El cas és que caminant aquest estiu pels prats d'Aralar, també en terres de Guipúscoa, em vaig trobar amb aquest exemplar --el qual, des de la meua absoluta ignorància sobre el particular, diria que és més un mul que un cavall-- que em va sorprendre d'allò més. Repareu en les pates llistades o en la línia negra en la base del coll, i digueu-me si la comparació no resulta com a mínim cridanera...
He sabut després que la presència d'aquestes marques --les pates zebrades, la línia longitudinal sobre el llom o la marca en la base del coll-- no són excepcionals en els cavalls. Es coneixen com a marques primitives per trobar-se presents en les espècies salvatges de cavalls (com el Przewalski o l'extingit tarpan) i en races domèstiques amb trets atàvics com els sorraia. La seua presència s'associa a un gen denominat dun, que dilueix els pigments del pelatge de l'animal tot donant lloc a una coloració més clara i, molt sovint, a l'aparició d'aquests trets característics.
Potser algun dia algú descobrirà, en alguna vall remota i oblidada, el rastre de les perdudes atzebres; tot i la sorpresa inicial, el fet de veure aquest exemplar cabestrat ja em va fer sospitar que no havia estat el meu cas. Però no deixa de ser, com tots els atavismes, una curiositat remarcable: jo mateix estic convençut d'haver-me creuat, entre els usuaris habituals del transport públic de València, amb individus indiscutiblement emparentats amb els neanderthals i, fins i tot, amb els antecessor. I això per no parlar dels votants de cert partit. O de la monarquia espanyola...
molt interessant...m'assembla que hi ha una raça de cavalls que semblen muls perquè son més baixos que el cavall normal...
ResponEliminaGràcies, Aris. És cert, hi ha races de cavalls de talla més menuda; de fet, la raça autòctona d'aquelles muntanyes (els pottoka) són poc més grans que un poni, però aquest no s'assemblava gens a aquells, ni en l'aspecte ni en el color. Salut!
EliminaEi! que maca la comparació! Sí sí és ben cridanera com dius... la de les ratlles vull dir!
ResponEliminaM'ha agradat aquest post sobre muls, cavalls i atzebres (que no havia sentit mai, mira la meva ignorància).
Quant s'aprèn sempre per aquí!
Clar que la comparació que fas al final, doncs també està molt bé! ;)
La veritat és que em va deixar molt parat, Carme... Recordava la imatge de la pintura d'Ekain, i quan vaig veure aquest exemplar va ser una sensació un poc estranya, com tornar arrere de sobte 15.000 anys.
EliminaLes atzebres (o enzebres) són molt poc conegudes, a més de misterioses: els especialistes no s'acaben de posar d'acord sobre què eren realment. El que si que sembla clar és que les zebres africanes els deuen el nom. I quant als trets atàvics en alguns individus de la nostra espècie, cada dia tenim proves noves ;) Una abraçada!
Molt interessant!
ResponEliminaGràcies, Màrius! La natura és una font inesgotable de sorpreses i curiositats... Salut i endavant! (per cert, no t'animes a deixar-te caure pel Penyagolosa?)
EliminaLliçó magistral de zoologia! Realment és ben curiós aquest mul o cavall. Mai he vist res de semblant! Comprenc la teva sorpresa en veure'l.
ResponEliminaMolt curiós, porquet. I mira, m'ha picat la curiositat per tot això de les races de cavalls, que pel que vaig veient és tot un món. Al remat, una excusa més per procrastinar en lloc de fer coses de profit ;) Salut i gràcies!
EliminaDe quantes coses noves ens enterem per aquí!
ResponEliminaI mira que es maco aquest animal, tampoc n´havia vist cap mai.
Aplaudiments al comentari final ;)
Aferradeta!
I a més era d'allò més mansuet i simpàtic, lluna, es notava que estava avesat a la gent (i va posar per a les fotos com un autèntic professional...) Una abraçada!
Elimina