Semblava que no s'acabaria mai, però també aquest bascós i atrafegat juliol ha quedat finalment enrere i, des d'ahir, estic oficialment de vacances. És cert que les circumstàncies familiars manen i, amb tota probabilitat, seran unes vacances un poc diferents a les d'altres anys; però vacances són, al cap i a la fi --quants amics i amigues voldrien, a hores d'ara, poder dir-ho-- i l'únic propòsit raonable per a les setmanes que venen és tractar d'aprofitar-les tant com es puga, que segur que no serà poc... Hi ha voltes que la felicitat ens ve a buscar sense haver-la demanada, i ens amara de dalt a baix com un xàfec d'estiu; però quasi sempre es fa més de pregar, i cal estar ben atent als revolts del camí per no passar-la de llarg, anar espigolant tota la que ens isca al pas, i no deixar de buscar-la per inhòspit i esquerp que semble el paisatge. En això estem, al remat. I aquest és, també, el desig: que passeu un feliç estiu!
Aprofita les vacances, que ja saps que duren poc, o això és el que sempre ens sembla!
ResponEliminaMoltes gràcies, Xexu! Seran unes vacances un poc diferents per allò de les malalties familiars, però segur que trobarem la manera d'aprofitar-les (i una escapadeta als Pirineus, encara que siga curteta, segur que caurà...). Salut i endavant!
EliminaEp! Jo també acabo de començar.
ResponEliminaGaudeix-ne tant com puguis, i segueix amb la teràpia de blog, que semba que et va bé a tu...i de passada a molta més gent.
Ànims!
Doncs a aprofitar-les també al màxim, Màrius. I moltíssimes gràcies, com sempre, per les teues paraules. Una abraçada i que les gaudisques molt!
EliminaEscriure en paper per després. La família ens necessita, però un mateix també... Jo no faré molta vacança.
ResponEliminaPetons, sempre necessaris.
Sempre necessaris i sempre benvinguts, cantireta. Moltes gràcies!
EliminaBon consell: m'he fet amb una llibreteta (blava, ves per on) i ja va fent paper... i mai millor dit ;) Anirem aprenent, a cuidar i a cuidar-se...
Besos des del sud, i ànims per si calen.
bon estiu Alfred! encara que no podem defugir de les circumstancies familiars l'estiu convida al descans....descansa, i fes el que et plagui!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree! Almenys, he de reconèixer que en el que duc de vacances no he pensat gens en la feina, així que per aquesta banda no em puc queixar. Bon estiu també per tu, i una abraçada!
EliminaBon estiu!
ResponEliminaDe vegades se'ns fa dificil de vore, però es cert que a cada volta del camí estan eixes coses (quasi sempre xicotetes i quotidianes) que son realmente les que ens fan feliç.
Jo també ho pense, Àngels, encara que com tu dius no sempre em resulte fàcil dur-ho a la pràctica. Així que caldrà aplicar-se, i no deixar-ne perdre cap ni mitja. Una abraçada forta i bon estiu!
EliminaEn aquesta època es rar el bloc que no marxa de vacances :P
ResponEliminaSón dies d'això, pons. Jo encara no m'he acabat de decidir, aixi que pel moment deixe la persiana mig oberta, que mai no se sap ;)
Elimina