"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 3 de juny del 2015

Homònims




Els codis internacionals que regeixen la nomenclatura científica de plantes i animals estableixen com a regla bàsica --i indiscutiblement lògica, atès que allò que es busca és evitar ambigüitats-- que dos tàxons diferents que pertanyen a un mateix regne no poden tindre mai el mateix nom; és a dir, no poden ser homònims. Si un gènere, posem per cas d'insectes, va ser batejat per algú amb un nom determinat, cap altre gènere de cap altre grup d'animals --de mamífers o d'aus, per exemple-- pot fer servir el mateix nom. Si pel que siga es produeix aquesta circumstància, i seguint el principi de prioritat, aquell que haja estat proposat més tard serà considerat com a invàlid, i haurà de ser substituït per un altre (el primer disponible, per ordre d'antiguitat) que no done lloc a possibles confusions. Però quan l'homonímia afecta a animals, d'una banda, i a plantes, fongs o algues, per altra, la situació és diferent: tot i que tots dos codis --el de Nomenclatura Zoològica i el de Nomenclatura Botànica--- recomanen que s'evite, una planta i un animal poden tindre noms científics idèntics sense que això es considere una infracció de les normes nomenclaturals.

De les desenes de milers de tàxons que s'han descrit fins a la data, només n'hi ha uns pocs centenars --quasi sempre, a nivell de gènere-- que es troben en aquesta situació. Però no cal anar massa lluny per trobar-ne bons exemples. Així, si eixiu a passejar per les nostres muntanyes amb un ornitòleg i vos diu que ha vist una Prunella, una Linaria o una Oenanthe, heu de saber que està parlant-vos de pardals de bardissa, passerells i còlbits. En canvi, si qui vos acompanya en la vostra passejada és un botànic, és possible que faça servir aquells mateixos noms, però al que estarà referint-se és a una petita i acolorida labiada, a algun tipus de gallet i als fenolls d'aigua. Per la qual cosa, i a efectes d'evitar disgusts i malentesos, sempre és recomanable que tracteu d'identificar prèviament a quin grup pertany el vostre (o la vostra) eventual acompanyant: si va vestit com si anara a ocupar Bagdad, carrega amb un telescopi que pesa un quintar i té tendència a anellar tot el que troba, és quasi segur que esteu en mans d'un ornitòleg. En canvi, si s'acatxa contínuament, no para de fer fotos a tort i dret i s'acosta les herbes als ulls i les mira fixament com si volguera hipnotitzar-les, no ho dubteu: botànic. Això si, aquests últims són (som) molt més guapos. De llarg.

Ornitòlegs (de la subespècie gregaria) en el seu hàbitat natural. De la xarxa 



Bromes a banda: feia temps que no veia en les meues passejades per la comarca còlbits rossos, uns ocellets migradors relativament comuns però que sembla que, com moltes altres espècies pròpies de medis oberts, no són ara tan abundants com abans. Aquest mascle em va eixir al pas fa uns dies a la Serra d'Alfaro, i a la vista de la seua persistència en intentar captar la meua atenció, devia tindre el niu ben a prop. Per cert: el nom genèric Oenanthe, que comparteix amb els fenolls d'aigua, significa en grec "flor de la vinya"; això, però, ja és una altra història...








23 comentaris:

  1. Molt interessant, Alfred! Desconeixia que es puguessin produir aquestes homonímies. Jo, que sóc botànic aficionat i també un ornitòleg molt primerenc vigilaré molt de no confondre'm. La teva guia m'ajudarà moltíssim segons vagi habillat d'una manera o altra.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, August! Jo sempre m'he tingut més per "naturalista" en general, perquè d'una forma o altra m'atrau quasi tot; però a l'hora d'estudiar vaig triar les plantes perquè, per a un miop com jo, tenen un gran avantatge: no es mouen ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. La foto dels ornitòlegs m'arribat a l'ànima. Cap animal, que jo sàpiga, té cap interés per observar l'ésser humà, per què serà? :)

    ResponElimina
  3. Volia dir "m'ha arribat", escric més ràpid que no pense. Osti, tot s'encomana, entre la Beneyto i la pedra d'Alzira... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que el problema de la Beneyto i companyia no és tant de rapidesa com de falta de trellat, Vicicle. Ja saps, "perdon por hablar valenciano" i tot això ;)

      Segurament els animals també ens observen, però en el seu cas probablement perquè no se'n refien ni un pèl, i amb tota la raó. Ara, fora interessant saber que en pensar un pardalet com aquests en veure's convertit en un focus d'interès de tal magnitud. S'ho acabarà creient? Hi ha pardalets amb tendència al divisme? S'assemblarà el cervell de Cristiano Ronaldo al d'un pardalet acostumat a ser observat? Ignorem tantes coses... ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Malgrat els errors obvis de bulto, com ara que els botànics són més guapos que els ornitòlegs (cosa que tothom sap que és fals), has fet una gran explicació i he de dir que desconeixia aquesta homonímia entre plantes i animals i la trobo molt interessant. Això de les oenanthe com a "flor de vinya" és impressionant, ja que realment quan els trobes (els ocells) enmig de les vinyes col·locats als extrems superiors de pals o branquetes com ara a la foto, realment sembla una flor molt bonica, com els ornitòlegs...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que escollir entre botànics i ornitòlegs és un tema controvertit, ignasi, i accepte que poden haver-hi opinions diferents, però només m'he limitat a recollir el que és un clam popular ;) Segons Flora Iberica, el nom d'Oenanthe aplicat a la planta pot deure's a que hi havia altres espècies vegetals conegudes pels grecs amb aquest nom, potser per la similitud de les seues flors amb aquelles; quant als ocells, sembla que té l'origen en la Motacilla oenanthe de Linné, la qual i segons he vist en algun lloc va ser batejada així perquè arribava quan la vinya floreix... En tot cas, tens tota la raó, és un ocellet preciós. Com els botànics ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  5. Per cert, quina milionada de diners que hi ha a la foto dels ornitòlegs! He coincidit molt poques vegades amb grups similars perquè vaig molt per lliure i no molt per llocs concorreguts. Però quan sumes càmeres de fotos, prismàtics i telescopis a banda de la roba de camuflatge (un altre estereotip sobre els pajareros, que la majoria no duem) estem parlant fàcilment de més de 8.000 euros per persona... si multipliques per les més de 70 persones de la foto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho havia pensat, ignasi, però tens raó: només el material òptic ja val una pasta, i de la foto es dedueix que aquest grup no se'n priva de res. Ja ho diuen, que això del birdwatching és un bon negoci... I quant al camuflatge, és cert que és un poc tòpic --i probablement innecessari; sobretot, amb els "hides" portàtils que duen alguns amics meus-- però no em negaràs que la imatge de l'ornitòleg "behind the musgo" té força ;)

      Elimina
  6. Sobre els geòlegs què? No podria ser que hi hagués pedres que també comparteixen nom amb animals i plantes, no? Ho descobrirem en el proper post?

    PD: No volia comentar el post fins a veure el comentari de l'ignasi sobre la qüestió botànic / ornitòleg xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has respectat perfectament el principi d'autoritat, hehehe! Ben fet, Pons!

      Elimina
    2. Coincidisc amb ignasi: ben fet, pons ;)

      No havia pensat en els geòlegs, però potser que caldria dir alguna cosa, perquè els codis de nomenclatura sí que tenen apartats per a la paleontologia: els rastres fòssils que no se sap per qui han estat produïts, per exemple, s'anomenen icnotàxons, i tenen les seues pròpies regles... Ara bé: posats a competir amb ornitòlegs i botànics, els geòlegs no tenen res a fer (tret que hi haja algun/a geòleg/geòloga que llisca aquest blog, en el qual cas ja ho xarrem i tal).

      Elimina
  7. Van estar hores amb els trípodes i objectius plantats, Finalment l'ocell va aparèixer. Un pardal admirat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Només per aquesta rebuda ha pagat la pena fer un viatge tan llarg", va pensar el petit ocell migrador...

      "Miscelánea de rarezas", es deia l'últim capítol de la meua vella Guia Peterson d'ocells d'Europa. No em diràs que no hi ha poesia en el nom... Salut i una abraçada!

      Elimina
  8. Per l'animalada d'ornitòlegs de la foto, diria que estan esperant que aparega un fènix, per lo manco.

    Per cert, no hi ha discusió: jo també opine que els botànics (i projectes de botànics) som més guapos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eixe és el cas, pitxiri. que t'hi acostes pensant que ha de ser una cosa espectacular, i després va i és un pardalet de no res ;)

      Ja veus que el tema és polèmic... Però com és temps de pactes, i com li deia a un amic (ornitòleg) l'altre dia al Facebook: els botànics són més guapos, però ells són més simpàtics. O al revés, tot és parlar-ho... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  9. El Pep és fantàstic. Interessantíssima l'entrada aquesta, dels homònims. I quan vas amb algú que no és ni ornitòleg ni botànic, que és una simple persona humana que no coneix tants noms, què? s'embadoca, es fixa molt i en tornar a casa mira que mira llibres i llibres. I a la fi conclou que no recorda molt bé allò que ha vist, perquè tampoc duia la càmera de fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mercè :) No cregues, almenys jo tampoc no conec tants noms i sóc més aviat dels que s'embadoquen amb quasi tot després ho miren a casa. Això si, la càmera procure no deixar-me-la mai (ni quan isc a fer una volteta a prop de casa) perquè, com tothom sap, les coses realment interessants sempre apareixen quan no la portes... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  10. Molt interessant, i jo sí que estic d'acord en què els botànics sou més guapos, i més escassos, encara que les ornitòlogues són més maques que tots plegats, i també molt escasses, desgraciadament ;-)
    Pert cert, quin ocell empaitava, tanta gent?
    Jo només he vist concentracions similars amb el famós Lanius cristatus del Delta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram! I jo que esperava una mica de suport gremial...

      Elimina
    2. Home…sempre hi ha excepcions.
      Jo és que tinc molt poca autoestima pe, que fa a les meves capacitats com a model.

      Elimina
  11. Ep! Ja ho he vist, el Phylloscopus coronatus…deu ser molt maco!

    ResponElimina
  12. Ui, si entrem en el tema ornitòlogues/botàniques ja es complica la cosa... Deixem-ho en què estan igualades i, sobretot, que davant d'elles ni botànics ni ornitòlegs tenim res a fer ;) I tens raó també en què, en aquests camps, estem lluny encara de la paritat...

    Alguns amics es van allargar fins al Delta per veure el capsigrany bru, però per ací l'estrella recent ha estat el Lanius isabellinus de la Marjal del Moro. Lluny, en tot cas, d'aquelles aglomeracions del Phylloscopus del reportatge... Salut i moltes gràcies!

    ResponElimina