"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 10 de febrer de 2017

Ocells d'hivern




Està el fred, per suposat. I sovint el vent, i aquelles vistes tan clares i obertes que solen acompanyar-lo. Fins i tot, de tant en tant, està la neu. I després, estan també ells, i les seus corredisses entre les penyes espigolant les molles que deixen els excursionistes. Diuen els qui ho entenen que no se sap encara molt bé d'on venen ni on se'n van, i hi ha qui porta ja molts anys tractant de saber més dels seus secrets. Però siga com siga, en dates com aquestes, no puc imaginar-me els paisatges de Montcabrer, Aitana, Benicadell o Bèrnia sense l'alegre presència dels pardals de bardissa, part tan irreemplaçable dels nostres hiverns muntanyencs com el fred, el vent i les vistes. I, de tant en tant, la neu. Bon cap de setmana!







8 comentaris:

  1. Bon cap de setmana! quins bonics pardals de bardissa més persistents que vénen de tant lluny ....que curiós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment són ocells de muntanya, Elfree: d'acord que les meues serres són més aviat humils i tenen poc a veure amb aquelles en les que crien, però triar els seus cims per a passar l'hivern no deixa de tindre el seu mèrit... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Els pardals estan per tot arreu, es mouen contínuament i s'escapoleixen fàcilment, per això pel meu poble, quan algun juga a murri se li diu: "¡Ay gorrión"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ocells vius, Alfonso :) Llàstima que cada volta se'n veuen menys als nostres pobles... Nosaltres, al pardal comú (no al bardisser) li diem teuladí o més localment xeu, que és com ens diuen també als alcoians --diuen que per la forma de parlar-- els dels pobles del voltant. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Ocells anellats.
    Casats, (i no pas caçats) amb la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial, xavier. Aquesta me la quede :)

      Casats (i no pas caçats) a la força, però casats al cap i a la fi. Tot siga per la ciència... Gràcies, salut!

      Elimina
  4. A mi em semblen pardals normals i corrents, però tu sabràs que ets l’expert...

    PS: Ara feia dies que no passava per aquí, més que res perquè feia dies que no publicaves, per tan, com sempre, culpa teva

    ResponElimina
    Respostes
    1. No penses, pons: com que miopia i ornitologia no s'adiuen molt, en açò dels ocells jo també estic en mans dels experts. Tret que siguen pardals com aquests, que es deixen fotografiar bé, o pardalots com els voltors, molt més a l'abast de les meues diòpties... Salut i moltes gràcies!

      PS: assumisc la culpa, com sempre. Però estic un poc decebut: vols dir que no eres tu qui rellegeix contínuament les meues entrades? Quina desil·lusió...

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...