"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 23 de desembre del 2014

Mossèn Pere i el llop (relats conjunts)




L'hivern que el joveníssim mossèn Pere es va fer càrrec de la parròquia va ser, també, el de la tornada dels llops als boscos del poble. De fet, va ser el propi rector qui, a poc d'arribar-hi a aquell llogaret pacífic i apartat, va posar sobre avís els vilatans: pràcticament cada setmana, i sempre en els confins més remots i inaccessibles del terme, deia haver vist unes petjades, el cadàver d'alguna presa esbocinada, un manyoc de pèls enganxats a la soca d'algun arbre o qualsevol altra marca inequívoca de la presència dels animals. Ningú més, en tota la contrada, va veure mai cap d'aquests senyals; però a cada avis del mossèn, el vell senyor del lloc, apassionat com pocs per la caça i ansiós per posseir un trofeu tan apreciat, deixava en casa a la seua bella i jove esposa, i s'afanyava a organitzar una partida que recorria durant dies i nits els paratges feréstecs que els indicava el rector. I cada una de les vegades, esgotats per la cerca i malhumorats pel resultat, els homes tornaven amb les mans invariablement  buides al poble, sense haver vist no ja els llops, sinó cap dels signes que, segons el capellà, eren tan nombrosos com evidents. "Em fa l'efecte que aquest mossèn Pere no ha vist mai a la vida un llop, o bé simplement és un babau", bromejava el vell senyor amb els seus companys, assegut vora el foc en el més profund del bosc, mentre mossèn Pere complia escrupolosament les ordres del senyor i tenia bona cura que a la bella i jove esposa no li faltara res en absència del seu marit. "I mira, de llops no tindrà ni idea, però d'atendre als feligresos si que en sap bona cosa, perquè hi ha que veure com la trobe de contenta cada volta que torne a casa...".



Per a la proposta de desembre de relats conjunts. No sé si de la història se'n pot extreure cap moralitat; si de cas, ja la poseu vosaltres... I Pieter Brughel el Vell, simplement extraordinari. 

14 comentaris:

  1. Per l'inici havia imaginat una història completament diferent, el rector amagava alguna cosa, i en això no m'he equivocat, encara que no tenia res a veure amb el que jo havia pensat. Gran història, i què espavilat aquest jove capellà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, XeXu! Al remat, el vell caçador li ho posava fàcil: ja es veu que s'estimava més matar un llop que qualsevol altra cosa... En el fons, quasi et diria que s'ho mereix ;) Salut!

      Elimina
  2. Moralitat no ho sé, però que tothom s'ho munta com pot,.. Això sí.

    M'ha agradat la história del rector trapella...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a moralitat, m'agrada molt, Carme: sobretot per a certes coses, qui no corre, vola. I qui no vulga llops, que no vaja al bosc ;) Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. El vell senyor i la resta no veien ni llops ni senyals perquè, al contrari que el jove capellà, eren homes de poca fe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni més ni menys, Jp. La fe mou muntanyes... o el que faça falta. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. De llops de vegades no se'n veuen... perquè són ells mateixos els que miren... Com aquest mossèn ;)


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà veure molt li dura el truc al mossèn, deomises. Però em fa l'efecte que sempre hi haurà algun trofeu que tempte al caçador... Gràcies, salut!

      Elimina
  5. deu n'hi do el mossèn.....una manera de caçar ja que no el deixen casar-se

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades els predadors més efectius són precisament aquells que no ho semblen, Elfree ;) Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  6. Si passa com a la història de Pere i el llop, a la tercera el caçador deixarà de fer cas al mossèn... i s'haurà acabat la festa... o potser es convertirà en un trio, vés a saber...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vista la dèria caçadora del senyor, el mossèn sempre tindria l'opció de canviar de trofeu (diuen que, si hom mira bé, fa l'efecte que hi haja óssos per la rodalia del poble. Però si calguera, podria ser que es veieren fins i tot rastres claríssims de tigres de Bengala...). Ara, que la possibilitat del trio tampoc hauria de descartar-se... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  7. ;-) Bon mossèn, cuida l'ovella més peluda, hehehe.

    Un excel·lent relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un sant, cantireta. I qui estiga lliure de pecat, que tire la primera ovella...

      Moltes gràcies i una abraçada! :)

      Elimina