"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 23 de febrer de 2012

Reloading

Probablement no és més que un (altre) símptoma de la meua reconeguda ingenuïtat, però seguisc creient obstinadament que quasi tot, en aquesta vida, és susceptible de ser refet, reconstruït o rehabilitat. Tan se val que es tracte de la meua assolada dentadura com –per posar un cas de dificultat extrema—el mateix PSPV o, fins i tot, d’aquest País Valencià devastat per dècades de desidia, manipulació i podridura social i institucional. Altra cosa serà, evidentment, el preu que caldrà pagar, i les dificultats, l’esforç i els sacrificis que caldrà fer per aconseguir-ho. I, fins i tot si reïxim, serà difícil espolsar-se la trista sensació que tot hauria estat més fàcil (i més barat) si haguérem estat capaços de frenar abans la destrucció, si s'hagueren atès les veus i els signes –sempre n’hi ha— que ens alertaven. No es va fer, però, i tampoc serveix de molt lamentar-se: allò que toca ara és començar a recompondre, i el primer pas sempre ha de ser aturar la degradació, extirpar decididament allò que no admet cap altra solució, i posar fonaments sòlids per començar a reedificar. I potser, encara que siga molt demanar, confiar que hem après la lliçó…


La imatge, com moltes de les que il·lustraven entrades anteriors, procedeix de Vilaweb, a qui cal agrair el magnífic seguiment que està fent de tot el que s'està esdevenint a València aquests dies.


Obligacions odontològiques previament adquirides em van impedir sumar-me ahir a una nova demostració que alguna cosa està canviant a València, i que ho fa amb energia i decisió malgrat que segueixen les amenaces i les agressions. Vull creure que, d’alguna forma que encara no sóc capaç de concretar, tot el que està passant aquests dies és l’inici d’una necessària reconstrucció –política, moral i social-- que s’ha fet esperar massa però que a la vista del colapse en què s’està sumint el sistema, sembla cada vegada més inajornable: podem seguir apedaçant-lo --el sistema-- però tard o d’hora no quedarà més remei que recarregar-lo totalment. No serà senzill ni ens eixirà de bades, però un poc d'il·lusió i d’esperança tampoc no ens haurien de fer mal.


Quant a mi, em prenc també uns dies de recàrrega, que dedicaré a conéixer un poc millor els camins, la gent i els paisatges de Mallorca. Ja vos contaré la setmana que ve…


8 comentaris:

  1. Tant de bo tingueu raó tots els que des del territori de lluita, des del País Valencià, ens esteu narrant i fent cròniques del canvi que sembla possible que arribi.

    Mentrestant, avui mateix, un nou cas de corrupció assola el PP valencià, demostrant, de nou, que s'han agafat el territori valencià com el seu "cortijo" en que feien i desfeien com els semblava.

    Jo no sé quins senyals necessita més la gent per a fer el possible per a que, definitivament, el canvi s'esdevingui.

    Tant de bo no caiguem en la memòria de peix (ai las, que difícil serà) a l'hora de caminar cap a les urnes.

    Molt bon viatge i records als germans de mar enllà!

    ResponElimina
  2. Tant de bo siguem capaços de fer el que dius.
    Aprofita l'estada a les Mallorques.

    ResponElimina
  3. Jo crec que has fet molt bé anat al dentista: faran falta bons queixals d'ara endavant!

    Bon cap de setmana, i carrega les piles a les Illes (qui puguera gaudir del seu sol d'hivern)

    ResponElimina
  4. Tant de bo, porquet... Supose que és difícil confiar-hi a força de tant de desencís com portem acumulat. Ja sabem, per això, que la situació és complexa, que els mitjans de què disposen per manipular són molt potents, i que altres vegades semblava què si i ha estat que no... Però pel moment, el partit està obert; i això, ara i ací, no és poca cosa...

    L'escàndol de la cooperació és especialment lamentable per afectar un sector en el què molta gent de bona fe està deixant-se la pell per fer coses ben fetes... Que quatre pocavergonyes s'hagen volgut forrar a costa d'això no solament és una baixesa immensa, sinó que em preocupa que acabe afectant un tercer sector que ja està passant per moments molt complicats. Massa "sinónimo de lucro", darrerament...

    Camí avant (i Mallorca, com sempre, espectacular ;). Salut i gràcies!

    ResponElimina
  5. Gràcies, penco! Ara més que mai no està la cosa per perdre passades, i duc massa anys de retard en conéixer aquelles terres que tenim tan a prop i tan lluny. Salut!

    ResponElimina
  6. No ens en queda una altra, novesflors... Si més no, que siguem capaços de netejar la merda i de posar uns fonaments sòlids, perquè l'autèntica reconstrucció --si és que finalment es produeix, que jo vull creure que si-- serà lenta i complicada... Salut i gràcies!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Cinderella! Encara quedava un poc de neu a la muntanya, però a vora mar el solet ja era quasi de primavera anticipada ;) Quant als queixals, ahi estem: anar fent i a poc a poc, però amb la perspectiva de no deixar de mossegar tant com es puga. Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...