"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 19 de setembre de 2012

Atavismes

Ekain és una cova guipuscoana molt coneguda per les importants pintures rupestres paleolítiques que alberga, moltes de les quals representen cavalls. Vaig esmentar-la, fa uns mesos, en l'entrada que vaig dedicar a les enigmàtiques atzebres: algunes d'aquestes representacions magdalenianes d'equins, com la que il·lustrava aquella entrada --i que reproduisc ací, a partir de la mateixa font-- mostren ratlles en el llom i les pates que recorden a l'aspecte que, segons es creu, devien tindre les desaparegudes atzebres ibèriques, i que van ser la causa que el seu nom servira posteriorment per a designar les zebres africanes.




El cas és que caminant aquest estiu pels prats d'Aralar, també en terres de Guipúscoa, em vaig trobar amb aquest exemplar --el qual, des de la meua absoluta ignorància sobre el particular, diria que és més un mul que un cavall-- que em va sorprendre d'allò més. Repareu en les pates llistades o en la línia negra en la base del coll, i digueu-me si la comparació no resulta com a mínim cridanera...




He sabut després que la presència d'aquestes marques --les pates zebrades, la línia longitudinal sobre el llom o la marca en la base del coll-- no són excepcionals en els cavalls. Es coneixen com a marques primitives per trobar-se presents en les espècies salvatges de cavalls (com el Przewalski o l'extingit tarpan) i en races domèstiques amb trets atàvics com els sorraia. La seua presència s'associa a un gen denominat dun, que dilueix els pigments del pelatge de l'animal tot donant lloc a una coloració més clara i, molt sovint, a l'aparició d'aquests trets característics.




Potser algun dia algú descobrirà, en alguna vall remota i oblidada, el rastre de les perdudes atzebres; tot i la sorpresa inicial, el fet de veure aquest exemplar cabestrat ja em va fer sospitar que no havia estat el meu cas. Però no deixa de ser, com tots els atavismes, una curiositat remarcable: jo mateix estic convençut d'haver-me creuat, entre els usuaris habituals del transport públic de València, amb individus indiscutiblement emparentats amb els neanderthals i, fins i tot, amb els antecessor. I això per no parlar dels votants de cert partit. O de la monarquia espanyola...




10 comentaris:

  1. molt interessant...m'assembla que hi ha una raça de cavalls que semblen muls perquè son més baixos que el cavall normal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aris. És cert, hi ha races de cavalls de talla més menuda; de fet, la raça autòctona d'aquelles muntanyes (els pottoka) són poc més grans que un poni, però aquest no s'assemblava gens a aquells, ni en l'aspecte ni en el color. Salut!

      Elimina
  2. Ei! que maca la comparació! Sí sí és ben cridanera com dius... la de les ratlles vull dir!

    M'ha agradat aquest post sobre muls, cavalls i atzebres (que no havia sentit mai, mira la meva ignorància).

    Quant s'aprèn sempre per aquí!

    Clar que la comparació que fas al final, doncs també està molt bé! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que em va deixar molt parat, Carme... Recordava la imatge de la pintura d'Ekain, i quan vaig veure aquest exemplar va ser una sensació un poc estranya, com tornar arrere de sobte 15.000 anys.

      Les atzebres (o enzebres) són molt poc conegudes, a més de misterioses: els especialistes no s'acaben de posar d'acord sobre què eren realment. El que si que sembla clar és que les zebres africanes els deuen el nom. I quant als trets atàvics en alguns individus de la nostra espècie, cada dia tenim proves noves ;) Una abraçada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Màrius! La natura és una font inesgotable de sorpreses i curiositats... Salut i endavant! (per cert, no t'animes a deixar-te caure pel Penyagolosa?)

      Elimina
  4. Lliçó magistral de zoologia! Realment és ben curiós aquest mul o cavall. Mai he vist res de semblant! Comprenc la teva sorpresa en veure'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt curiós, porquet. I mira, m'ha picat la curiositat per tot això de les races de cavalls, que pel que vaig veient és tot un món. Al remat, una excusa més per procrastinar en lloc de fer coses de profit ;) Salut i gràcies!

      Elimina
  5. De quantes coses noves ens enterem per aquí!
    I mira que es maco aquest animal, tampoc n´havia vist cap mai.

    Aplaudiments al comentari final ;)

    Aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a més era d'allò més mansuet i simpàtic, lluna, es notava que estava avesat a la gent (i va posar per a les fotos com un autèntic professional...) Una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...