Conta Cavanilles, quan comença a parlar d'Alcoi en les seues Observaciones, que després d'examinar "los montes hasta la Carrasqueta, donde está el camino que conduce a Alcoy", i abans de baixar a la vall de la Canal per dirigir-se a la ciutat, va travessar un "distrito llamado Mamelludes", al qual --segons explica-- van anomenar així "porque está sembrado de ligeras elevaciones, cuya forma es muy parecida al pecho de una muger". Mai no he sentit a ningú de la zona utilitzar aquest cridaner topònim, tot i que si que he trobat referències a un tossal amb aquest nom, dins encara del terme de Xixona i molt a prop del caseriu de la Sarga, la qual cosa descarta que algun pràctic enjogassat li volguera gastar una brometa al mossèn. Allò que em resulta més curiós, però, és la descripció que el propi Cavanilles fa de les "mamelles" en qüestió: "todas representan una media esfera más o menos abultada terminada por un pezón ; varían de diámetro de tres á ocho pulgadas, y todas están asidas al suelo calizo y blanquecino como ellas".
He caminat unes quantes vegades per aquella zona --la darrera, fa només uns dies-- amb la idea de trobar-me finalment amb les pètries rodonors que va descriure Cavanilles, a les quals no sabria atribuir de moment un origen cert però que em desperten una notable curiositat; i una volta més, no he sigut capaç de trobar-les. Potser no encerte a ubicar correctament el paratge en qüestió, o bé --es tracta d'una zona majoritàriament cultivada a hores d'ara-- el paisatge ha canviat massa des del segle XVIII i allò que llavors cridava l'atenció dels viatgers passa ara molt més desapercebut. Però també podria ser que, basant-me només en allò que indica Cavanilles, m'haja imaginat el que no és i haja passat al seu costat sense adonar-me'n. En tot cas, seguiré intentant-ho, per bé que, després de tots aquests intents, he decidit prescindir de donar massa explicacions: l'última volta que li vaig dir a algú que me'n anava a la Carrasqueta a buscar Mamelludes, em va mirar d'una forma un poc estranya...
Ja ens explicaràs i les fotografiaràs si un dia les trobes... he, he, he... la gent et mira d'una manera estranya per qualsevol cosa.
ResponEliminaLa gent és molt seua, Carme, i ja se saps que sempre pensa coses rares ;)
EliminaEspere trobar-ho algun dia, a veure realment què és això; podria ser alguna mena de fòssil, o ves a saber... Insistiré. Salut i moltes gràcies!
El districte de les mamelludes... A veure si no serà una brometa de Cavanilles?
ResponEliminaJo també ho vaig pensar, pitxiri --de Cavanilles, o d'algun dels seus guies. Però tot i que sembla que és un topònim que a penes s'utilitza a hores d'ara, sí que l'he pogut confirmar per altres fonts, així que alguna cosa ha d'haver...
Elimina(Quan jo era menut, en un dels masos d'aquella mateixa zona hi havia un restaurant/club de dubtosa reputació; en aquell moment, potser el topònim tenia un altre sentit... ;)
El topònim "mamelludes" també hi és a la Vila Joiosa, o almenys jo l'he sentit dir als mariners al referir-se a un tossal vora mar que fita amb un altre topònim fantàstic, "el parahís". Este sí, datat ja al voltant del segle XV (sino recorde mal).
ResponEliminaLa qüestió és que en les dues "mamelludes", la de Xixona i la de La Vila Joiosa s'han trobat assentaments ibèrics. I les dues "mamelludes" topogràfica i topònicament coincidixen.
Jo sols he visitat l'indret les "mamelludes" de la Vila. M'agradaria conèixer la seua germana de Xixona.