diumenge, 16 de setembre del 2012
Ensonyat
Amaneix. Els primers raigs de llum comencen a filtrar-se entre les cortines, i la claror i l'enrenou creixent del carrer li fan obrir finalment els ulls. Salta del sofà i s'estira cerimoniosament per desemperesir-se. Fa una ràpida ullada a la finestra. El dia s'anuncia radiant, i convé aprofitar-lo com mereix: cercarà un lloc tranquil, s'acorrufarà i tornarà a dormir-se. Sovint ho fan això, els gats; alguns països, també.
(Per a la proposta de joc literari d'Antaviana)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Moltes gràcies Alfred! Bonic post! M'encanta!
ResponEliminaGràcies a tu per la proposta, Arlequí! (i felicitacions de nou, que 1.300 entrades no són poca cosa ;)
EliminaÉs ben mandrós aquest!!
ResponEliminaConfiem que ningú faci com ell i surtin al carrer a gaudir de la seva llibertat.
Bon vespre!!
Els gats de les meues filles fan més o menys això: a la sortida del sol pugen al llit, et desperten i, quan ja veuen que estàs ben desvetlat, s'ajoquen i segueixen dormint... Mandrosos, i un pel punyeterets també ;)
EliminaUna abraçada!
Per cert, coneixes la cançó que he deixat en la resposta al comentari de novesflors? És diu "Per Mallorca", i m'encanta...
EliminaMolt bon paral·lelisme, ja ho diuen que el gat és l'animal més independent que hi ha. I mandrós també ;)
ResponEliminaGràcies, Sílvia :) Independència i mandra no fan bones lligues; cal espolsar-se la segona per gaudir de la primera... Salut i endavant!
EliminaLi has trobat el punt, al relat.
ResponEliminaGràcies, novesflors. Ja saps allò que cantaven Al Tall:
EliminaHi havia una volta un poble
que dormia i que dormia,
bonica morena,
i de tant que va dormir
despert i tot somniava.
Amb l'al·lèrgia que em fan els gats començo a preguntar-me quin és el país que em provoca a mi aquestes reaccions de rebuig...
ResponEliminaA veure, deixa'm que ho pense un poc... ;) La veritat és que s'ho guanyen a pols, porquet; però no hi ha que encantar-se: em tem que hi ha molta gent --ací i allí-- que farà el que calga per tal que, una vegada hem vist brillar el dia nou, tornem a endormiscar-nos. I no hauriem de permetre-ho... Salut i endavant!
EliminaEm fa l'efecte que amb mal temps fa el mateix.
ResponEliminaCert, Rafel. Però quan és així, els entenc un poc millor... Gràcies, salut!
Elimina