"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 5 de gener de 2015

Ull de pedra




Si pregunteu, a Alcoi, per l'Ull del Moro, poca gent tindrà dificultats per assenyalar-vos un petit i rocallós tossalet que, junt amb la immediata Serreta, tanca per llevant l'horitzó de la ciutat i que, per això, ens resulta tan familiar als que hi hem nascut. I, si demanàreu sobre la causa d'aquest peculiar topònim, és fàcil també que trobeu algú que vos parle d'una curiosa roca --amb una codolla perfectament esfèrica al mig-- que apareix a prop del seu cim, i que segons m'han explicat des de ben xicotet, dóna nom a tot el pujol. Mai no he pogut saber, però, si més enllà d'haver originat el topònim (potser, junt amb el del Pont de les Set Llunes, un dels més evocadors de la rodalia alcoiana), hi ha alguna llegenda que faça referència al singular ull de pedra, com també ignore si la seua presència en aquest punt pot tindre alguna vinculació amb el petit poblat de l'Edat del Bronze que apareix al capdamunt del tossal. Siga com siga, i a falta de temps per poder encarar caminades més exigents, m'ha agradat tornar aquests dies a La Serreta i a l'Ull del Moro: una volta més, per coneguts que siguen els paisatges, sempre hi ha algun matís, algun detall o alguna sensació que resulta nova i sorprenent. A mi  mateix, aquesta vegada, se'm va plantejar una pregunta que mai se m'havia acudit  malgrat totes les voltes que hi he anat: descartat Alcoi, que queda a l'altra banda del tossal, i també l'alquibla per l'orientació de la roca, què és el que mirava, exactament, el Moro?





Enguany manen les circumstàncies, i --crec que per primera volta-- no podré viure-la en directe; però d'ací una estona comença la Cavalcada de Reis a Alcoi, i d'ací una estona més ja hauran deixat, i quasi s'haurà acabat un Nadal que, ho reconec, semblava més inhòspit vist en perspectiva del que, al remat, ha acabat sent. En tot cas, diria que tampoc no em sap gens mal que s'acabe, i l'any que ve més; però pel moment, i com es diu al meu poble, que ho acabeu de passar amb salut, i que vinguen carregats! 






6 comentaris:

  1. Que els mags d'Orient us duguin força salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens anirà bé que ens en duguen, xavier. Però de l'any que ve no passa que em demane també l'Stratocaster. Moltes gràcies i que hagen vingut ben carregats!

      Elimina
  2. espero que t'hagin dut salut diners, amor treball i tot allò que desitjaves!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em puc queixar, Elfree: s'han portat bé, també enguany ;) Espere que els teus també hagen vingut ben carregats. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Jo tinc la meva teoria. Crec que l’ull mirava Pons’s blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a teoria em sembla molt consistent, pons. Tan de bo trobem algun dia una prova que la confirme... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...