Començar entre arbres

Segurament no ho haureu notat, però la primera conseqüència visible del canvi d'any sobre aquest blog ha estat que he eliminat el logotip que ha identificat el 2010 com a Any Internacional de la Biodiversitat. A efectes pràctics, aquesta desaparició resulta tan poc rellevant com, de fet, sembla haver-ho estat la mateixa celebració, de la que ja s'han fet algunes valoracions però de la què segurament podrem llegir-ne més en els pròxims mesos. En certa forma, li agafa el relleu, per als pròxims dotze mesos, el denominat Any Internacional del Boscos. Allò més probable és que els resultats d'aquesta nova efemèride siguen similars als assolits per la resta d'anys internacionals (el mateix 2011 ha estat designat també, per l'Assemblea General de les Nacions Unides, any internacional de la Química, dels Afrodescendents i, fins a l'agost, de la Joventut). Però, amb tot, faré per prestar-li un poc d'atenció a la celebració, a mesura que me n'assabente dels diferents actes que s'hi organitzen; pel moment, podeu fer una ullada al que diuen al respecte els companys d'Amics Arbres-Arbres Amics, que ja fa mesos que s'hi van fer ressò, i als que a més he manllevat --gràcies!-- la versió en català del logo oficial d'aquest any.

D'Alcoi estant, pensar és boscos és pensar, necessàriament, en el Carrascal de la Font Roja. El Carrascal és, a més, la muntanya amb la que guarde una vinculació sentimental més antiga i estreta, i curiosament m'adone que ha estat, també, una de les que menys espai han ocupat en aquestes planes. M'he adonat aquest matí, quan he tornat a la serra per fer un passeig sota els roures i les carrasques. Hi pensava, en això, fent repàs succint de l'any que tot just ha acabat; succint i, en gran part, involuntari, perquè no ha estat res premeditat: potser és la fresca, intricada penombra de la boscúria, la que facilita que nasquen al seu recer segons quins pensaments... Pensava, sobretot, en com de fugaços m'han semblat els últims dotze mesos; en pèrdues  i troballes, en ombres que aquest any passat han quedat definitivament enrere, i en llums que han nascut i que es projecten amb força sobre l'horitzó; en els entrebancs que s'han pogut superar, i en els que exigiran encara molta feina per tal de superar-los abans que no acabe aquest any que acaba de començar; i també, cal dir-ho, en  la importància que en tan poc temps ha assolit per mi aquest blog (i els amics i amigues als què, gràcies a ell, vaig coneixent...), en tot el què he aprés gràcies a l'exercici quotidià d'escriure i de llegir.

Afortunadament he sortit de l'arbreda, a prop ja del cim del  Menejador, just abans que el pensament em duguera a altres paisatges més abruptes i incerts, embosquinats de propòsits, aspiracions i projectes. Però en l'últim moment no he pogut evitar collir, de la vora del camí, algunes intencions per als propers dotze mesos. Les he guardades al sarró, que mai no se sap quan podran fer-nos paper, i ja en parlaré si arriba el cas. Però una d'elles, ja puc dir-ho, és ara com ara ferma: almenys els pròxims mesos, espere seguir escrivint aquestes planes, perquè encara em diverteix fer-ho, i m'agradarà veure-vos per ací, si vos ve de gust. I més prompte que tard, he de contar-vos també alguna cosa més del Carrascal de la Font Roja, i dels seus boscos, que 2011 és també el seu any internacional... Escrit queda, i vosaltres que ho vejau.

PS: Si, estic deixant de fumar. Ja ho havia començat, seguint indicacions professionals, i espere culminar el procés en els pròxims dies. Així és que em disculpareu que no parle ni d'això, ni de la punyetera llei ni de la mare que va fer tots els espais públics (i a les denúncies anònimes). Un altre dia, potser.