"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 29 de desembre del 2014

Entre bou i pardal




Em sap un poc greu, perquè tret de les poques taronges que encara no hem collit i dels petits fruits que donen nom als cirerers de Betlem --les minúscules floretes, que conviuen també amb ells, són pràcticament invisibles a ulls poc avesats-- les buguenvíl·lies són, a hores d'ara, les úniques plantes del pati que gosen qüestionar, amb una nota de color, el domini quasi absolut del verd. Però tot indica que, a la vista de les temperatures que es preveuen per als pròxims dies, la tímida i rosada rebel·lió té els dies comptats; i encara hi haurà sort si, com sol passar amb certa freqüència, els danys no van més enllà i les gèlides matinades que s'esperen no acaben cremant tota la planta i obligant-la --un any més-- a renàixer pràcticament del no res. I potser són només imaginacions meues, però diria que aquestes lluminoses vesprades en què els dies han anat creixent a passes de pardal i de llebre, les acolorides inflorescències brillaven d'una forma especialment intensa, com si intuïren que, quan la llum avance a pas de bou, serà ja massa tard per elles. Si més no, fins l'any que ve.







No són cirerers de Betlem pròpiament dits (també hi ha algun d'aquests al pati, però no tinc cap foto a mà), però si dos parents pròxims: els fruits, de Ruscus hypoglossum, i les flors --la imatge és francament millorable, però ni càmera ni fotògraf donen per més-- de Danae racemosa. Poca competència, en tot cas i entre tots tres, per a les buguenvíl·lies...







8 comentaris:

  1. Boniques flors, boniques fotografies.
    Bon 2015!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hui ja no tenen el mateix aspecte, xavier: les previsions s'han complert, i aquesta matinada hem arribat a quatre graus sota zero. Així que em tem que tocarà poda dràstica, i a esperar el rebrot primaveral... Moltes gràcies i bon any també per tu!

      Elimina
  2. Aqui les seguirem veient boniques, malgrat la poda dràstica que puguis fer...

    Que tinguis un bony any 2015!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que després de dues nits de gelades se les veu bastant espatlades, però esperarem: a temps de podar sempre s'està... Una abraçada, Carme, i bon any també per tu!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Bon 2015 també per tu, Jordi. Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  4. Llegir això de renàixer pràcticament del no res, a dia u de gener, trobe que és un bon averany. Bon 2015!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho agafarem així, Àngela. 2015 ha de ser també any de rebrots i renaixences, i no afluixarem fins aconseguir-ho... Bon any i moltes gràcies!

      Elimina