"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 12 de juny de 2012

Rescat

Fosquejava quan va arribar a casa. Va obrir la porta, unflada per la humitat, i va entrar. En un temps, l'apartament li havia semblat lluminós i confortable; però d'ençà que havia tornat, aquelles quatre parets havien esdevingut una presó sufocant i opressiva. Amb un gest displicent, va llençar la cartera sobre una cadira, va posar-se una copa i es va deixar caure en el sofa sense pensar a sopar. En la televisió, una veu monòtona repassava, entre xifres i tòpics, l'apocalíptica realitat diària. Sense prestar-li massa atenció, va apurar el glop i va tornar a omplir-se generosament el got. Poc a poc, com cada vespre, el cansament, el tedi i l’alcohol van anar enterbolint-li la consciència, fins que es va trobar revivint la violència de la tempesta i el pànic del naufragi, l’angoixa de les hores aferrat a un tauló assotat per les ones, la sensació inenarrable de sentir de nou la terra ferma sota els peus. Va recordar els primers i duríssims dies en aquella illa perduda al mig de l’oceà, el lent procés d'adaptar-se a una terra esquerpa però, al remat, suficientment amable com per procurar-li aigua i menjar en abundància. Va reconéixer, entre boires, la cova on es va aixoplugar i que va acabar convertint en un recer segur i fins i tot acollidor. I, com cada vespre, va tornar a veure-la, caminant per la platja, el dia que va comprovar amb immensa sorpresa que no havia estat l’únic supervivent que havia aconseguit arribar a aquella illa.

--Rescat, diuen? A la merda, els rescats! –va murmurar encara. Els motors del maleït helicòpter de salvament retrunyien, en el mateix malson de cada vespre, dins el seu cap.



Imatge de la xarxa



20 comentaris:

  1. Però allò tampoc va ser un rescat... va ser una... putada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Jp. Els de l'helicòpter --que eren alemanys, per cert-- van insistir que era la millor solució, que no hi hauria cap condició posterior i que després tot aniria molt millor... ;)

      Elimina
  2. en un altre context, pel que hem de treballar és pel resCAT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Jesús. I encara millor si aconseguim un totCAT

      Elimina
    2. Magnífic acarament dialèctic aquest, Jesús i Alfred Russel!

      Elimina
    3. Tu coneixes bé la força que poden arribar a tindre les paraules, Maria Josep ;)

      Elimina
  3. no es pot dir rescat, s'ha d'emprar algun eufemisme, que el Mariano s'emprenya. S'hauria de dir: salvament accidental d'un nàufrag - per exemple -

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Salvament accidental" sona bé, Francesc; crec que Mariano ho aprovaria. I, tot seguit, s'allunyaria fumant-se un puro i taral·lejant la famosa cançó "Give me a credit line" de Fontella Bass.

      Elimina
  4. I si algú es trobava tan a gust en l'illa abans del rescat és que estava malament de l'olla. Això ho sap tothom. Pregunta per ahí i veuràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gent no som qui per decidir quan ens trobem a gust o no, Loles. Això ho decideixen els governs --democràtics, per suposat--, el fons monetari internacional i fins i tot l'amo de Mercadona. Sort tenim, que algú vetla pel nostre benestar...

      Elimina
  5. Ha! Això perquè no va veure els filets de plastilina que s'acostaven perillosament i que tenyirien de negre tot (i dic tot) el que trobessin al seu pas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus com si? Et penses que estàs en un paradís, i de sobte apareixen els hilillosh --que no respecten res-- per demostrar-te que estaves vivint per damunt de les teues possibilitats i que molt millor que et rescaten...

      Elimina
  6. M'agrada el totCAT :) (sense afegir-hi l'enfonsat, és clar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixem-ho en totCAT, doncs. A més, ja es veu que per més que s'entesten --i s'entesten molt-- no som fàcils d'enfosar.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Estic buscant-la al Google Earth, Jordi. En saber res ja avise. O no...

      Elimina
  8. És que no era un rescat, era un préstec, i s'havia de tornar, què et creies? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no era un prestec sense condicions ni contrapartides? Sempre he pecat per ingenu, Enric, i m'ho acabe creient tot...

      Elimina
  9. Un agrada més la paraula 'rescatillo'? Al remat sembla q ens ha tocat la loteria i el Govern està cofoi! Una salutació!
    (El Google Earth també localitza culs? XD)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Rescatillo" s'adiu bé amb el nivell que demostra el "presidentillo", els seus "ministrillos", els "banquerillos" i tota la resta de gentola que ens ha dut i/o ens manté en aquesta situació. Poques coses em fan més por, ara mateix, que veure'ls celebrar alguna cosa: cagada segura...

      (t'has de baixar l'aplicació "Google Ass View", però si: només és qüestió de fixar-s'hi molt ;)

      Content de veure't de nou per ací :) Salut i gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...