"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 23 de setembre de 2012

En moviment


Ahir, a l'Aplec Ecologista, aprenent un poc més sobre custòdia del territori, gestió forestal i economia del bé comú, mentre milers de persones es manifestaven als carrers per demanar una escola pública, de qualitat i en valencià. Hui, el programa continuava a Carrícola parlant sobre llavors autòctones i productes de la terra, però jo m'he deixat caure per una interessant i concorreguda jornada de portes obertes al jaciment ibèric del Puig, a Alcoi. Només en aquests últims dies, he hagut de triar entre molts altres actes, propostes i convocatòries --des de cursos i trobades fins a recitals de poesia-- als quals no he pogut acudir perquè l'agenda no dóna per a tant. I el calendari, en octubre, es presenta també ben atapeït.


És indiscutible que la situació és complicada, i que tot fa pensar que ho serà encara molt més; però també sembla evident que, al País Valencià, cada volta hi ha més persones, grups i entitats que no es resignen i que segueixen i seguiran sembrant. Caldrà fer encara molta feina, perquè la terra ha estat erma massa temps i són moltes les llavors que es perdran. Però moltes altres arrelen amb força, i tampoc estaria de més que, sense deixar de tindre els peus en terra, començàrem a desterrar alguns complexes i autocompassions i reconeguérem amb orgull que, malgrat tots els seus esforços per lligar-nos curt, encara no ho han aconseguit derrotar-nos. Ells ho saben, i és per això que, cada volta amb més freqüència, acaben perdent ridículament els nervis. I això sempre és, per als que ens estimem aquest País, un bon símptoma...


#senyerainfinita a Almenara. Imatge de Vilaweb




10 comentaris:

  1. És cert, cada cop més, perden les bones formes ... és d'agrair!

    Bona setmana!!
    Aferradeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és que els rasques un poc el vernís de demòcrates-de-tota-la-vida i els surt de seguida la vena imperial... Bona setmana, lluna, i una abraçada!

      Elimina
  2. És veritat: hi ha temporades que no donem l'abast. Això és bon símptoma, sobretot si hi ha bona resposta per part de la gent. Els complexos i els laments, "les autocompassions", com tu dius, no serveixen més que per a paralitzar-se i frustrar-se. M'agrada el títol obrintpassià de l'entrada, perquè contra la misèria i la invisibilitat a què se'ns sotmet des de fa molt de temps, només hi ha una resposta: acció. Individual, i sobretot, col·lectiva. Gràcies per recordar-te de la Festa Estellés de Gandia. Hi va haver més de 140 persones a la plaça; i com ací, en tants altres pobles. D'acord que no ens hem d'oblidar de xafar terra, però tenim més possibilitats i més energies per a poder generar acció del que ens volen fer creure. I la senyera d'Almenara: absolutament genial. Una "afrenta" per a la valenciania dels valencians. Seran cafres! Des del Poema de Mio Cid no havia vist utilitzar aquesta paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir, l'Aplec de Carrícola estava de gom a gom; hui, pel Puig d'Alcoi, han passat més de quatre-centes persones... Potser ens falta un poc més d'organització i treure tot el profit a la moltíssima feina que es fa, però és indiscutible que el País està ben viu: molt més del que ells voldrien, molt més fins i tot del que a nosaltres ens sembla. I de tant en tant, va bé recordar-ho: units, alegres i combatius.

      M'haguera agradat molt anar a la festa Estellés de Gandia (i a Benimaclet, i a l'Olleria...) però com tu dius, no donem l'abast... En tot cas, és a la vostra faena incansable a la que cal donar les gràcies: anima molt veure la capacitat d'organització i de resposta, molt per damunt d'altres societats que no viuen en aquesta mena de permanent estat d'insatisfacció. Hem de ser conscients de tot el camí que ens queda per davant, però també de tot el que va fent-se.

      Ells si que són una "afrenta", però a la intel·ligència... Salut, gràcies i endavant!

      Elimina
  3. que perdin les estreps i els nervis...si és bona senyal....una gran grandíssima senyera! des de BCN molta empenta i bon camí que com deia el poeta :tot està per fer i tot és possible al vostre país que és germà nostre de llengua i cultura....hui el futur és a tocar! eixirem !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si, Elfreelang. Les coses no seran fàcils --tampoc al nord de la Sénia, em tem-- però ho aconseguirem més tard o més prompte. Que vagen perdent els nervis, que nosaltres ens mantindren serens i ferms. Com diu un bon amic, estem malalts d'optimisme, però amb els peus en terra... Salut i endavant!

      Elimina
  4. S'entén molt bé el doble sentit de la cosa.
    Salut i llibertat, Alfred!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guanyarem la llibertat, Jordi. Encara que a voltes ens ataque un poc a la salut... Gràcies i endavant!

      Elimina
  5. M'agrada molt aquest post ple d'energia, activitat, país, sentiment i ganes de seguir vivint la vida en plena llibertat. La senyera d'Almenara va ser impressionant, de pell de gallina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, porquet! Sense tancar els ulls a una realitat complicada --cosa difícil, en tot cas, perquè ja s'encarreguen ells que la tinguem ben present-- però sense amagar tampoc que alguna cosa es mou a aquest país; i molt més del que a alguns els agradaria... Hui, una gran senyera cobreix també el castell de Cocentaina :) Salut i endavant!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...