"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 9 de gener del 2015

Empíric


S'ha de reconèixer que el procés, de misteri, en té més aïna poc: anís sec i dolç en la proporció desitjada –jo solc posar tres parts del primer per una del segon, perquè les dolçors excessives m'embafen-- i una quantitat suficient de fruits, posem que uns tres-cens grams per litre, que s'hi deixen macerar com a mínim durant un parell de mesos, millor si en són tres. Però havia de provar-se, i per fi ja tenim els resultats. Lamentablement, el meu domini de la terminologia especialitzada és molt limitat, així que hauré de prescindir d'aquelles expressions tan poètiques sobre aromes, records i notes, i em limitaré a dir-ho en llenguatge col·loquial: per al meu gust, el licor d'atzeroles híbrides ha eixit francament bo, transparent, amb un color preciós i tot el sabor que li han encomanat les cireretes. I si, rascar rasca un poc, perquè els anissos de partida tampoc eren res de l'altre món; però a mi sempre m'han dit que tot el que cou, cura. Així que, amb el vostre permís, quasi que seguiré amb la detallada anàlisi organolèptica, i me'n posaré un altre culet. A la vostra salut, i tot siga per la ciència...





De totes les persones que, en els últims dies i arreu del món, han mort absurdament a mans de fanàtics, integristes i intolerants de tota mena i condició, hi ha dotze que ens han colpit especialment. Perquè les hem sentides més pròximes, perquè ens ho han contat des del primer moment --encara ho fan, ara mateix-- amb tot luxe de detalls, i perquè moltes d'aquestes persones es dedicaven, simplement, a dibuixar en una revista que tothom era lliure de llegir, o no. Així que, sense deixar de banda a la resta de víctimes de l'estupidesa humana --hui mateix, a Nigèria i a mans també d'integristes islàmics, hom parla de centenars de morts--, deixeu-me dir que lamente molt la mort dels redactors de 'Charlie Hebdo' i la resta d'assassinats a Paris. I que, de vegades, m'agradaria que hi haguera un infern en el què els responsables de barbaritats com aquesta porgaren com cal els seus pecats; per exemple, essent sodomitzats repetidament per setanta-dos camells, una i altra volta, durant tota l'eternitat.







2 comentaris:

  1. Te n'agafo un gotet, jo també... Molt poquet que no sóc gaire bevedors, però m'agrada tastar coses especials com aquesta.

    Comparteixo del tot el teu comentari sobre les víctimes d'aquests assassinats col·lectius. N'hi ha que els sentim mes propers, però tots són igual de terribles com comentàvem, avui mateix amb un amic...

    Que bo seria que hi hagués alguna justícia, terrenal o infernal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que t'agradarà, Carme. La veritat és que, quant a licors d'aquests, m'agrada més fer-ne que beure'n, però un gotet és digestiu ;)

      Tot és molt complicat, i sembla clar que les causes de tot plegat van molt més enllà de la simple aparença i que hi ha moltes responsabilitats ocultes; però crec que res no poc justificar un assassinat a sang freda com aquest, ni cap de les barbaritats a les que malauradament ens estem acostumant. Esperem que, tard o d'hora, hi haja justícia --millor terrenal-- per als responsables, directes i indirectes: per als qui van empunyar les armes en aquest cas ja és massa tard, però no per als que els animen i els atien... Salut i una abraçada!

      Elimina