"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 25 de setembre del 2012

Entre xisquetes



Sempre que les circumstàncies ho permeten, m'agrada reservar-me alguns dies de vacances pel que puga passar. I cal dir que, per sort i quasi sempre, el que passa sol ser una muntanya o alguna cosa similar. L'any passat, per aquestes dates, vaig consumir gustosament els dies que havia pogut guardar-me, tot coneixent un poc millor la feina del National Trust i els seus projectes de conservació en el sud-oest d'Anglaterra. Enguany, tornem a viatjar amb els Friends of Avinença, però la destinació ens resulta més pròxima i familiar: a partir de demà, aprofitant els coneixements i les coneixences pirinenques del bon amic Xavi Ródenas, ens deixarem caure uns dies pels Pallars, per tal de conéixer millor alguns projectes de conservació i custòdia del territori --de la qual, per cert, està celebrant-se la Setmana Europea-- que estan desenvolupant-se en aquelles terres. Entre ells, la Casa de l'Ós a Isil, l'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua (impossible no recordar Les veus del Pamano...) o l'excepcional tasca iniciada fa alguns anys per l'associació Rurbans amb el projecte Grípia, continuada ara amb l'interessantíssima experiència de l'Obrador Xisqueta.

Convindreu que, si anar a Pirineus sempre és desitjable, fer-ho per aprendre i amb bona companyia encara ho és més; així que abandone per uns dies les pantalles --i aquest blog-- i les canvie per prats, pastors, ovelles xisquetes, pluja i ratafia. I en tornar ja vos conte, si voleu. Bona setmana, i fins prompte!







Pel demés, he de dir que aquesta oportuna escapada m'agafa en dies que caldria qualificar, per moltes coses, com a nefasts: per si no hi havia prou amb els incendis que tornen a assolar el País de dalt a baix, aquests últims dies ha començat a consumar-se l'esperada desfeta que seguirà reduint fins el mínim la capacitat de gestió pública del medi ambient al País Valencià i que, entre moltes altres conseqüències --immediates i a llarg termini-- implicarà que, a partir de l'any que ve, l'excepcional equip de persones que he dirigit durant els últims anys siga desmantellat. El tema no és senzill, i potser caldrà parlar-ne algun dia de totes les circumstàncies que han conduit a aquesta situació. Pel moment, però, cal seguir lluitant, també --o especialment-- en aquest front...





12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Jp! Ha estat molt bé (així que ja veus que t'he fet cas ;)

      Elimina
  2. Bon canvi, però pensa en tornar i explicar-ho!!

    Uns bessets i bones vacances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ací estem altra volta, lluna. Amb les piles carregades de tot el que hem vist i fet, i amb moltes idees per posar en marxa i resistir el temporal. Una abraçada!

      Elimina
  3. Qué bé!!! Sort que aquesta vegada si que vaig!!! o vai (com diuen al Pallars!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que si no arribes a vindre tu no hi haguera hagut viatge ;) Moltes gràcies per tot, Xavi, ha estat un plaer (i ja saps que tornarem, sobretot ara que ja sabem què vol dir "tafanari" en pallarés) Salut!

      Elimina
  4. Aprofita el canvi encara qu siga per uns dies, això relaxa i renova forces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, novesflors. Només haver estat aquests dies corrent valls i muntanyes, i sense escoltar les notícies, ja ha estat terapèutic. Ara, a seguir amb la batalla, però amb els ànims un poc més forts... i que duren. Salut i gràcies!

      Elimina
  5. Hola!
    Mhe quedat amb la darrera reflexió (memòria curta la meua). Espere que algun dia ens ho expliques a la teua manera i amb la informació que pugues contar perquè darrer de les llistes de l'atur el que hi ha són un fum (cada cop més!! :() de persones pagant les conseqüències de segons quines males gestions

    salut i descans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho contaré, Cinderella, si més no per la part que jo conec: encara que no em toca a mi directament, sí que m'afecta molt a prop, perquè qui ho paga és gent a la que aprecie molt, i amb la que fa anys que treballe; però també perquè, d'alguna forma, eixos anys han estat també invertits en crear i consolidar un equip de treball que ara desapareixerà, sense que a ningú --de les autoritats responsables-- semblen importar-li les conseqüències. Tu ho resumeixes molt bé: gent que paga les errades i els excesos d'altres. I tota la societat, que anem perdent cada volta més.

      Salut i una abraçada! (i en un parell de dies, novetats sobre Penyagolosa)

      Elimina
  6. Espero que hagis gaudit (o segueixis gaudint si encara hi ets) de les acollidores, espectaculars i úniques terres pallareses. Sempre un bon recer, sempre un lloc que em posa la pell de gallina quan les torno a trepitjar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pallars, espectacular com sempre, porquet. A més, amb molta menys gent que a l'estiu (o l'hivern), i amb la sort d'haver-se pogut moure per allà amb gent del terreny, que ens ha mostrat una realitat social realment activa i compromesa. Només m'he quedat amb ganes de fer alguna muntanya, així que em sembla que no tindré cap altre remei que tornar-hi; pel moment, Penyagolosa espera ;) Salut i fins prompte!

      Elimina