"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 18 de setembre de 2015

Deixa'm mirar




Va ser, durant un temps, una de les meues cançons preferides, imprescindible en el repertori d'aquelles llargues vetlades de guitarra vora el foc, cantant-li a l'amor i la revolució sense saber encara molt bé en què consistien, realment, ni l'un ni l'altra. Després, per alguna raó --potser perquè, en el fons, sempre l'he trobada tan bella com trista-- vaig deixar de tocar-la i, durant molts anys, no havia tornar a pensar en ella. Fins l'altre dia, quan només començar a caminar, a peu de penya-segat, vora la Cala del Moraig, em va vindre al cap de sobte i no em va deixar fins que vam arribar, després d'una còmoda i preciosa travessia, al Cap d'Or i el Portet de Moraira. I més enllà encara, perquè al llarg de tota aquesta atrafegada però productiva setmana, no he deixat tampoc de pensar-hi: tan de bo que no ens falte mai una mar blava que voler mirar. Bon cap de setmana!




Només dues paraules, si m'ho permeteu, sobre la "còmoda i preciosa travessia": va ser dissabte passat, amb els companys del CEC, i tot i que transcorre per paratges que ja coneixia --els espadats de Benitatxell, la bellíssima Cala Llebeig i l'esvelta Punta de Moraira, a penes un reflex del que devien ser aquestes costes abans que caiguera sobre elles la bogeria urbanitzadora-- la possibilitat d'encabir-los tots en una única ruta, quasi tota tota ella abalisada, la converteixen en una opció francament recomanable i apta, com solia dir-se abans, per a tots els públics. O per a quasi tots, vaja. 








4 comentaris:

  1. Sovint ens sorprenem descobrint que allò que tant ens seduia fa, no sé, trenta o quaranta anys, no era perquè ho entenguéssim i ara encara no ens ho sabem explicar. Potser simplement intuíem que era important, oi? perquè al llarg dels anys continua essent-ho.
    Guapa l'excursió! Me l'apunto a la llista de coses a fer abans de...no, no, abans d'acabar l'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Teresa: les nostres intuïcions --les que vam tindre fa anys, i les que seguim tenint encara hui-- ens marquen tant com allò que hem après, fet o decidit a través de la reflexió o el raonament. I estic convençut que mai no hauriem de deixar d'atendre-les...

      L'excursió, molt recomanable; potser millor cara a l'estiu, amb l'al·licient afegit del bany --al principi, al Moraig, i al final al Portet de Moraira; però sobretot, al mig, a la preciosa Cala Llebeig-- però interessant en qualsevol moment de l'any. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Hi ha molta bellesa en aquests paratges,
    Blaus llunyans rere les dures pedres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confesse que amb les imatges he fet un poc de trampa, xavier, perquè a més dels blaus i les pedres, hi ha prou amb alçar un poc el cap per veure també centenars de xalets, fins i tot en els llocs més inversemblants. Lliçons a aprendre, en tot cas; i tan de bo que les aprenguem, finalment, pel compte que ens té...

      Paratges de blau i de pedra,
      vestigis d'una bellesa tan gran
      que es va voler devorar a ella mateixa.

      Salut i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...