"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 8 de juliol del 2013

Passerells i passerells




Sempre m'han agradat els vivaços i acolorits passerells. Com altres espècies d'ocells de la nostra ruralia, fa l'efecte que són ara menys abundants que abans, encara que les dades que conec en aquest cas no són concloents, i potser es tracta només d'una impressió. En tot cas, poder gaudir una estona de les seues revolades inquietes i del seu cant inconfusible va ser un al·licient més de la caminada d'ahir per una serra d'Agullent que malda per reverdir quasi dos anys després. Per cert, hi pensava, ja de tornada, en el nom del pardalet i en el seu significat: tot i que a hores d'ara l'expressió “fer el passerell” sol prendre el sentit de fer el babau (idèntic al castellà “ser un pardillo”), recorde haver-la escoltat a la meua terra amb un significat ben diferent. Aplicat a persones, un passerell --o “paissarell”, segons la forma que es fa servir a Alcoi-- seria algú especialment espavilat, astut o vividor. De fet, la paraula figura amb aquesta mateixa accepció (“persona viva, astuta o molt alegre”) en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i cercant per internet he trobat algunes referències més que coincideixen amb aquest ús, i alguna frase feta (a Tavernes de la Valldigna, per exemple, “viure com un passerell” vol dir tindre una vida regalada) que també ho reforça. Caldrà saber que en pensen al respecte els paremiòlegs; però vist el risc evident d'ambigüitat, no estarà de més que, si algú ens acusara de ser-ho –uns passerells, vull dir-- demanem aclariments sobre quina de les dues accepcions s'està fent servir. Penseu, per exemple, que si hi ha polítics o banquers que viuen com passerells, és gràcies a tots els passerells que els ho toleren...
















10 comentaris:

  1. La llengua ja les té aquestes coses... i és ben divertit que les tingui!!!

    Jo només coneixia la més habitual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Carme. Ja saps com m'agraden aquestes coses de les paraules (sobretot, quan darrere les paraules hi ha alguna planta o algun animalet ;)

      Jo diria que ara mateix és més habitual l'ús que tu dius, també per ací. Però mon pare, sense anar més lluny, encara la fa servir de tant en tant amb l'altre sentit (per exemple, quan apareix algun element a la tele: "menut paissarell està fet eixe...") Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Doncs jo només coneixia el significat de babau, i crec que es el que fa servir el 90% de la gent, o sigui que molta campanya et queda per fer per normalitzar l'altre sentit ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No serà fàcil, pons, però tot és posar-se. Estic acabant d'enllestir un projecte de micromecenatge --que inclourà un video, un llibre i una aplicació per a mòbil, potser també un concert multitudinari-- que es dirà "Nosaltres els passerells" ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. És interessant descobrir que una paraula pot tenir diferents accepcions regionals.
    Tinc un amic de Tavernes i ara penso que potser sí que viu com un passerell, ell... que té molta terra! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà preguntar-li al teu amic que en pensa, Guspira, tot i que imagine que no estarà molt d'acord ;)

      És cert, sempre és curiós veure com canvia el sentit d'algunes paraules segons els llocs (o segons les èpoques, que també), fins a l'extrem de significar coses pràcticament oposades... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Ara que convisc entre mallorquins, aquí de fer el passerell (en la seva variant principatina) en diuen fer el pardalot. M'encanta l'expressió perquè l'empren sovint (no com els passerells catalans) i a més en fan totes les variants possibles (no pardalegis, ets un pardalot...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquest significat de "pardalot", porquet (i "pardalejar" em sembla preciós). Al País Valencià hi ha una dita --que afecta directament al meu poble-- i que, ben mirat, podria tindre alguna relació amb l'accepció mallorquina... La copie del DVCB:

      "El pardalot d'Alcoi: personatge popular al qual s'atribueix la feta d'haver-se lligat dos canyissos a l'esquena perquè volia volar, i haver-se llançat al barranc del Cinc, on morí rebentat; uns altres conten que en el moment de llançar-se, algú li va preguntar per què no duia cua, i l'home es desconcertà i caigué, cosa que originà la dita: «El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua». A una gran part del regne de València es parla del pardalot d'Alcoi."

      Elimina
  5. Has fet tu les fotos? Tenen molta qualitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mode "automàtic" de la càmera, Josep, que dóna molt de si. Bé, i el zoom, que per a ser un aparell normalet trobe que va bastant bé... Salut i moltes gràcies!

      Elimina