"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 10 de març de 2015

Vint anys




I com que a aquestes alçades tot --o quasi tot-- ha estat ja dit, desescric tot el que he escrit i em quede amb allò essencial: com cada deu de març, d'ençà que fa vint anys l'Ovidi va agafar vacances, em posaré un conyac --el vi i la cassalla, per a un altre moment-- i escoltaré, agraït, la seua veu, tan necessària ara com sempre. I a seguir fent camí, que el pa sencer està a tocar i no podem badar...






M'ha fet molt de goig veure --hui sobretot, però també aquests darrers dies i setmanes-- com el nom de l'Ovidi ha sonat pertot arreu, a la xarxa i a molts mitjans de comunicació; fins i tot aquest matí n'han parlat, a RNE, d'ell i de l'"Homenatge a T" dels amics de la Dependent, la qual cosa m'ha semblat --ho reconec-- un poc sorprenent. Quant a aquells, llepadors pacients, que seguint les directrius dels amos s'han estimat més silenciar-ho o ignorar-ho, ja s'ho faran: boig el que calla / o a l'ull té palla.









16 comentaris:

  1. Aprofitant el dia que és et diré que com que tens tantes imatges de l'Ovidi pel blog cada vegada que penso en tu (tampoc es gaire sovint, eh?) et poso la cara de l'Ovidi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un honor, que m'hi poses la cara de l'Ovidi (tot i que em tem que no ens assemblem massa ;) Tens raó, entre unes coses i altres si que hi han imatges seues per ací; la de capçalera, però, només l'he posada hui per ser el dia que és... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Malgrat tants anys que va marxar de vacances, el sentim tan proper...
    Impossible oblidar-se'n d'ell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impossible, fanal blau. I com més temps passa ell de vacances, més ens n'adonem nosaltres de tot el que significa, com a persona i com a artista... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Que bonica la foto de la capçalera...
    Us he anat seguint avui a tots els blocaires que l'heu recordat, amb agraïment per haver-ho fet i amb el plaer de seguir escoltant la seva veu, les seves cançons.

    Ovidi, et seguim i t'escoltem, que ens faltes més que mai!!!

    A veure si aconseguim el pa sencer d'una vegada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia ahir al facebook a Mercè --que també es deixa caure per ací-- tot el mèrit de la foto és de l'escultura del seu amic Toni Miró, extraordinària...

      A mi també m'ha fet molta il·lusió anar llegint en blogs i pàgines totes el que anava dient-se d'ell (els dos editorials de Vicent Partal a Vilaweb, ahir i despús-ahir, imprescindibles). Si el que volien, el miserables que ens governen, és que la gent se n'oblidara, els ha eixit ben malament la jugada.

      Endavant, sempre, i a pel pa sencer: braços lliures, i boques i mans.

      Elimina
  4. Hola!
    Et faig un "copia i enganxa" d'un acte que vam celebrar a Sta.Coloma de Gramenet (Barcelonès) fa dos anys perquè vegis que l'empremta d'Ovidi és ben ferma. El local va fer curt...
    Salut i lluita, company!
    "En el marc del Correllengua a Santa Coloma de Gramenet, l'Associació Cultural Popular Aramateix organitza un acte d'homenatge de Gramenet a Ovidi Montllor. Diversos artistes colomencs i colomenques, i del país en el seu conjunt, interpretaran peces d’Ovidi Montllor a l’Auditori Can Roig i Torres el dissabte 1 de desembre de 2012.

    A la tarda podrem gaudir d’activitats de cultura popular així com d’activitats relacionades amb Ovidi, qui representa l’amor per la nostra llengua i cultura alhora que un símbol de la unitat lingüística i territorial dels Països Catalans.

    Posteriorment, a partir de les 21h Cesk Freixas, Meritxell Gené, Pepet i Marieta, Delicuentos, Andreu Valor, DKBand, Jordi Montañez, El Mito de Sísifo, La Carrau...entre molts d'altres artistes interpretaran cançons d'Ovidi Montllor en un gran cartell per a l'acte.
    L’entrada té un cost de 5€, i es poden adquirir a l'ACP Aramateix, al carrer Montserrat 3."

    Etiqueta a Twitter: #GramenetaOvidi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Violant! Una de les coses que resulta més encoratjadora (i un poc sorprenent, crec que també) és la forma com la gent més jove ha recuperat la figura i l'obra de l'Ovidi, i com l'han posat a l'altura que realment li correspon: escolte les versions que fan tants i tants grups, i costa no emocionar-se... És cert que també fa ràbia que una mínima part de tot açò no ho hagués pogut gaudir en vida, quan massa gent li negava el pa i la sal. Però no hi ha dubte que, a aquestes alçades i siga com siga, l'Ovidi ha esdevingut un referent ineludible. I que ho mereix, sense cap dubte... Salut i endavant!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Massa prompte agafà vacances, novesflors. Sort de tot el que ens va deixar... Salut i una abraçada!

      Elimina
  6. Bon homenatge! Em passa una mica com al Pons, que t'hi poso la seva cara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs com al pons et dic, ignasi: tot un honor per a mi, sense cap dubte ;) En tot cas, m'heu fet pensar en allò de la imatge que projectem --de vegades a consciència, però sovint inadvertidament-- des dels nostres blogs, i fins a quin punt aquesta imatge es correspon o no amb la realitat... Però quasi que m'ho deixe per a un altre moment. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  7. Estic llegint els comentaris d'alguns de vosaltres que dieu que li poseu la cara d'Ovidi a l'Alfred i m'ha vingut al cap que de xiqueta, quan encara anava al col·legi, de monges, vaig apadrinar un xiquet que, tot siga dit, mai vaig conèixer, perquè devia ser d'un altre barri i d'un altra escola, això no ho recorde. El cas és que aquest xiquet li deien Ovidi i jo com que mai no el vaig conèixer i l'Ovidi Montllor començava a sentir-se per aquells anys, doncs li vaig posar al meu Ovidi la cara de l'Ovidi Montllor. Tota la vida l'he sentit com si l'haguera afillat.
    Recordar açò m'ha emocionat perquè, coses que passen.mai no vaig tindre ocasió de conèixer-lo.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina història més bonica, Mercè! Segur que al teu Ovidi li agradaria saber que el vas associar amb la imatge de l'altre Ovidi: al remat, senyal inequívoca d'estima per tots dos... Una abraçada i moltes gràcies per compartir-ho!

      Elimina
  8. Aquests dies d'homenatge i record de l'Ovidi he pensat que si aixequés el cap i es trobés a la del caloret faller igual se'n tornava de cap a terra, a uns quants km de profunditat per a no sentir res més ni de lluny! Com està el pati!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo pense sovint en com s'encararia a aquesta banda d'impresentables, amb la seua mescla característica d'ironia i mala bava... Tot i que, ben mirat, moltes de les coses que va deixar escrites --em venen al cap, per exemple, "Diccionari de butxaca" o "Encara, nois, encara"-- poden aplicar-se perfectament. Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...