"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 21 de febrer de 2013

Ruïnes (relats conjunts)





--És cert: la majoria de la gent hi veu tristesa i decadència, vestigis d'èpoques passades que han acabat sucumbint davant la força inexorable del temps i la natura. A mi, en canvi, les ruïnes em fan pensar en tot el contrari. Hi veig en elles una fèrria voluntat de permanència; admire la seua tenacitat per sobreviure, per no deixar-se abatre definitivament per l'oblit. Si, potser em diràs que ara només són una relíquia, un vague reflex d'allò que algun dia van ser, que el seu temps d'esplendor va acabar fa molt; però jo crec que, en cert sentit, aquesta esplendor no ha desaparegut, sinó que només s'ha transformat: ara es manifesta d'una forma diferent, molt més subtil si vols, accessible només a les ànimes sensibles que saben veure més enllà de les aparences. Per això els pintors i els poetes romàntics hi trobaven, en elles, una font inesgotable d'inspiració. Les ruïnes tenen una bellesa pròpia i evocadora, parlen d'experiències viscudes, de maduresa, d'històries de les quals val la pena aprendre.

--No et dic jo que no tingues raó –va respondre-li després d'una estona--. Però t'ho torne a repetir: tu ja passes dels setanta, i ella és molt més jove que tu. Així que si esperes que la cosa funcione, em sembla que necessitaràs molt més que argumentacions brillants i metàfores més o menys reeixides...



(Per a la proposta del mes de Relats conjunts)



28 comentaris:

  1. he, he, he... a mi també m'ho sembla que necessitaria alguna cosa més que metàfores!!!

    M'ha agradat aquest tomb sorprenent que li has donat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor no sap d'edats i sempre fa veure les coses amb uns ulls diferents ;)

      Gràcies, Carme!

      Elimina
  2. Xè, estàs fet un historiador sentimental ! I burleta ! Chapeu !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual és que estic fent-me major, Jesús, i ja veig les antigors amb altres ulls... ;) gràcies i una abraçada!

      Elimina
  3. Ell sí que és una bona relíquia! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pròpiament, Sílvia. Crec que en diuen "posar en valor el patrimoni arqueològic" ;) salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Em fa l'efecte que ni amb una restauradora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona hauria de ser, Rafel. Ja li ho vol fer veure l'amic, però no sé si el podrà convèncer... Gràcies, salut!

      Elimina
  5. Caram, ell ho intenta, eh, però em sembla que els seus arguments tan treballats no podran convèncer ningú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em tem que amb tanta 'versió actualitzada' com hi ha a l'abast no ho tindrà gens fàcil, XeXu; però almenys se li ha de reconèixer el mèrit de provar-ho ;) Salut i gràcies!

      Elimina
  6. Bon relat, amb encant del passat i passió pel present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, montse! Passió pel present, ni més ni menys :)

      Elimina
  7. Respostes
    1. O potser no, en efecte. I, ben mirat, tampoc seria el primer cas... Salut i moltes gràcies per comentar!

      Elimina
  8. també li podia fer creure que està en construcció. Tanmateix l'amor és cec, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser una bona opció, totvedudol; podria anomenar-se 'l'estratègia Benjamin Button' ;) En tot cas, jo estic totalment convençut que l'amor, com dius, és cec. Moltes gràcies per comentar!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Com sempre, tractant d'espigolar somriures. Salut i una abraçada!

      Elimina
  10. Gran final! L'amor no entén d'edat, voldria pensar jo també. Llàstima que els 'mecanismes sí, i en això són com les parets que cauen...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Cinderella. I em sembla que hi ha 'mecanismes' que, per més que s'apedacen i per més bastides que s'hi posen, mai no acaben de reeixir. Però això de l'amor és tan estrany que ves a saber... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  11. Tot està predisposata funcionar, fins que un dels dos ho espatlla, en aquest cas ell pot necessitar reformes i ella ser una moot bona restauradora...capaça de fer que tot funcioni com un rellotge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Restauradora i 'restaurable' farien bona parella, joan. Mai s'han de menystenir els efectes d'una restauració conscienciosa (sempre que no acabe com l'eccehomo de Borja ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  12. Bé, si no pot reeixir de les ruïnes almenys l'entretindrà amb la conversa. Bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Loreto. I ben mirat, una bona conversa tampoc no és poca cosa... Moltes gràcies per comentar!

      Elimina
  13. Deixem que tingui esperances !.....arguments, pel que es veu, no ni falten ; ))
    Bona tarda !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Resta per veure quin efecte li fan a ella els arguments, artur. Però com tu dius, les esperances mai no s'han de perdre; i menys encara amb aquestes coses... Salut, benvingut i moltes gràcies per comentar!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...