"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 11 de març del 2015

De tornada




 
De l’estiu les primeres alenades
te duen sota el cel de nostra terra,
i enjogassada sempre i falaguera
enjoies nostres tèbies matinades.

Joan Maragall, "A l'oreneta"


No sabria dir molt bé per què, però són, sense cap mena de dubte, uns dels meus ocells preferits. I diria que enguany han arribat un poc abans que altres vegades: dissabte passat --un altre petit regal, en un dia assenyalat-- vaig escoltar la primera refilant pel pati, i des de llavors, tot i que poques encara, no hem deixat de veure-les sobrevolant --enjogassades, falagueres-- les cases i els carrers del poble. Per cert: observant-les, l'altre dia, mentre passaven veloçment per damunt nostre, em va pegar per pensar que les oronetes (les comunes, com aquestes; però també les cuablanques, a les què amb tota seguretat es referia el poeta, si és que feien nius en el balcó de l'estimada) només són fosques vistes per darrere, o si de cas quan es miren des de lluny. Així que es coneix que, pel que fa als ocells, Bécquer s'hi fixava més bé poc, o bé ho feia sempre des d'una determinada perspectiva o des d'una distància prudencial; segurament, haver de decidir-se entre uns ulls blaus i uns altres negres  ja li donava prou maldecaps com per a reparar en aquestes minúcies.


Les germanes Espín (Josefina "pupila azul" i Julia "ojos negros") en un dibuix del propi Bécquer, de la xarxa. Coses, ai, dels romàntics...





6 comentaris:

  1. Tot el que se semble a l'Oronet ja m'agrada :) D'altra banda, què faríem sense els romàntics?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nostre Tourmalet, Vicicle ;) (o seria més aviat el nostre Galibier?)
      En alguns pobles he vist que diuen oronet a l'oroneta cuablanca, que és aquella que fa els nius als balcons i els ràfecs; no he vist que diu Coromines, però sembla raonable que hi haja una relació amb el topònim... Nosaltres, a Alcoi, li deiem orondella a totes dues, tot i que aquesta forma --com els mateixos ocells-- cada volta és més rara...

      Els romàntics és el que tenen... Crec que, al remat, al Gustavo Adolfo no li van fer molt de cas ninguna de les dues germanes; com diuen aquells, "quien mucho abarca..." Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. He entrat aquí per la foto i mira, m'ha agradat el post. A mi també em cauen molt simpàtiques les orenetes però no podria explicar-te perquè, cosa que no em passa amb altres ocells. Deu ser per la relació directa amb el romanticisme, amb la primavera, amb... ves a saber amb que. A vegades fem unes associacions molt particulars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que tenen alguna cosa d'especial, Laura. A mi em fascina veure-les volar, però l'agilitat en vol no és un tret que siga exclusiu d'elles... Com tu dius, les associacions que fan que certes coses ens resulten més o menys estimables poden ser molt peculiars. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. A Gualba arriben al voltant del 20... així que encara m'hauré d'esperar una bona setmana per saludar-les. És curiós, arribaran i els lluers, ben alimentats aquest any, encara no hauran marxat. Sempre fa goig de reveure-les!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ací al poble també solen retardar-se un poc més, crec que enguany és un dels que han estat més matineres d'ençà que hi vivim. En tot cas, tens raó: setmana amunt setmana avall, sempre és una alegria tornar-les a veure... Salut i moltes gràcies!

      Elimina