"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 21 de juny de 2015

Canvis




Un any més, però potser més encara que qualsevol altre any, he de dir que la primavera se m'ha esmunyit pràcticament sense adonar-me'n. I amb una peculiaritat afegida, per cert, que em té un poc desconcertat: enguany, ignore per quina raó, sembla que els meus ànims i els esdeveniments --generals i particulars-- van un poc desfasats, perquè mentre que entre els segons hi predominen les bones notícies, els primers han decidit anar a la seua i no acaben, malgrat tot, de remuntar... Són, en tot cas, temps de canvis, i la majoria dels que s'albiren --i no solament a la faena, que estic convençut que també-- sembla que seran per a millor. Així que, per una vegada, tot es redueix a tractar d'ajustar els ànims a les circumstàncies: potser és que, després de tant de temps sense que aquestes acompanyaren, he perdut un poc el costum. O que em fan falta unes vacances, que també podria ser.




Ja sabeu que això és com tot, i que hi ha gavines i gavines. A diferència dels seus parents més coneguts, la de cap blanc (o bec prim, que de totes dues formes és coneguda) és relativament escassa, i només nidifica a unes poques localitats ibèriques, entre elles les Salines de Santa Pola. Divendres, després d'unes quantes setmanes sepultat --literalment-- per la paperassa, vaig poder fer-me un buidet i acostar-m'hi a ajudar, als companys que s'hi dediquen, en l'habitual marcatge dels polls, que sempre és una cosa interessant i curiosa de veure. Les Salines, per cert, espectaculars: si teniu ocasió, no deixeu de visitar-les.






10 comentaris:

  1. En aquest temps, sembla que les vacances, sempre ens van fent falta ja... a veure si les pots fer aviat i si t'apugen els ànims!

    Una abraçada, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel moment, encara haurem de passar juliol, Carme. Però és cert: a aquestes alçades de l'any, comencen a fer ja molta falta. Almenys, a veure si van aclarint-se les coses --estem pendents com saps de canvis a la feina; bons canvis, en tot cas, o almenys n'estic convençut de que ho seran-- i si més no podem alçar un poc el peu, que el cos ja ho demana... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Espero que t'empeltis dels canvis positius de la teva terra, i que ho siguin també per tu. No pot ser que vagis a l'inrevés, és moment d'anar endavant, molts ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós comprovar --ja m'ha passat altres vegades-- com els ànims semblen anar un poc a la seua i no sempre s'ajusten a la lògica racional d'allò que ens passa... Supose que, al remat, fins i tot els canvis positius deixen darrere un pòsit d'estrès, inquietud i tensió que, d'alguna forma, ha d'acabar manifestant-se... En tot cas, la cosa millora a mesura que van aclarint-se, també, molts dels detalls d'aquest canvi. I hi estarem fer fer-lo sòlid, i esperem que durador. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. es deixen agafar les gavines? que confiades, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que confiades, diria que resignades, pons ;) En tot cas, la captura és la part més divertida, per bé que també la més delicada... Com que són colonials, els polls tendeixen a agrupar-se, així que el sistema és anar aproximant-se per grups --i amb el tarquim sovint fins la cintura-- cap a l'illot on crien; els adults van volant, i els polls acaben per llançar-se juntets a l'aigua, on cal anar encerclant-los i agafant-los ràpidament en caixes per dur-los a marcar i mesurar. En una estoneta, i sense danys aparents, es tornen a alliberar... i em va sobtar veure com baixaven ràpidament els pares a rebre'ls i a acompanyar-los de nou a un lloc segur... "Com si tornaren del campament", va dir algú... Salut i moltes gràcies

      Elimina
  4. esperem que els canvis siguin per a millorar .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segur de que si, Elfree. Almenys, així ho apunten tots els senyals. No serà fàcil, en tot cas, però per nosaltres i per la part que ens toca, segur que no quedarà. Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. Sens dubte és la meva gavina preferida, si més no pel que fa a les mediterrànies. És molt estilitzada i la trobo molt elegant dins el món gavinal... afortunat tu de poder-les remenar! (Això t'ha de pujar els ànims a marxes forçades...!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai les havia tingudes tan a prop, ignasi, i coincidisc amb tu: és un ocell preciós, molt elegant... I l'experiència no va anar malament per als ànims, és cert: el meu paper va ser testimonial --entre anelladors i "ajudants" passàvem de les trenta persones-- però m'ho vaig passar d'allò més bé i vaig aprendre molt. I mira, ho he de reconèixer: censar plantes està bé, però no és tan entretingut ;)

      Si l'any que ve es presenta, t'avise i tens vens cap al sud un parell de dies... Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...