"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 15 de febrer de 2014

Flors d'hivern




Fa anys vaig escampar, en els racons ombriencs del pati, un grapat de rizomes que havia agafat en un tarongerar de la Valldigna. I deu haver-los agradat el lloc, perquè cada any en broten --i en floreixen-- uns quants més que l'anterior. M'agrada la planta (les seues fulles cordades i brillants, i la característica inflorescència recoberta per una vistosa espata blanca i verda), que no desdiu gens d'altres parents forans de sòlida reputació jardinera. I m'agraden també els noms amb que, a causa de la seua aparença singular, és coneguda a les nostres terres: el primer que em ve al cap és cresolets, però també he sentit dir-li sovint apagallums o frarets, els quals trobe igualment escaients; a altres llocs se la coneix també com rapa, dragonera o cugot. La talla modesta i l'aspecte discret fan que no puguen competir, posem per cas, amb l'esplèndida i ostentosa floració de l'ametler; fins i tot, sense eixir del jardí, el contrast amb els narcisos --que comencen ara a florir-- o les violes els fa pràcticament invisibles a ulls poc avesats. Però ja siga pels costers pedregosos de les nostres serres, o pels racons ombriencs de patis i jardins, les sòbries congregacions de frarets mereixen, almenys tant com ametlers, narcisos o violes, el qualificatiu de flors de l'hivern.









10 comentaris:

  1. A mi també m'agraden molt els cresolets. Formen part del meu paisatge emotiu d'horts i bancals. El que no havia pensat mai és que me'ls podria portar fins al pati també. Ho intentaré. Gràcies per regalar-nos aquests petits detalls tan bonics. Una abraçada amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el pati van molt bé, Maria Josep; jo els tinc escampats pels llocs ombrejats i van fent el seu camí quasi sense que els fem cas. Segur que t'aniran molt bé (per cert, acostumat a veure'ls ací en pradells i per les muntanyes, quan vaig veure'ls la primera volta en els tarongerars de la teua comarca em va cridar molt l'atenció... ;) Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Doncs jo no coneixia fins ara mateix aquests cresolets o frarets, que bé tenir tants noms i tan bonics!!! I quines fulles més guapes també!

    Sí que tinc violes al jardí i miro de no perdre-me-les cap any encara que s'amaguin una mica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al País Valencià són freqüents en zones no massa altes, fins i tot en hortes i conreus, i almenys mentre tenen les fulles a la vista --les perden a la primavera i tornen a brotar a finals de l'estiu-- trobe que són unes plantes simpàtiques: molts parents de la seua família (com les colocàsies o les monsteres) són cultivades habitualment com a ornamentals.

      Enguany les violes del pati han florit amb gana, i això que a penes ha plogut... Sense dubte, una de les meues flors preferides.

      Elimina
  3. quina sort tenir jardí! unes flors ben maques que la veritat desconeixia....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fóra més propi dir-li "pati", Elfree, però mira, vam començar a dir-li "jardí" i se li ha quedat... En tot cas, tens raó: és una sort poder tindre'l.

      Malgrat tot el que s'ha avançat els últims anys, l'ús de plantes autòctones com a ornamentals --no solament per a jardí; també en cossiol hi ha moltes que donen bons resultats-- té encara molt de camí per fer. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Perquè a la primavera no té mèrit florir, en aquella estació tot deu té flor, el repte es fer flor al hivern, aquí es on es demostra quines plantes tenen collons, o pistils o el que tinguin xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tècnicament, si és per collons, caldria dir que "tenen els estams ben posats", però això dels pistils queda políticament correcte i tampoc em sembla malament.

      Realment, i en molts casos, les plantes que floreixen a l'hivern el que fan es fugir de la competència de les altres pels pol·linitzadors: hi ha menys a l'abast i això és un risc, però són menys a repartir. Més o menys, com anar a la discoteca abans que s'ompliga, que saps que la gent guapa encara tardarà en anar i no saps molt bé que et trobaràs a eixes hores, però elles tenen també menys on escollir ;)

      Elimina
  5. Totes les plantes que floreixen a l'hivern resulten molt més vistoses que les que ho fan a la primavera, amb tantes com n'hi ha no donem coll a mirar-les. Ara mateix jo també tinc els violers de molts colors florits.
    Hauria de veure quins terrenys resisteixen i quin clima per trasplantar-ne.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt sovint és com tu dius, Mercè; i a més, com li deia a pons, hi ha vegades que té un sentit adaptatiu, en haver d'atreure als insectes en un moment en que encara estan poc actius. En tot cas, i a banda de qüestions evolutives, les flors d'hivern anticipen un poc la primavera i tenen, potser per això, un encant especial.

      Els frarets són molt resistents --a Benicadell són bastant freqüents-- i no crec que donen molts problemes ni amb la terra ni amb el clima; els que tinc en casa van a la seua, però en lloc ombrejat i regant-los de tant en tant... Ara, cal tindre en compte que perden les fulles a la primavera i l'estiu. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...