes!! ;)

    Bon cap de setmana i gràcies!!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, lluna! Tot un èxit, el joc de les aferradetes (de fet, jo ja he incorporat la paraula al meu vocabulari habitual ;) Salut (i aferradetes, és clar)

      Elimina
  3. Abraçar la fe? Que no la deixi anar mai més ara que l'ha agafat desprevinguda :) Que macos el Pinyol i la Blanca, els animals també en saben d'abraçar-se, ui tant! Bon cap de setmana i moltes aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desprevinguda i tot, no fa l'efecte que a la fe li haja semblat molt malament, Sílvia, així que a veure com queda tot plegat ;)

      Mira que jo sóc poc de fer fotos als gatets, però reconec que de tant en tant --sobretot quan eren menudets-- era molt difícil resistir-se. Ara, res comparat amb els reportatges exhaustius que els feien les meues filles... Moltes gràcies i aferradetes també per tu!

      Elimina
  4. en els temps que corren tothom mira d'abraçar-se a alguna cosa ! els gatets molt tendres....aferrades i abraçades a dojo també per a tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Elfree. Però cal anar alerta quan s'abraça segons quina fe (o algunes idees), perquè sovint es regiren i acaben sent elles les que, més que abraçar, acaben asfixiant... Una abraçada/aferrada forta i moltes gràcies!

      Elimina
  5. Doncs a mi m'ha fet molta gràcia, el teu relat aferradet!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! Ja veus si ha donat joc la proposta de sa lluna ;)

      Elimina
  6. Quin bon cos se li queda a una després d'haver-te llegit! No ho sé; jo preferisc pensar que aquesta "fe" no és una "fe" religiosa. Em ve al cap (disculpa la meua monomania) un vers de Feliu Formosa, tan senzill com grandiós: "No hi ha res per damunt de l'abraçada". Doncs això: una abraçada/aferrada de les que abracen persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran vers, Maria Josep, i com sempre especialment pertinent (ja saps com m'agrada --i com admire-- això que tu dius "monomania": quanta poesia em queda per llegir...) Mirant-li els ulls, jo també m'incline per creure que es tracta d'una fe no religiosa: són (o a mi m'ho semblen) massa nets... Moltíssimes gràcies i una abraçada/aferrada forta!

      Elimina
  7. Jo tinc un conte on un home abraça la Fe, l'Esperança i la Caritat, hehehe.... I m'encanten els gats, la meva abraça els seus bebès i et mira, i és la pau a la terra...

    Una abraçada dolça, maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, les tres germanes Teologals juntes! Quin morbo! ;)

      Tens raó, també les meues gates fan aquest gest amb els petits. I llavors quasi estic per perdonar-los les massacres que em fan amb les plantes... Moltes gràcies i abraçades a muntó!

      Elimina
  8. M'ha agradat molt el teu relat i he pensat en un joc de paraules al veure els gatets: "aferrats dins la ferrà".
    Bon estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon joc de paraules, Àngels :) A més, feia molt de temps que no escoltava eixa paraula i m'ha agradat molt recordar-la. Per cert: al final, la gerra (o la ferrà) es va acabar trencant, que tant va el cànter (o el gat) a la font... Una abraçada i bon estiu!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...