"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 14 de setembre de 2012

Blogaires al cim: llancem la proposta


Fa uns quants mesos, arran d’alguna de les entrades que de tant en tant dedique a les caminades muntanyeres, va sorgir la idea –inicialment comentada amb el porquet i Clidice-- de proposar una trobada blogaire que tinguera com a eix, precisament, les muntanyes. No es tractaria, evidentment, de fer cap proesa muntanyera, sinó més aïnes d’aprofitar la muntanya com a excusa per a trobar-nos, xarrar i conèixer (o reconèixer) algun paratge dels molts que mereixen una visita arreu del País. Malauradament, els maldecaps i les ocupacions han anat ajornant-la, però la idea de la trobada s’ha mantingut durant aquest temps, i crec que ha arribat l’hora de, si més no, proposar-la. Així que allà anem, i a veure que en surt: 

On? en el Penyagolosa: un dels cims més emblemàtics del País Valencià, no massa allunyat de tots els llocs –a tres hores de cotxe de València i quatre de Barcelona--, accessible sense gaire preparació i amb la possibilitat de fer passejades alternatives per la rodalia, per a qui no tinga ganes de pujar-lo.

Quan? tot i que inicialment proposavemel cap de setmana del 20 i 21 d’octubre de 2012, hem canviat les dades per al 10 i 11 de novembre.

Qui? tothom (i totdon) a qui li abellisca. El programa és per a tots els públics...

Què? a falta de suggeriments i modificacions, aquesta seria la proposta inicial: el dissabte cap a migdia (per allò de no haver de fer grans matinades), podriem trobar-nos a Sant Joan de Penyagolosa, fins on s’hi pot accedir amb cotxe –en el seu moment, ja donarem detalls de com arribar. Després de dinar –o, fins i tot, preveient fer un mos sobre la marxa—podriem fer una passejada curteta per algun dels paratges pròxims a Sant Joan. L’allotjament sempre afegeix un punt de complicació, però en aquest cas hi ha diverses opcions. Potser la millor siga el mateix alberg de Sant Joan: hi ha habitacions de diferents tipus –des de dos fins a vuit places-- i possibilitat de menjars. També hi ha cases rurals a Vistabella del Maestrat, molt a prop de Sant Joan, i una àrea d’acampada per a qui s’estimara més aquesta opció. La idea seria facilitar els telèfons de les diferents opcions i que cadascú gestione aquella que li vinga millor. En tot cas, ja trobarem la forma de fer una bona xerrada abans de retirar-nos, preferentment vora el foc i amb un cremat de rom a la mà. El diumenge, a poc a poc i gaudint del paisatge, fariem la pujada fins el cim, amb opció de passejada  alternativa per qui no vulga fer el recorregut complet, i amb la idea de tornar a Sant Joan a l’hora de dinar i fer ja marxa. 


I ara? Doncs donar la idea per llançada, escoltar opinions --tot, des del lloc fins a la data, pot parlar-se-- i, si la cosa va avant, ja anirem concretant detalls. I si no pot ser a aquesta, no patiu: segur que trobarem una altra ocasió. Jo, en tot cas, ja me l'he reservat en l'agenda... Algú s'anima?



Imatge de la xarxa. Una raó més per anar-hi: he d'actualitzar
 les meues fotos sobre Penyagolosa...



M'interessen molt els comentaris --i els silencis, alguns d'ells especialment significatius-- que s'han suscitat aquests dies al País Valencià arran de la Diada, i sobre les oportunitats i els riscos que s'obren, a partir d'ara, per a nosaltres els valencians. Com que tot plegat són massa coses per a dir-les amb trellat en quatre ratlles, m'ho deixe pendent per a quan tinga un poc més de temps; però també podria tractar de resumir-ho tot en una sola paraula: independència! Bon cap de setmana!







13 comentaris:

  1. Et felicite per la proposta que fas d'una trobada que resulta realment atractiva. Raons professionals fan difícil que puga anar-hi, però promet estudiar-ho.

    Quant al segon tema que planteges, una independència del País Valencià, una unió de tots els països catalans, mirant el nostre passat proper i veient les voluntats polítiques i sobretot socials, per a mi no passa de ser un somni, que no dic que no s'arribe a abastar en algun moment de la història, però que hui en dia anem en la direcció contrària. També pot ser que una vegada Catalunya aconseguisca la seua independència i a conseqüència d'això, la mentalitat del nostre poble començe a canviar, tant de bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jp! Sóc conscient que serà molt complicat perquè qui més qui menys anem fins a les celles d'embolics i amb les agendes més que atapeïdes, però val la pena intentar-ho; i si no pot ser aquesta, ja en pensarem una altra ;)

      Tens tota la raó: ara com ara, pensar en un País Valencià independent no deixa de ser una utopia, però també crec que no és més improbable que moltes altres utopies per les què, malgrat tot, creiem que val la pena lluitar. I un primer pas --molt petit, ho reconec-- és començar a normalitzar socialment el fet que es pot ser valencià i independentista, i no estar tocat de l'ala (o, si més no, no més que sent valencià i ecologista, posem per cas). De fet, i ho pense sovint, allò que m'ha dut a defensar la independència ha estat precisament que la constatació que la història ens duu en direcció contrària (és a dir, cap a la desaparició com a poble). Però la història no està escrita, i val la pena intentar-ho: com deia algú l'altre dia, sóc independentista perquè vull deixar de ser-ho. Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. A mi m'han agradat les dues idees. La primera està molt bé i, encara sense saber si està oberta també a cares noves, jo me la plantejaria... Ahi ho deixe!
    Pel que fa a la segona sí, sembla difícil, i més a mig termini, però crec q tabé tenim el dret de somiar-la i voler defendre-la
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que està oberta, Cinderella! Aquesta és la idea, de fet: que hi vinga tothom que puga i que li abellisca, i que porte a qui vulga. Així que ja saps, si t'animes endavant --en el pitjor dels casos i tret de catàstrofe imprevista, jo estaré per allí. I quant a la segona, d'acord també amb tu: somniem-la i avancem cap a ella, encara que de vegades semble impossible. Si ho fóra tant com sembla, no es prendrien tant d'esforç per eliminar-la... Gràcies, salut!

      Elimina
  3. M'agrada la idea. Però no crec que pugui venir: família avariada (amb operació) i feina faran que sigui difícil.
    Encenc la il·lusió per si es produeix el miracle.
    Gràcies. Una gran abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò principal és que milloren prompte les avaries, cantireta; i si aquesta volta no pot ser --jo em deixe també la il·lusió encesa-- segur que trobarem una altra oportunitat, a muntanya o a ciutat. Moltes gràcies a tu i una abraçada.

      Elimina
  4. Alfred, la proposta del Penyagolosa em sembla de primera. Jo no tinc cotxe. Anar en bici seria una mena de suïcidi, i no sé si m'estime tant la bici. :) Potser en la propera convocatòria, perquè estic segur que aquesta cita prosperarà, la meua situació personal -perquè el cotxe no n'és l'únic impediment- em permetrà gaudir de la vostra companyia i d'aquest meravellós paratge. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segur que arribaries a Penyagolosa amb bici i sense cap problema, Vicicle, i que fins i tot et sobrarien forces per fer una volteta pels Ports ;) Però si no és en aquesta --que reconec que té un punt especial de complicació per allò de les distàncies-- tot és anar pensant-ne una altra; de fet, entre València i rodalia --incloent-hi el Marítim-- ja en som uns quants com per a pensar a fer alguna cervesa un d'aquests dies... En tot cas, que desapareguen tots els impediments i et vaja tot molt bé. Una abraçada i fins prompte!

      Elimina
  5. A mi m´agafeu una mica lluny, de vegades penso que hi ha massa aigua enmig, encara que sigui el mar estimat que ens uneix...
    De fet és una asignatua pendent, no us he visitat mai.

    Lluitem per ser independents i lliures!

    Una aferrada ben forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que la insularitat té aquestes coses, lluna; també a mi m'agradaria que travessar la nostra mar fóra més senzill... En tot cas, ja saps que, quan vulgues, ací tens casa (de veres).

      Una abraçada i endavant!

      Elimina
  6. Com no podia ser d'altra manera, i encara que hi hagi un mar o un oceà enmig jo em reservo el cap de setmana! Fer muntanya valenciana és un deute històric que tinc que ja no el puc deixar més!

    Anem concretant (jo estic obert a tot també, ho dic perquè si més gent es pot apuntar un altre cap de setmana tot és parlar-ho!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps l'alegria que em dones, porquet :) Serà un honor i un plaer tindre't per ací, i espere que no siga l'última volta tot i la mar. A més, crec que Penyagolosa t'agradarà...

      Tampoc jo tinc problema en valorar un altre cap de setmana, així que esperarem a veure si algú proposa alguna alternativa. Si en un parell de dies ningú no diu la contrària, confirmem dates i comencem a parlar de detalls. Salut i una abraçada!

      Elimina
    2. Acabo de fer-ne difusió via twitter! He posat el hashtag #penyablogosa ;P

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...