"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 26 de març del 2016

Averanys




Primer va ser una parella de corbs, sobrevolant la serra amb el seu grall característic. Tot seguit, les sorolloses gralles de bec vermell, escarotades en acostar-me als roquers en els que potser estaven criant. Poc després, el que diria que era --també pel seu cant, que he sabut que es diu cluqueig-- una cornella, i encara més avant, un còlit negre esmunyint-se entre les pedres.... Simple casualitat, evidentment; però crec que aquell matí, en la estimulant caminada que em va dur de vesant a vesant de la serra d'Almudaina --des del el castellet de Seta fins el barranc de la Penya Blanca-- no em va quedar per veure cap dels ocells negres que viuen a aquestes muntanyes. Sort que no crec en averanys...






Dient d'averanys i d'altres creences: en pocs dies de diferència he vist aquest símbol, gravant en la roca, en dos llocs diferents de la comarca: a la casa de la Costurera, a peus del mateix castell de Seta, i a l'interessantíssim barranc del Pantanet d'Alfafara, del qual deixe pendent parlar en millor ocasió, Ignorant com sóc d'aquestes coses, tot el que he pogut arribar a esbrinar és que es tracta de creus de les anomenades patriarcals pel doble travesser, a les quals s'ha afegit encara un altre traç --triangular en un cas, en forma d'ics en els altres-- en la base. Ignore, com dic, quin és el sentit particular d'aquests símbols, més enllà del seu més que probable paper de protecció de les edificacions en els quals foren gravats, en ocasions junt amb altres creus de tipus 'convencional'; però en tots dos casos, el tipus de creu --incloent els traços de la base, que podrien ser una representació estilitzada dels àngels amb la qual sol ser representada-- recorda molt a l'anomenada Creu de Caravaca, la reputació de la qual com a protectora front a tota mena de mals --des de les tempestes fins el mal d'ull-- i com a garantia de prosperitat va més enllà, fins i tot, de les creences cristianes








8 comentaris:

  1. Averanys, esperem que bons… En tot cas aquests ocells tenen també dret a viure, no? Jo en vaig veure una bona colla fa un parell de setmanes caminant per Montserrat (eren còrvids, segur però els vaig veure massa lluny com per a distingir-los).
    I pel que fa a aquests senyals a les parets de les cases no els he vist mai per aquí (o no m'hi he fixat). No en sabia el simbolisme, gràcies! I això que a Caravaca sí que hi he estat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense dubte són bons averanys, August. No m'atreviria a assegurar-ho, però diria que espècies com els corbs i les gralles són ara més freqüents en aquestes comarques que fa uns anys, i això sempre és una bona notícia. En canvi, no sembla que al còlit negre li vaja tan bé, i per això sempre m'alegra especialment trobar-ne...

      Per aquesta zona és relativament freqüent trobar creus gravades en cases, molins i fins i tot corrals i coves; però d'aquesta classe de doble travesser no n'havia vist moltes. M'ha resultat curiós, en tot cas, veure tot el que hi ha a la xarxa sobre els "poders" de la creu de Caravaca. Pel que es veu, els qui vivien en aquestes cases devien tindre-li molta fe (o els feia falta molta protecció, també...). Moltes gràcies, salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Penso com l'August. Els averanys, si ho són, han de ser bons.
    Trobar aquestes insculptures a la roca és una troballa, potser arqueològica molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja se sap que això dels simbolismes associat als animals va per barris, xavier, però la veritat és que els corbs no n'han eixit molt ben parats tradicionalment en les nostres terres. En canvi, els de la Torre de Londres viuen com a reis...

      Pels llocs on estaven gravades, les creus deuen ser relativament recents (del segle XIX, probablement), però no deixa de ser curiós veure aquestes manifestacions de la cultura popular, potser més pròximes a la superstició que a la devoció... Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Me temo que no viste todos los pájaros de color negro que habitan estas montañas. Así, a bote pronto, se me ocurren los estorninos y los mirlos. Tus malos augurios podrían haber sido mayores...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó amb els estornells i les merles. Però com que aquests els tinc a casa (les merles, literalment: criant al pati malgrat els gats; els estornells --negres-- fent-se sentir amb insistència per les teulades del veïnat) els tenia més en la categoria dels "ocells negres de zones rurals" ;) En tot cas, i a efectes d'auguris, crec que els tinc convalidats per proximitat... En canvi, el que no he vist mai per aquesta zona --però si en altres relativament properes-- és la gralla. M'hi fixaré més.

      En tot cas, front als mals auguris zoològics, els botànics tenim sempre la solució escaient: el trèvol de quatre fulles, per exemple... ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Un lloc ple dels auguris com assenyales (corbs, gralles, cornelles)i a més amb aquestes marques esculpides en la roca és pot visitar al terme d'Aiora en la Vall de Cofrents en un racó que s'anomena Arc de sant Pasqual. No et diré que per mi és un lloc màgic com no n'hi ha altre. Ara no et podria dir si pel silenci que s'hi respira o pel soroll dels ocells juntament amb l'arc que apareix al bell mig i que alimenten aquestes gravacions. Doncs un lloc per visitar que malauradament els nous propietaris van prohibir fa uns anys i ja no he pogut tornar a anar, tot i que potser no sé si finalment es va arribar a algun acord amb l'ajuntament d'Aiora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec l'indret que dius, Mercè (i encara tenim pendent una visita a la Vall de Cofrents, que no se m'oblida), però per les imatges que he vist a la xarxa ha de ser un lloc espectacular. I tens raó, alguns dels gravats són molt pareguts a aquestes creus, per bé que semblen més elaborats (i en algun cas fins i tot evoquen figures de l'art esquemàtic). No em sorprèn gens que el consideres un racó màgic... Tan de bo que puguem anar prompte a veure'l amb vosaltres. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina