"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 10 de juny de 2015

No res i avant




Es tractava d'ajuntar-se, passejar i celebrar com cal allò què, ara com ara, mereix ser celebrat sense condicions ni matisos: el segon triplet del Barça en sis anys. D'altres eventuals celebracions, i de les esperances i malfiances que ens desperten, s'hi va parlar també, i molt; però això és, en tot cas, una altra història. La d'aquest diumenge va ser compartir una estona esplèndida amb gent que s'estima la seua terra i a qui li agrada compartir tot el que sap d'ella, ja siguen castells, fòssils o paraules: uns què magnífics, amb els millors qui. I amb un com francament interessant, també.




Per si interessa: el castell és el dels Alcalans; els fòssils, les espectaculars formacions d'ostreïds del Miocè, que a Montserrat anomenen --no sense certa lògica, com podeu veure en la imatge-- "paladars"; i de paraules, la collita va ser notable, però per triar-ne alguna, em quede amb el feixcar, que és com es deia la trenella d'espart amb què es lligava la fornilla.

I per cert, veig que he dit "eventuals celebracions" però, pensant-ho bé, me'n desdic: a aquestes alçades, i passe el que passe d'ara endavant, em costa veure que hi puga haver res a celebrar. Vull creure --prudent encara, i raonablement tranquil, i pacient també-- que de tot aquest embolic acabarà eixint alguna cosa de trellat, i potser fins i tot tindrem un bon govern els pròxims quatre anys i jo, òbviament, me n'alegraré moltíssim. Però si volen, que ho celebren ells per què a mi, entre els uns, els altres i els acòlits respectius, m'han llevat les ganes. Ara, tampoc passa res: jo vaig fent i, si això, ja ens veiem treballant un dia d'aquests. Sense preses, quan els vinga bé.






8 comentaris:

  1. Força interessant aquesta passejada que ens mostres. Ja he deixat les celebracions justament per aquestes coses, compartir amb qui, com i que i sentint-me a gust.

    S'ho han agafat amb molta calma, després vindran les presses i amb aquestes els errors. :(

    Aferradetes i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és lluna: al remat, això --sentir.se a gust-- és l'únic important... Com escrivia una bona amiga l'altre dia (li ho manlleve, que segur que no li sabrà mal) , "la vida és allò que va passant mentre nosaltres ens entretenim a veure si pacten o no pacten". I no està la cosa com per a deixar-la passar...

      Ací, les últimes hores han estat delirants: uns que trenquen amb els altres, els altres que diuen que no, uns tercers que primer diuen que han pactat i després ho desmenteixen... Crec que deixaré de llegir la premsa (i el facebook) una bona temporada. Una abraçada i endavant!

      Elimina
  2. Realment sorprès de veure la capacitat d'influència dels botànics... http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/866124-pspv-psoe-compromis-i-podem-signen-lacord-programatic-a-lespera-de-decidir-la-presidencia.html?cca=1 Mai em podria imaginar la signatura d'un pacte de legislatura als Aiguamolls de l'Empordà, per exemple, o al Delta de l'Ebre sota la influència d'ornitòlegs... potser som més macos però està clar que no tenim tant de pes... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és així, ignasi. Ací, sense anar més lluny, haurien pogut triar l'Albufera per signar-lo, però és evident que la influència dels botànics ha acabat per imposar-se... ;)

      Bromes a banda: em va alegrar molt que escolliren el Jardí Botànic per a escenificar l'inici del canvi al País Valencià, no solament pel seu pes simbòlic --per tota la lluita ciutadana que hi va haver per salvar el seu entorn de l'especulació-- sinó sobretot perquè, si haguera de triar un racó de València que m'estime especialment, aquest seria un dels candidats més sòlids... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. El paisatge de la primera fotografia és molt acollidor.
    Ja tens una cosa per celebrar: la pau que transmet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, xavier. I deixar-se guiar per gent que el coneix i se l'estima, encara fa el paisatge més acollidor...

      A poc a poc sembla que tot va aclarint-se i que el canvi que va començar el 24 de maig va agafant forma... Així que no descar-te desdir-me del que m'havia desdit i obrir alguna botelleta ;) Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Com bé dius, millor creure, prudent, tranquil i pacient. De celebrar res, fins que es demostri que hi ha quelcom a celebrar. Massa vegades ens han enganyat els polítics.
    La passejada, gràcies a les fotos i les paraules, la podem celebrar, fins i tot nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens han fet escèptics, Teresa, i desconfiats: ja sabem que tot plegat no ha de ser senzill, però les setmanes anteriors a que s'arribara finalment a l'Acord del Botànic llegia i escoltava a amics i coneguts d'una banda i de l'altra, acusant-se mútuament de tot l'imaginable, i no podia deixar de pensar --ingenu com sóc-- en com es pot construir res eficaç i durador a partir de la desconfiança i les desqualificacions... Pel moment, però, sembla que va fent-se camí, i me n'alegre molt perquè és molt també el que ens hi juguem; però només celebraré --encara-- les passejades. Què, ben mirat, no és poca cosa... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...