"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 2 de febrer de 2015

Ni gent, ni vent



A nosaltres, la intensa ponentada d'aquests dies passats ens ha deixat un rastre de cossiols tombats, branques per terra, teules alçades i, sobretot, un xiprer de grossària respectable violentament amputat en el seu terç superior, amb un tronc si fa no fa com el braç trencat com una palleta i que, per sort, va acabar caient en un dels llocs del pati on podia fer menys mal a bens o a persones. Però a ells --diria que són gafarrons, però no podria assegurar-ho del tot-- els ha costat ni més ni menys que un desnonament per via diguem-ne executiva: supose que, en cercar el caramull de l'arbre per a instal·lar-hi els seus nius, els ocellets tractaven de fugir de perills, com ara els gats, que els encalçaven des de terra; però res no han pogut fer davant un perill vingut de dalt i que, en realitat, només ha pogut abatre els nius mitjançant l'expeditiu mètode de tirar a terra el suport, aparentment sòlid, en què estaven instal·lats.

Reconec que, entre tots els efectes de la ventada, trobar a terra els niuets, sòlidament aferrats encara al brancam arrancat i caigut, m'ha sabut especialment mal. Tot i això, confie que, a aquestes alçades de l'any, els gafarrons --o el que siga-- tindran temps de sobres per tornar a instal·lar-se al capdamunt del que queda de xiprer i treure avant, en arribar la primavera, les seues fillades. Però posats a treure moralitats del succeït, no he pogut deixar de pensar que, quan es tracta de fer niu, no hi ha prou amb fugir de la vora del riu, ni tan sols de l'abast dels gats: de vegades, tractar d'estalviar-nos un perill pot fer-nos especialment vulnerables davant d'un altre, potser menys patent però potencialment igual de destructiu. I si hi ha pel mig el ponent --i el que aquest ens porta-- jo encara tindria més cura...









5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Diria que no, Màrius; almenys, no hi havia rastre d'ouets, ni m'havia semblat que hi haguera moviment els dies abans de la ponentada. Supose que és encara un poc prompte, no?

      Elimina
    2. Porte des del Facebook el comentari de l'amic Pep Cantó, pintor naturalista i expert ornitòleg: "Nius vells de gafarrons. Per ací, a estes comarques encara no crien. Algún mascle alborotat comença a cantar. Però a les comarques del Vinalopó mitjà a meitat de gener ja hi havien nius de gafarrons amb pollets. Maleït canvi climàtic"

      Elimina
  2. que no han llegit el conte dels tres porquets? s'havien de fer la casa de totxos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em tem que els gafarrons tenen un desconeixement proverbial dels contes populars, pons, així que no és estrany que els passen aquestes coses (cada any, milers d'ocellets incauts sucumbeixen a mans de bruixes que els atreuen amb les seues cases de xocolate i llaminadures. És terrible, però és així...)

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...