"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 21 de gener de 2014

Danys col·laterals


El 2 d'agost de 1990, Saddam Hussein, antic aliat de les potències occidentals, va envair i es va annexionar Kuwait, al qual considerava com a part del territori iraquià. La resposta a aquesta acció --motivada en última instància per la riquesa petroliera d'aquest petit territori-- va ser l'operació denominada "Tempesta del Desert", en la qual els nord-americans, liderant una coalició formada per una trentena de països, molts d'ells àrabs, van derrotar finalment l'exercit iraquià. El sultanat d'Oman va ser un d'aquests aliats, i va donar un suport rellevant a l'operació: les instal·lacions militars situades en l'illa d'Al Masirah, a prop de la costa oriental del país, van fer de base per a molts dels bombarders americans que van fustigar les forces iraquianes. Abans, però, va ser necessari ampliar aquestes instal·lacions, construïdes pels anglesos però transferides a la Força Aèria d'Oman el 1977, amb unes conseqüències imprevistes: la destrucció quasi completa de l'escull adjacent, i la conseqüent desaparició de la millor població coneguda d'un ciprèid pràcticament exclusiu d'aquesta zona: l'anomenada Barycypraea teulerei.

Imatge de World Register of Marine Species

Barycypraea teulerei és una interessant espècie, estretament emparentada amb la raríssima B. fultoni de l'Àfrica sud-oriental, que forma part d'un dels grups més primitius de porcellanes. Tot i que la seua àrea s'estendria per altres zones pròximes del Golf Pèrsic (i potser fins i tot més enllà), la pràctica totalitat dels exemplars coneguts --molts d'ells, recollits pels pilots i empleats de la RAF destinats en la base des de la seua construcció el 1930-- procedeixen d'Al Masirah, on s'hi trobava sense cap dubte la població més abundant de l'espècie. La destrucció del seu hàbitat --i la conseqüent desaparició de la població-- va estar precedida, però, per un curt període en el qual, abans que les màquines començaren la seua tasca, es van extraure milers d'exemplars: hom compta el cas d'un militar americà que va remetre als Estats Units un paquet amb tres-mil porcellanes. De fet, la major part dels exemplars que encara avui es poden trobar fàcilment en el mercat procedeixen d'aquell moment, tot donant lloc a una curiosa paradoxa: Barycypraea teulerei és avui una espècie habitual en les col·leccions i pot aconseguir-se a un preu relativament baix; però durant trenta anys, després de la destrucció de la població d'Al Masirah, ningú no ha pogut assegurar que quedara encara algun exemplar viu en algun lloc.

Afortunadament, des de fa només uns mesos, sabem que Barycypraea teulerei ha aconseguit sobreviure a la desfeta: l'any passat va publicar-se la primera evidència segura d'exemplars observats vius després de molts anys --la localitat no s'ha especificat, per evitar riscos-- i, si no es produeix cap altra catàstrofe, és molt probable que en un temps la supervivència de l'espècie estiga assegurada. Almenys, si finalment tot va com cal, aquesta curiosa i bellíssima porcellana no es comptarà entre les víctimes col·laterals d'una de les guerres més absurdes i immorals del segle XX, els efectes de la qual s'estenen fins avui; centenars de milers de persones, malauradament, no poden dir el mateix.









Acabe d'assabentar-me: fa només una estona, gràcies als feixistes que ens governen --i a molts altres feixistes que els donen suport per acció o per omissió-- Catalunya Ràdio i iCAT han deixat d'escoltar-se al País Valencià. Ha estat un colp --un més-- i estic trist, molt trist. Però també estic convençut que el genocidi cultural que estan tractant de dur a terme no tindrà èxit, que tard o d'hora aquest País que volen fer desaparèixer els posarà al lloc que mereixen, i que potser aquest moment està més prop del que ells es pensen: no ens ho posaran fàcil, però no ens faran callar. 





7 comentaris:

  1. Hola Alfred, moltes gràcies, ho miraré això.

    Abraçades des de Xàbia.

    Amadeu.

    ResponElimina
  2. Tu en tens alguna d'aquestes? Et vas apuntar a la Tempesta del Desert per veure si en trobaves alguna? :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tinc una, pons. Però vaig errar: jo em vaig allistar amb el Saddam, que em pensava que al final guanyaria... ;)

      Elimina
  3. Hola Alfred, ja he mirat la pàgina i ho he trobat. Perfectament. Per llegir més sobre les Senyes de mariners podeu entrar al meu bloc Barcadebou.

    Moltes gràcies.

    Amadeu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Amadeu. Molt bona la teua entrada sobre les senyes de mariners (i el blog, en general); amb el teu permís, hi pose l'enllaç per si a algú li interessa (val la pena llegir-ho):

      http://barcadebou.blogspot.com.es/2013/09/les-senyes-de-mariners.html

      Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. de n'hi do! els refotuts danys col·laterals que aniquilen miliers i milers d'humans....potser ens haurem de disfressar de Barycypraea teulerei per a sobreviure .....
    és indignant el que està fent el pepé amb tots nosaltres....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Elfree. I els que encara segueixen caient, sense que siguen ja notícia...

      Potser allò que em resulta més cridaner del cas del caragol és la falsa percepció d'abundància que teniem molts sobre aquesta espècie per la facilitat d'aconseguir exemplars, quan en realitat estava pràcticament extingida...I agrane cap a casa: sense alarmismes ni derrotismes, però cal aconseguir que la gent se'n adone que accions com el tancament de Catalunya Ràdio --i tot el precedent-- estan posant en autèntic perill la supervivència de la llengua i del País molt més enllà del que pot semblar si ens guiem només per impressions superficials. Cal respondre, ens va seguir sent el que som... Salut, i que no puguen amb nosaltres!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...