"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 6 de gener de 2014

Lluny




No és excepcional que, mirant cap al nord des dels alts de Mariola, es puga albirar en l'horitzó la característica silueta del Penyagolosa; però crec que poques voltes --avantatges dels ponents d'aquests últims dies-- l'he arribat a distingir amb tanta claredat com aquest matí, des del Portín d'Alfafara. Deixem-ho, si vos sembla, com un propòsit per a l'any nou: mirar, sempre, un poc més lluny; encara que no sempre es veja clar.





Vaig tancar l'any a Mariola, i a Mariola he volgut començar-lo, tot i que amb un poc de retard perquè he necessitat uns quants dies --potser més dels que pensava-- per treure del cap i de les espardenyes tota la pols i el fang del 2013. Però s'acaben les Festes, torna la seguida i, ara si, comença l'any i seguim camí, amb les espardenyes netes i els horitzons oberts. Ja aniran embrutant-se, unes i altres, però tornarem a netejar-los. Tantes voltes com calga.






10 comentaris:

  1. Enhorabona pels teus propòsits. Els trobe encertadíssims. El ponent és odiós, però fins i tot sent odiós ens facilita que puguem gaudir d'imatges quasiimpossibles. Ei, en dir-te que avui he vist jo al cel el rastre dels tres reis mags allunyant-se de la terra! Que l'any et duga noves i enriquidores sendes. I si ens les deixes compartir, encara que siga de manera virtual, serà un plaer. Ja sabem què significa aturar-se. Per tant, endavant sempre, sense aturar-se més que per a renovar l'aire. Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot del ponent s'ha de buscar la cara amable, Maria Josep, i gaudir d'aquestes vistes no és poca cosa: dir que hui, des de Mariola, es veia tot el País és exagerat; però mig --o un poc més-- si que s'hi veia... I ara que ho dius, crec que jo també he vist els deixants dels reis enlairant-se cap a llevant, i els seguia Tirisiti, amb el seu globus... Aturem-nos només el justet, doncs, i que no ens falten mai les sendes, ni les ganes de trescar-les. Però a veure si trobem el moment de compartir-ne alguna a peu de camí, i no sols virtualment. Que tingues un any magnífic, moltíssimes gràcies com sempre i una abraçada forta!

      Elimina
  2. Que no et falti mai el caminar i el trescar. Em sembla que et fa falta per posar les coses a lloc, i ja ens has parlat diversos cops de Mariola, així que això teu és pelegrinatge. Si se t'embruten les espardenyes aquest 2014 que sigui de fer camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, XeXu: Mariola no és només la muntanya del meu poble i la que tinc més a prop, la qual cosa ja és un bon motiu per caminar-la sovint. A banda d'això --i dels anys passats estudiant la seua flora o d'haver fet alguns llibres sobre les seues sendes-- reconec que li tinc una estima especial que va més enllà de qüestions racionals... Supose que tothom té --tenim-- un paisatge així, al qual no et canses mai de tornar i en el què, d'alguna forma, sempre t'hi sents en casa. Que no ens falten mai les sendes per recórrer (a veure si en compartim alguna algun dia, que les teues caminades fan molt de goig) i que no ens espanten mai ni les costeres ni la pols del camí. Salut i bon any!

      Elimina
  3. doncs traiem-nos la pols i el fang que queden molts camins per trepitjar
    Que aquest any et sigui favorable per seguir caminant vers les muntanyes que t'agradin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Fora la pols vella i endavant amb la nova, que com tu dius hi ha encara molts camins que ens esperen. Una abraçada i bon any també per tu!

      Elimina
  4. XeXu, és que la Mariola, quan t'agafa, ja no et solta mai, i has de tornar una vegada, i altra, i altra.

    Bon any a tots, i especialment a l'amo d'esta casa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni més ni menys, pitxiri: ausades que hauré caminat voltes per aquella serra, i crec que no hi ha volta que no hi trobe alguna perspectiva nova, alguna sendeta que encara no havia fet --o que havia oblidat-- o una planta que m'havia passat desapercebuda... Malalt de muntanya, sempre; però de Mariola, un poquet més...

      Bon any també per tu i una abraçada! Ens veiem per Mariola quan vulgues ;)

      Elimina
  5. Magnífica manera de tancar i començar el nou any. Mariola, sempre Mariola. Sempre s'ha de mirar molt més lluny. Bon any Alfred!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que amb retard --disculpes, per això-- molt bon any també per tu! Mariola, en efecte; un lloc perfecte per mirar de mirar més lluny... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...