"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 2 de març de 2015

Tràfecs



Aquesta vegada ha estat sobretot perquè ha hagut molta faena, en la faena, aquestes últimes setmanes. Però també han ajudat alguns quefers familiars sobrevinguts, un pessiguet d'ocupacions cíviques, i un constipat inoportú i persistent --com feia anys, que diuen-- que, a la seua manera, ha contribuït a fer-ho tot un poc més complicat. El resultat, habitual en aquests casos, salta a la vista: poc temps --i poc cervell-- per a pensar en el blog. A poc a poc, però, sembla que va amainant, així que a veure si a partir d'ara el temps i el cervell donen un poc més de si, i puc anar recuperant una certa seguida amb les atencions que requereixen aquestes planes i aquells que teniu l'amabilitat de visitar-les. He de dir, però, que tot i la inquietud que sempre em provoca l'abandonament temporal de les meues ocupacions blogaires, aquesta vegada he volgut mirar-m'ho per la part positiva: la faena compromesa ha estat entregada en temps i forma (ja veurem, tot plegat, si qui ha de decidir decideix que l'esforç servisca per a alguna cosa); els quefers van moderant-se, el constipat comença a donar signes incipients de retirada i, gràcies a qui sempre hi és quan més falta fa, fins i tot he pogut espigolar un poc de temps per estar present, aquest cap de setmana, a la Casa Penya de Sagunt, on s'ha reflexionat –molt i bé-- sobre custòdia del territori. Però posats a ser positiu, potser el millor d'aquests atrafegaments ha estat que, entre unes coses i altres, a penes he pogut prestar atenció als últims i notables despropòsits, ridículs i indecències de la banda d'indesitjables que encara ens governen, i dels quals ja s'ha dit pràcticament tot a aquestes altures; almenys, una part de la mala llet me l'he poguda estalviar. I al remat, a les nostres mans està que aquestes malifetes siguen, literalment i definitivament, les últimes.


 



Floreixen com cada any els ametlers, i hi volem veure, en la seua imatge, un anunci de la primavera que s'acosta. Però convé no oblidar que els ametlers floreixen, sempre, en hivern; i que, a desgrat de desitjos i aparences, millor fixar-s'hi en signes més discrets --com ara els brots de les figueres, posem per cas-- per saber quan ha arribat realment la primavera...








20 comentaris:

  1. Si que és cert que la flor d'ametller sembla que ens indica l'entrada de la primavera, potser és perquè tenim tantes ganes que arribi, que el seu color ens fa somiar.
    Em fa feliç saber-te millor i saber que -entre tant tràfec- hagis pogut oblidar tot el que es cou en el "regne" encara que sigui una miqueta.

    Aferradetes i cuida't molt!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja queda poc, lluna, si més no per a la primavera "oficial", perquè em sembla que açò de les estacions cada volta s'embolica més... Hui mateix, a València, 28 graus; el que vindria a ser: hivern astronòmic, estiu climàtic... i primavera emocional. Veges tu com anem a escapar-nos dels constipats... ;)

      Quant a la gentola que ens governa i les seues proeses, vull creure que els queda ja ben poc, però d'ací a que marxen faran més mal que un porc solt, que es diu al meu poble. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Confirmat. El cervell continua donant per a molt.
    Per a molts anys, segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi! Per sort, el cervell és agraït i a poc que se li deixe un poc de marge torna prompte a fer de les seues. Si més no, encara... ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Molts distintius ens agermanen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
    Ovidi Montllor n'és un, i dels importants. Com en d'altres temps van ser LLull, Ausiàs o Vedaguer.
    Ho podem proclamar alt, i sense aturar-nos gaire a escoltar les bajanades que puguin dir des dels calorets, les bauzades o les camarganades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que els encén, xavier: qualsevol cosa que ens agermane, fins i tot el més evident, ha de ser proscrit, perseguit o banalitzat... Potser el millor serà, com tu dius, limitar-se a ignorar-los. I en el fons, no puc deixar de pensar que l'Ovidi s'hauria sentit ben orgullós de no comptar amb les simpaties d'aquesta colla de renegats i miserables. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. No comptar amb les simpaties de segons qui, ens fa o faria sentir orgullosos a més d'un, com segur a l'Ovidi.

    Els ametllers estan esplèndids ara mateix, altres anys encara han florit més aviat...

    Em fixaré en les figueres i els seu brots... per cert, aquesta que ens has ofert és una figuera espectacular... quina forma més maca i especial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les figueres, Carme. Trobe que són uns arbres preciosos, i a més em recorden les Illes... Els ametlers d'ací també solen florir una mica abans, però enguany --supose que pels freds de gener, curtets però intensos-- s'han retardat una mica; en tot cas, és un plaer passejar ara pels camps...

      Com diu xavier, millor ignorar certes coses i anar fent camí: tot ben senzill i ben alegre... Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. El temps i l'atzar es posen d'acord sempre, el que passa és que de vegades es posen d'acord en anar a favor nostre i d'altres a la contra.
    Celebro que la feina i la salut et permetin retrobar l'espai bloguer.
    Sobre ametllers i primaveres, l'important és mantenir-se aferrat als petits canvis de cada dia -faci fred, núvol, vent o calor-, els canvis que ens permeten dir que estem vius com per seguir notant-los. A més són més agraïts que d'altres observacions externes, sovint pesadament repetitives...
    Hauré d'afegir les figueres a la llista. Jo, de natural, em fixo més en les vinyes, que també van fent el seu pas lent cap al temps clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, August. Probablement, la qüestió és no resistir-se massa quan es posen en contra, i tractar d'aprofitar al màxim quan els tenim de cara... I tens raó també amb els petits canvis quotidians: sovint pense que, entre unes coses i altres --i uns més que altres, també-- estem perdent la capacitat de percebre aquests canvis subtils en el món que ens envolta, que no solament han estat durant segles una font d'informació vital, sinó que també representen un goig emocional --estètic, si vols-- al qual no hauriem de renunciar. Fer que les meues filles deixen una estona la pantalla i isquen a fixar-se en els arbres i els ocells és una batalla; però de vegades me'n surt...

      Les vinyes són magnífiques per això, també. No en tenim moltes, a la comarca --ara estan de poda, per cert-- però m'agrada molt fixar-m'hi, quan en trobe alguna... Salut i una abraçada!

      Elimina
  6. Doncs ànim i troba temps, que semrpe és bo reflexionar i pensar en altres coses... A mi em fa vergonya veure com ens representen i més, com la gent els defèn o els veu fins i tot graciosos... puagjh. Això si, els ametllers molt bonics!
    Saludets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort tenim dels ametlers, Ada, perquè si fora per aquesta gent que se suposa que ens representa no quedaria estaca en paret... Una vegada passades les urgències d'aquestes setmanes, espere poder tindre un poc més de temps, per reflexionar però també per tornar a la muntanya, que la tinc abandonada... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  7. si tu comences a deixar el refredat jo el començo a agafar! Val més que no sigui el mateix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs espere que no siga res, Pons. A mi se m'ha fet llarg i pesat com feia temps, així que si per una d'aquelles fóra el mateix crec que ja no li deuen quedar moltes forces... Salut i a cuidar-se!

      Elimina
  8. Doncs espero que ben retornat després de l'encostipat! Per cert, divendres vaig tancar una feina que tenia amb la xct,.. et sona? Al final ens trobem tots al capdavall del carrer... Salut! (i mai millor dit)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sona vagament, ignasi ;) El món és un mocador, però dins d'ell el nostre món encara és un mocador més petit... Amb la xct (i amb els amics balears de l'ICTIB) tenim una relació especialment estreta, a banda de no pocs contactes personals; a veure si coincidim en alguna trobada... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  9. Jo l'acabe d'agafar, el refredat. I és ja el tercer d'enguany!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a cuidar-se també, novesflors: sembla que enguany els virus venen amb força. així que toque ferro no siga que recaiga...

      Elimina
  10. És el millor dels blogs: poden deixar-se quan vulguem, retrobar-los quan vulguem i mal ens traeixen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Loreto: mai no ens traeixen... Al contrari, sóc jo qui tinc la sensació d'estar traint-lo quan passe una temporada com aquesta; sort que ni ell no vosaltres m'ho preneu molt en compte... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...