"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 8 de febrer del 2017

Símbols



Les últimes ventades els han fet caure de l'arbre que els produeix, i al qual donen el nom amb què és conegut pels botànics: Tetraclinis  prové del grec i significa "quatre llits", per les quatre escates llenyoses que allotgen les llavors i que formen el característic estròbil o pinya que singularitza el gènere. Quan el vaig plantar al pati, ja fa uns quants anys, no ho vaig fer només pel seu innegable valor ornamental, ni tampoc per la seua provada resistència a condicions ambientals extremes: l'araar (Tetraclinis articulata) és l'únic representant d'un gènere endèmic de la Mediterrània sud-occidental, relativament freqüent en el nord d'Àfrica, on és molt apreciat per la seua fusta i per les seues propietats medicinals, però extremadament escàs en Europa, on només es consideren com a naturals les poblacions de les serres de la rodalia de Cartagena --la qual cosa justifica el nom de savina o xiprer de Cartagena amb el què sovint és també conegut-- i les que apareixen a l'Illa de Malta, on és considerat com a arbre nacional i on se'l anomena għargħar. No he pogut esbrinar quina de les múltiples qualitats que adornen aquest arbre singular va fer que els maltesos li atorgaren aquesta honorífica consideració. Però quan veig, escampades arreu del pati, les petites pinyes blavenques obertes i perdudes ja les seues llavors, no puc deixar de pensar en el seu paregut --segons se les mire-- amb minúscules creus. De Malta, evidentment, i se non è vero, è ben trovato, o com siga que es diga en maltès.



Xiprers de Cartagena plantats a la Serra de Crevillent (dalt) i l'Orxa (baix)



9 comentaris:

  1. Que boniques aquestes "pinyes" en forma de creu de Malta!
    Quin color blavós més especial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ben curioses, Carme. I en efecte, tenen un blau glauc que les fa encara més encisadores; o a mi m'ho semblen... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. No havia vist mai aquestes pinyes i són molt curioses, com molt interessants les teves explicacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un arbre molt habitual, Alfonso, per bé que de tant en tant se'l veu cultivat en jardins; les pinyes són, literalment, úniques... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Molt interessants les explicacions, Josep.
    I les fotos.
    Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Daniel! Tetraclinis és un arbre fascinant que mereix un poc més de dedicació (i de trellat) del que jo he posat ací; però si que semblen un poc a creus, veritat? ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. La naturalesa sempre ens sorprèn amb la seva creativitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, xavier. I és en els petits detalls on es mostra --per a entusiasme de botànics i altres herbes-- més creativa... Gràcies, salut!

      Elimina
  5. Hola, sóc Josep un apassionat d'esta espècie. Per cert, connec les de cala Ximo, Alfàs del Pi, Calblanque, cabezo Roldan, Alzira (barranc estret), Segària, Santa Pola, etc... Però no sabia que en l'Orxa hi havien. On estan exactament?

    ResponElimina