"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 22 d’abril de 2013

Sant Jordi (i altres patrons)


He de confessar que, més enllà de les connotacions històriques i simbòliques, açò dels sants patrons –o patrones-- m'interessa més aviat poc. Per això, desconec els detalls del procediment que s'aplica a aquestes qüestions, des de que es proposa un candidat al patronatge sobre un territori, poble o col·lectivitat, fins a que s'emet –imagine que després de múltiples formalitats i prèvia audiència als interessats-- resolució definitiva al respecte. Però com que diuen que Sant Jordi va ser també patró de l'antic Regne de València fins que el va reemplaçar Sant Vicent Ferrer, supose que en algun lloc ha d'estar arxivat l'expedient amb els tràmits que se seguiren per substanciar aquesta substitució i on conste, als efectes que pertoquen, que es desposseeix al primer dels seus privilegis patronals per atorgar-li'ls al segon. Que no es tracta, enteneu-me, de remoure aigües passades o de crear polèmiques gratuïtes: no puc negar les meues simpaties per Sant Jordi, però tampoc no tinc res contra Sant Vicent ni contra la seua forma d'exercir el patronatge, que considere tan digna i solvent com la que més. Però mira, tinc curiositat per conèixer com es tramiten aquestes coses, que un no sap mai en què s'ha de veure. I, sobretot, m'agradaria saber que passa amb un sant patró –o patrona-- quan deixa de ser-ho, no fóra el cas que, per culpa d'algun tecnicisme, resultara que Sant Jordi encara segueix sent patró del País Valencià. O compatró. O patró emèrit, jo que sé...






No és en absolut la primera volta, però encara se'm fa un poc estrany estar treballant a València mentre a Alcoi se celebra --enguany, amb un dia d'anticipació-- el dia del Patró. Per cert, si no n'havíem tingut prou amb la inevitable i tradicional polèmica amb el cartell, hui hem assolit ressò estatal amb l'ocurrència (des del meu punt de vista, de gust com a mínim dubtós) dels 'niqabs' i el capità moro. És cert que no s'ha de donar a certes coses més importància de la que tenen ni treure-les de context, però malauradament hi ha detalls que són tot un símptoma. En tot cas, les festes continuen i jo faig compte de deixar-me caure la vesprada de demà per allà, que ja he dit altres vegades com m'agraden els trons, encara que siga només una estoneta. Però per si se'm complicara la cosa, m'avance jo també: passeu una bona Diada de Sant Jordi!




24 comentaris:

  1. Jo, que ho vaig veure a la tele, vaig quedar sorpresa, desagradablement sorpresa amb això dels niqabs. Ja sé que, segons sembla, no eren tot dones, eren dones i homes, un cor que cantava, però la vestimenta em va semblar, si més no, desafortunada. Em sap greu dir-ho però és el que pense.
    Em van agradar molt els ballets, tant els del matí (en el de l'Alferes sortia una gairebé neboda meua) com els de la vesprada.
    A gaudir dels trons, si vas demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desafortunada i perfectament evitable, novesflors. No conec al dissenyador del boato, però em fa l'efecte que ho va fer sense mala intenció i sense pensar en les connotacions que amagava. La imatge resultava certament xocant, fins i tot espectacular; però jo també sóc de l'opinió que tot no val quan es tracta de sorprendre al públic, i més en un tema tan sensible com aquest (i en un context, a més, en el què les dones encara no poden participar en la festa amb igualtat de drets amb els homes).

      El ballet dels Gusmans era magnífic: segons l'opinió qualificada de les meues filles, del millor de les Entrades.

      Si no passa res, si que voldria fer una escapadeta demà... No crec que arribe a temps a l'Embaixada, però a l'Encaro crec que si. Una abraçada i bona Diada de Sant Jordi!

      Elimina
  2. No puc ajudar-te en el tema dels patrons... no en tinc ni idea.

    Però al menys si que puc desitjar-te una bona diada de Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure que diuen els experts en patrons, Carme. Però dic jo que si Sant Jordi va deixar de ser patró del País Valencià, bé que constarà en algun lloc... ;)

      En tot cas --amb "certificat" o no-- som nosaltres qui hem de decidir quines Diades volem celebrar; i aquesta, per a mi, és de les assenyalades. Moles gràcies i que tingues un Sant Jordi ple de roses i de llibres!

      Elimina
  3. Personalment pense que no ha sigut una idea afortunada la dels niqabs. Però com tu dius, no crec que tinga massa importància, ja que tots sabem que no és més que una representació d'una època. Encara que siga completament desafortunada i erronia.
    Preferiria que la gent en lloc de posa-se les mans al cap per un boato ho fera per la discriminació real que pateixen les dones a les festes en Alcoi: indumentària diferent als homes, no poder assistir als mateixos actes, no poder fer esquadra, no poder ostentar càrrecs a la majoria de filaes, no tindre dret a vot,i un llarg etcètera que arriba fins i tot a no poder entrar a una filà.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Judith: és en la discriminació de les dones --evidentment inacceptable, des del meu punt de vista-- on hi ha l'autèntic problema, i no en una qüestió que no deixa de ser una anècdota desafortunada. Malauradament, però, em fa l'efecte que fins i tot alguns (i algunes) dels que poden haver-se sentit molests amb els niqab, seguiran veient una esquadra mixta --o la igualtat de drets, simplement-- com un tabú inadmissible. Tan de bo m'equivoque, però crec que encara queda molt de camí per fer... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
    2. Crec que ambdues coses són una mateixa cosa. Si tinguessen clara la no discriminació de les dones, ni s'oposarien a la participació d'elles en la festa amb les mateixes condicions d'igualtat d'ells ni, per descomptat, haurien triat i/o acceptat una indumentària d'aquest tipus.

      Elimina
    3. És cert, noveflors, que les dues coses estan molt relacionades. Còpie --amb permís de l'autora-- el que vaig llegir l'altre dia al Facebook: "Un grapat de dones amb la niqab, en aquests moments del segle XXI, fa molt més evident que la submissió de la dona en la festa d'Alcoi no és solament simbòlica. Per això s'han exaltat tant els ànims, crec jo. Hi ha significats que ja no són invisibles, les sensibilitats no estan adormides"

      Elimina
  4. Una cosa pareguda amb la patrona del País Valencià que era Santa Maria del Puig i va canviar a la Mare de Déu dels Desemparats.

    A mi també m'agradaria vore l'expedient del procés de canvi de patró eixe que tu esmentes (si és que existeix o va existir algun dia).

    Salutacions i enhorabona pel teu blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, David, no havia caigut que el cas de la Mare de Déu dels Desemparats és pràcticament idèntic.

      Ja veus que tinc poca idea del tema, però sempre m'ha cridat l'atenció això dels "antics patrons", com si se'ls haguera abolit per decret. A Alcoi, sense anar més lluny, hi ha almenys tres patrons (Sant Jordi, Sant Maure i el Jesuset del Miracle) i una patrona (la Mare de Deu dels Lliris), i la Viquipèdia encara en dona més que ni sabia que ho eren. Al llarg de la història han anat afegint-se'n de nous --Sant Maure, per exemple, quan els terratrèmols de 1620-- i alguns han passat a ser pràcticament desconeguts per a la gent i quasi ni se celebren, però mai no han deixat de ser "patrons d'Alcoi". Igual ens ho hauriem de pensar, això de buscar "l'expedient"...

      Moltíssimes gràcies, salut!

      Elimina
  5. Fora banda de la controvèrsia del boato benimerí (que tot siga dit, ve a confirmar un despertar llargament esperat), el cas és que em preocupa una micona el tema del patró oficial. Perquè, dic jo, el protocol per destituir un sant i fer-ne un altre de patró, m'és totalment desconegut i dubte si no podria ser que demà els poders encarregats del tema decidiren que ara Sant Vicent és el patró d'Alcoi. No sé, però em sembla que les decisions en aquest àmbit són ben poc democràtiques i se l'hauríem d'encolomar. No s'acabarien les festes de moros i cristians, segur, el que passa és que no m'imagine un Sant Vicent matamoros

    ResponElimina
    Respostes
    1. De matar moros potser no, Loles, però de "convertir-los" --als moriscos, als jueus i al que fera falta-- Sant Vicent sabia molt. I tenint en compte tot allò dels miracles i els sermons espectaculars que diuen que feia (jo me l'imagine a voltes com una espècie de Xavi Castillo, però al revés) igual no quedarien unes festes lletges. Ara, no comptes que les dones isqueren, tampoc així: amb les coses sagrades no es juga ;) Salut i gràcies! (per duplicat: també per deixar-me emprar el teu comentari al Facebook que he posat més amunt).

      Elimina
  6. No dic que el Vicenç estigui malament, però on hi hagi un assassí de dracs :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no en tinc cap dubte, pons: Sant Jordi, per suposat. Però reconec que algun dels miracles de Sant Vicent --el del nadó que li van donar a menjar a Morella perquè la mestressa no tenia res més, i que ell va recompondre i ressuscitar és simplement brutal-- també donen molt de si. Potser un duet... Salut!

      Elimina
  7. Hola,
    estic completament desconectada de les festes d'Alcoi des de fa molts anys.Els alcoians només tenen dret a mirar, la festa només es pot mirar des de fora, i aixó a mi no m'agrada. Fa molts anys que no vaig a veure-la i des de llavors a eixit la polèmica sobre si les dones poden o volen o deuen eixir també a la festa amb el mateix dret que els homes. Sóc del parer que si, i estic a favor d'aquesta lluita.
    No crec que el qui ha ideat el boato dels benimerins no estiguera al cas de la polèmica que podria alçar. M'imagine que si que estarà al cas de les noticies de la premsa.
    De totes formes em sembla de molt mal gust aquest boato per molt bonic que els haja quedat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he estat fester durant molts anys i la festa m'agrada molt, Mercè. Però això no lleva per a que crega que hi ha moltes coses que han de canviar. La possibilitat que les dones hi participen amb tots els drets és, evidentment, una de les principals. Però també, com tu dius, l'excessiu elitisme, el formalisme encarcarat, el seu caràcter tancat --que fa que només es puga participar activament a través de les filaes, si fa no fa com passa a les Falles a València-- o la manipulació que en fan els sectors més reaccionaris per mantindre els seus privilegis.

      En el fons, totes les festes acaben sent un reflex de la societat que les fa, i és sobre això que cal seguir treballant. I ausades que hi ha feina... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  8. Hola Alfred, seria interessant escriure a l'arquebisbat i qüestionar-lis eixe tema, que a mi també em resulta intrigant (el que està clar es que no van a contestar). El canonitzà el papa valencià Calixte III de Borja, però no sé si ell el va fer patró. De tota manera, des d'avui vaig a considerar a sant Jordi patró emèrit.

    Salutacions i espere que Alcoi haja gaudit de les seues festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons Vicent Pitarch, la declaració de Sant Vicent com a patró del Regne es va fer el 1594, però no he vist en cap lloc que Sant Jordi deixara formalment de ser-ho; de fet, en el mateix llibre, es parla de celebracions a aquest sant ben entrat el segle XVIII, tot i que és molt probable que la seua popularitat fora cada volta menor. Així que tot i que tens raó en què el més probable és que no contesten, no descarte preguntar a l'arquebisbat quin és l'estatus patronal de Sant Jordi (i de la Mare de Déu del Puig) al País Valencià. I a veure què passa.

      Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Vols dir Sant Jordi, Santa? Doncs per falta de dragons per a matar no es queixarà. I algun dinosaure, també... Salut i una abraçada!

      Elimina
  10. A Barcelona també tenim aquesta mena de copatronatge... Santa Eulàlia ho fou durant molts anys fins que la Mercè, gràcies a la seva "intervenció divina" en una plaga de llagostes va fer-se amb els favors dels barcelonins. Darrerament sembla que es vol reivindicar la figura de la Laia com a copatrona i a mi ja m'està bé, ja que sempre m'ha fet més gràcia que la Mercè, ja que la Laia va ser soferta, patidora i maltractada.

    Espero que gaudissis d'una bona Diada de Sant Jordi i que ho estiguis fent més en la Diada Nacional d'avui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, porquet: supose que açò, com quasi tot, està subjecte a modes, i hi ha patrons i patrones que acaben tenint més èxit, però sense que els anteriors deixen necessàriament de ser-ho. A mi em fa l'efecte que, amb açò de Sant Jordi i el País Valencià, ha de passar una cosa semblant: és molt probable que, inicialment, fóra simplement qüestió de que Sant Vicent va anar guanyant-li en popularitat; però no descarte que a hores d'ara i per a segons qui, reconèixer que Sant Jordi segueix sent patró dels valencians genere certa incomoditat. Per cert, crec haver llegir per algun lloc la història de les llàgrimes de Santa Eulàlia, però hauré de refrescar la memòria.

      Moltes gràcies com sempre, i una abraçada!

      Elimina
  11. No soc un erudit en això dels patronatges, però pel que he llegit el patró o patrona d’algun lloc al llarg dels temps pot haver-se esdevingut de diverses maneres: per alguna mena d’aclamació popular, per decisió de l’autoritat religiosa, per decisió de l’autoritat civil, ...., algunes vegades un nou patró no exclou el patró anterior, però altres vegades si que el relega a ser patró de segona categoria o se li treu el patronatge. El canvi de patrons pot ser per diversos motius: que el nou patró se li atorguin més mèrits que l’anterior o per una qüestió de moda, però moltes vegades ho han fet ja que l’autoritat, ja sigui la religiosa o la civil, consideren que no s’adiu prou al tarannà polític i/o religiós que els convé.
    Així alguns diuen que va ser en el cas de Santa Eulalia i de la Mare de Deu de la Mercè, Santa Eulàlia més que santa alguns la descriuen com una líder i heroïna dels laietans que lluitava contra la invasió dels romans en defensa del seu país i la seva gent i que segurament va començar a esser venerada per la devolució popular fins que l’església la va convertir en santa (cal recordar que alguns dels sants més antics l’església els va reconèixer quant es veia incapaç de fer-los oblidar per la gent, alguns d’aquests sants i mares de déu antics són la cristianització d’herois populars o d’antics déus pagans que la gent encara venerava), així que quan l’autoritat va considerar que no els convenia una patrona defensora de les llibertats i lluitadora contra el poder establert van decidir treure-li el patronatge a Santa Eulalia i el van adjudicar a la Mare de Déu de la Mercè. A Santa Eulàlia la van fer copatrona al cap d’anys ja que diuen que aleshores els devots de Santa Eulàlia anaven a l’església de la Mercè a llançar pedregades a les autoritats. No sé si tot això és veritat o no, però crec que és força plausible.
    En el patronatge de Sant Jordi a l'antic Regne de València potser va passar una cosa semblant, un sant molt mitificat que les llegendes, la poesia, la literatura li han atribuït ser alliberador de donzelles i de pobles afligits és possible que en algun moment determinat a l’autoritat no li agradessin gaire aquestes connotacions i decidissin canviar-lo per un altre sant.
    De Sant Jordi cal explicar que ja fa uns quants anys l’església catòlica va decidir eliminar de cop una pila de sants del santoral ja que van concloure que no havien existit mai i deien que Sant Jordi també era en aquesta llista i que si al final no el van eliminar era per que la seva devoció estava molt estesa. Alguns diuen que Sant Jordi era fruit de la mitificació popular i que era la confluència i la cristianització d’antics deus i herois orientals, grecs i romans.
    No sé si heu vist la pel•lícula “La portentosa vida del Pare Vicent” de Carles Mira (1978), en el seu moment la vaig trobar genial.
    Crec que m’he allargat massa en aquest comentari, no sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una aportació molt interessant, Francesc (i no t'has allargat en absolut). En efecte, el cas de Sant Jordi --sant que manté un estatus com a mínim dubtós; molts, en Alcoi, ho considerem un punt al seu favor-- i el seu patronatge sobre el Regne de València ha de semblar-se molt al que contes de Santa Eulàlia. Però el cas és que no he sabut trobar raó sobre els detalls i el moment en què, ja siga formalment o informalment, va deixar de ser patró, si és que realment va deixar de ser-ho, i d'ahi --i amb un poc d'ironia-- l'entrada. De fet, he arribar a llegir en més d'un lloc que va ser Felip V qui va prohibir aquest patronatge després de la Batalla d'Almansa, cosa que em sembla com a mínim improbable.

      A falta que algun amic historiador puga dir la seua, m'incline per pensar que el patronatge de Sant Jordi va anar quedant progressivament relegat per una major inclinació popular cap a Sant Vicent, probablement animada pels poders però no necessàriament dirigida a esborrar el rastre del primer. Però em costa creure que hi haja algun acte formal que invalidara aquell patronatge, que a més sembla que es va mantindre actiu fins ben entrat el segle XVIII per bé que vinculat només a certs grups. En tot cas, no deixa de ser una qüestió curiosa...

      La pel·lícula, brutal (com diuen al meu poble, destarifada). I inoblidable: en estrenar-la a Alcoi van posar una bomba en els lavabos del cinema... Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...