"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 18 de febrer de 2014

Eco (relats conjunts)




Com si brollara des del mateix centre de la terra, la remor, a penes perceptible al principi, va anar guanyant intensitat fins esdevindre un paorós estrèpit, una mena de tro persistent, esgarrifós i atordidor que semblava colpejar amb violència les parets del fiord i que durant uns segons interminables els va glaçar la sang en les venes. Després, el baluern va anar perdent força i va acabar fonent-se com un murmuri entre les muntanyes i la mar. Poc a poc, a mesura que tornava la calma, van anar recuperant l'alè.

--Què ha estat això!? Ha estat aterrador! Només Thor, amb el seu martell, pot haver produït un soroll tan esborronador... Per un moment, he pensat que havia arribat el Ragnarök i que ens hi trobariem al bell mig de la batalla...

--Jo crec que el que hem sentit ha estat l'estrèpit de la mar al precipitar-se cap a l'abisme de la fi del món... Potser ens hem allunyat massa del poble sense adonar-nos-en i caldria que tornàrem sense tardar.

--Ehem... d'això... Si, d'acord que tornem al poble com més aviat millor; però no patiu per l'abisme del fi del món ni pel martell de Thor: em sembla que ha estat el peix fermentat del rakfisck que hem menjat abans d'eixir, que m'ha sentat com un tir... Això si: he de reconèixer que l'eco d'aquest fiord és, simplement, espectacular...



Posant-me al dia --amb retard; aquesta és la del mes de gener, però em sabia greu deixar-la passar-- amb les propostes de relats conjunts



8 comentaris:

  1. No, no, no te'n deixis passar cap, que sempre fas uns relats que trobo divertidíssims... :) aquest també!

    Si volia dissimular, l'eco del fiord l'ha ben delatat!!! he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme :) Veges tu com pot ser que una imatge tan bonica com aquesta em suggerira idees tan escatològiques...

      Aquesta hauria de ser la lliçò: per mantindre un secret, millor que no hi haja eco... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Ehem... T'havia posat falta! Però queda més que compensat. Sempre ens fas riure amb la teva aportació, aquest "eco" no l'havia pensat ningú encara ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia! M'havia pres un petit respir, però ja torne a estar per ací. M'ho passe molt bé amb els relats conjunts i em sabia greu deixar passar aquest: allò que l'eco repeteix no sempre és el que esperàvem... Una abraçada i moltes gràcies! (jo també vos he trobat a faltar, de veres).

      Elimina
  3. Hehehe, potser és la típica broma escatològica, però a mi m'ha fet força gràcia. Ja ho diuen, navalla d'Occam. L'explicació més senzilla sol ser la certa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben trobat el de la navalla d'Occam, XeXu :) Ves a saber quantes llegendes --o religions-- hauran tingut un origen paregut a aquest... "Un pet? Jo? Noooo! Haurà estat... Un monstre! Això! O el dimoni, també pot ser" Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. llavors la proposta del febrer la faràs al març...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que ho havia pensat, pons; però al final no em vaig poder contenir i m'he posat al dia més ràpid del que preveia... Ara, quant a març no promet res. Gràcies, salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...