"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 22 de juny del 2022

Solstici

La vesprada va començar inesperadament amb una decisió difícil: ajornar el viatge familiar a Sheffield que havíem planificat per a aquest mateix cap de setmana (la meua filla menuda ha estat aquest curs d’Erasmus per allà, i ens abellia conèixer amb ella el lloc on ha passat els últims mesos) a causa dels aparentment insalvables problemes de mobilitat imposats per la vaga de trens que hi ha aquests dies al Regne Unit, i que han fet saltar per l’aire totes les nostres previsions. Digerint el desencant i el mal humor (i barallant-nos amb la línia aèria, que per cert també té vaga prevista per diumenge, amb això del canvi de bitllets), va arribar la notícia, no puc dir que inesperada però igualment trasbalsadora, de la dimissió de Mónica Oltra; una decisió que trobe encertada --quasi diria que inevitable-- però que em provoca un innegable desassossec per com, per què i, sobretot, per qui hi ha darrere d’allò que ha provocat que haja hagut de donar-se aquest pas. I en això que, mentre anava mirant al mòbil el que es deia a les xarxes sobre l'assumpte (i ja de pas, constatant una volta més la quantitat de gentussa miserable s’hi mou impunement per elles) començà a caure una breu però intensíssima tempesta de vent, pluja i pedra: una vintena de litres en només uns pocs minuts que, tot i que havíem adoptat algunes precaucions en conèixer les previsions, van acabar en inundació casolana generalitzada perquè quan s’embossen alhora tots els desguassos poca cosa pot fer-se tret d’esperar que pare prompte, i encara sort que no hi va haver cap dany significatiu més enllà d’un bon parell d’hores, frontal al cap --la llum no va tornar fins una bona estona després-- i baieta en mà, buidant aigua i paint l’ensurt... Que al remat, ja feia alguns dies que estava jo pensant que havia de fer alguna cosa per superar l'apatia i el general ensopiment en què sobretot la calor, però no solament ella, m’havia sumit darrerament, però no comptava, la veritat, amb una entrada d’estiu tan animada com aquesta. Tan de bo que a mesura que avance l’estació la cosa vaja redreçant-se, o l’espera fins que arribe la tardor se m’ha de fer molt llarga...

 


El primer dia complet de l’estiu és també el dia que la meua filla Teresa --la de Sheffield-- compleix anys, així que recupere el costum de deixar-ho escrit ací (per molts anys!) i ja hi haurà temps de celebrar-ho com cal. I ahir, a banda del solstici, es van fer trenta anys d’ençà que Joan Fuster, de qui enguany es commemora també el centenari del naixement, va deixar d’escriure, que com ell mateix va dir és el que deu ser la mort. I com que entre unes coses i altres no vaig tindre ocasió de fer-ne esment, ho esmene hui, i amb un propòsit ferm: fer-li cas, també en això, i tornar a rellegir-lo.




6 comentaris:

  1. Gairebé sempre quan en ve una, no ve sola...
    Felicitar a la teva filla i a vosaltres també per aquest aniversari.
    No tant pels altres canvis que sempre ens deixen amb un ai! al cor. Per aquí quatre gotes que només augmenten la calor.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula :) Al remat, hi va haver aniversari, encara que no va ser al lloc on ho haviem previst; ara, la vesprada aquella va ser per a oblidar. Almenys, aquests dies, ha refrescat un poc, però crec que l'ensopiment encara m'ha de durar un poc. Fins a les vacances, probablement... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier, espere que tu també passares una bona diada (i una millor revetlla); diuen de València i les Falles, però les imatges de coets d'aquella nit que m'enviava la meua filla des de Barcelona no es queden molt enrere... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Espero i desitjo que per a tots plegats puguem trobar un punt mig entre l'ensopiment i aquesta animació exagerada dels esdeveniments inesperats i que ens canvien, si-us-plau-per-força els nostes plans.

    Bona entrada d'estiu i bona revetlla si la feu i per molts anys per la part que et toca en l'aniversari de la teva filla. Segur que ja trobareu la manera de celebrar-lo més endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confiem que siga així, Carme: ni massa calma, ni massa poca: una justa mesura, si pot ser...

      Al remat, i improvisant, almenys ens hem acabat ajuntant, que entre unes coses i altres feia mesos que no coincidíem :) No ha estat, per això, una mala entrada d'estiu; ara, a passar-lo el millor que es puga... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina