"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 22 de gener de 2015

Tastet d'hivern



Enguany, la festa del màrtir Sant Vicent de la Roda, patró de València --i per això, festiu només a la ciutat de creus cap a dins-- m'ha resultat, per diverses raons, especialment oportuna. Per una banda, i tot i que Nadal encara està com qui diu ahí mateix, aquestes primeres setmanes del 2015 he dut un ritme una mica atrafegat, tant a la feina com al que podríem dir activitat cívica, i mai va malament una petita pausa per agafar aire, que l'any promet ser tan interessant com exigent. Però a més, fa només un parell de dies que la primera enfarinada de l'hivern va fer acte de presència a les muntanyes que envolten Alcoi; amb la qual cosa hui mateix, mentre tothom a la comarca havia d'acudir a les seues ocupacions habituals, he pogut fer una ràpida escapada per complir amb el ritual exigit en ocasions com aquesta, i que al meu poble s'anomena, d'ença que jo recorde, anar a xafar neu.


He pensat, quan començava a pujar cap a la Serrella des de Benasau, que potser no havia encertat amb la muntanya escollida: sabia que anit mateix havia tornar a nevar al Carrascal de la Font Roja, i també Mariola, els Plans i --sobretot-- la veïna Aitana, lluïen a primera hora del matí amb un aspecte que contrastava amb la pràctica absència de neu mentre anava ascendint camí del port d'Ares. A poc a poc, però, les clapes de neu han anat fent-se més grans i freqüents, fins que en apropar-se --cap al Coll de Borrell-- al canvi de vessant, el paisatge ha anat canviant també fins esdevindre decididament hivernal: per damunt dels mil tres-cents metres, al peu del Recingle Alt, un tallonet respectable i agradós de caminar cobria, sobretot en carenes i fondals, les pinedes i els eriçons. Poc, tot s'ha de dir, comparat amb altres nevades que he anat a xafar en aquesta mateixa serra no fa tant de temps; però suficient, en tot cas, per a justificar que, molts mesos després, les botes de neu hagen tornat a eixir de l'armari, que bàsicament és del que es tractava. I a més, demà, és divendres...





2 comentaris:

  1. Quin goig! Si és que els santets no tenen culpa de res; nosaltres som els descreguts i ells són els bons. A veure si tenim sort i l'hivern es queda unes quantes setmanes més amb nosaltres. Jo és que ja no me'n refie, saps... Avui xafes neu i no m'estranyaria que a la setmana que ve te n'anares a passejar vora mar. Gaudeix-ho tot, siga com siga. I has fet bé d'omplir-te els pulmons d'aire bo. Ja en tens de reserva, per si molt convé... Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i el meu reconegut ateisme, sóc un fervent partidari dels santets, sobretot quan la seua festa cau entre setmana (i si damunt tenen hagiografies animadetes, encara més...). I quant a l'hivern, per eixe mal que durara un poc --ja saps que també compartim preferències quant a aixó--, però crec que fas bé no refiant-te'n molt: hui mateix, sense anar més lluny, a València el termòmetre em marcava 18 graus, que no està malament. Almenys, aquesta primera nevadeta ja no els la lleva ningú. I en tot cas, tens tota la raó: si s'ha d'anar vora mar, també estarà bé, que m'he fet propòsit de no deixar-ne perdre ni mitja ni cap. Una abraçada i gràcies a tu!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...