"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 28 de febrer de 2017

En gran



Fins fa poc estava dedicada al botànic, micòleg i naturalista niçard Jean-Baptiste Barla, sobre qui probablement mai m'haguera interessat si no fóra per la mania d'escriure aquestes coses, però de la biografia del qual m'ha sorprès la seua contribució, amb la participació de diversos artesans i pintors, a la fabricació de motles de bolets amb finalitats científiques i educatives. Ara mateix, però --les vicissituds taxonòmiques no afecten només als caragols-- sembla prevaler l'opinió d'incloure-la en el gènere Himantoglossum, nom que ve a significar "llengua de corretja" i que s'adiu més al label inusualment llarg i estret d'altres parents que a les flors púrpures d'aquest. Siga com siga, l'actualment anomenada Himantoglossum robertianum, abans coneguda com Barlia robertiana, no solament és una de les nostres orquídies més espectaculars per grandària i aspecte, sinó que també sol ser, junt amb les molt més discretes abelleres fosques, de les primeres en aparèixer a les nostres comarques litorals i sublitorals. Comença, un any més, la temporada d'orquídies; i ho fa, com ha de ser, en gran...



H. robertianum
, aquest cap de setmana passat, a Calp, Polop i Benissa (Marina Alta). Aquest pot ser, per a les orquídies i els orquidiòfils, un any magnífic.


D'acord, açò va d'orquídies. Però després del que s'ha dit, no puc estar-me de posar un dels models de bolets de Barla, exposat al Museu d'Història Natural de Niça, de la web del qual procedeix la imatge. A la pròxima volta que hi passe, he d'entrar precís a veure'ls; i si en vengueren, algun se'n vindrà cap a casa...




I encara, deixeu-me que afegisca una petita actualització, per si interessa: quan vaig escriure l'entrada no vaig voler dir res, tot esperant a la presentació oficial que es feia l'endemà; però al País Valencià, 2017 serà un bon any per a les orquídies. L'any, de fet.





8 comentaris:

  1. Quin goig, doncs, que comenci la festa de les orquídies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any pinta molt bé, Carme. I amb les pluges que s'esperen per als pròxims dies, pot ser espectacular. Avant amb la festa!

      Elimina
  2. Estic acostumat a veure les orquídies de jardí i no havia reconegut la de les teues fotos. D'ara endavant m'hi fixaré més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paga la pena, xavier. Potser no són tan cridaneres com les cultivades, però vistes al detall són tan boniques com aquelles, i les tenim a la vora de casa. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Hi hauries de posar algun objecte de referència al costat de la orquídia per poder veure com de gran es, no se, a tu per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Pons. Potser millor que no siga jo --quasi mai ho faig, perquè m'he adonat que amb la meua presència aclaparadora acabe eclipsant tot el que m'envolta-- però alguna referència sempre va bé. Pel moment, val a dir que aquestes en concret poden fer fàcilment el seu bon mig metre, que no està malament... Gràcies, salut!

      Elimina
  4. Bolets liofilitzats, pega-li una ullada.
    www.brezosetas.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan! Són una passada, no coneixia l'empresa (ni la tècnica de resina que es veu que gasten). Quan he vist "liofilitzats", he pensat que era per a consum --jo tinc un bon pot de camagrocs dessecats que triture per afegir-los als guisats-- però açò quasi que m'agrada més. Si Barla ho veies... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...